Resultats de la cerca
Es mostren 6639 resultats
Jean-Richard Bloch
Literatura francesa
Escriptor francès d’origen jueu.
S'inicià en el periodisme i en novelles en les quals descrivia tipus jueus Lévy 1910, Et C i e 1918 Evolucionà cap al marxisme i defensà l’establiment d’una cultura revolucionària Cal destacar, entre les seves obres, l’assaig Naissance d’une culture 1936, les comèdies Le dernier empereur 1927 i Toulon 1944 i la novella Sybilla 1932 Durant la Guerra Civil Espanyola fou secretari del comitè mundial contra la guerra i publicà Espagne, Espagne 1936
François Billetdoux
Teatre
Comediògraf francès.
Autor en la línia del teatre de l’absurd Tchin-Tchin , 1959 Comment va le monde, Môssieu , 1964 La nostalgie, camarade , 1974, etc, escriví també algunes novelles L’animal , 1955 Royal garden blues , 1959
Charles-Oscar Bettelheim
Economia
Sociologia
Economista francès, professor a l’escola nacional d’administració (1948-52), cap de la missió de l’ONU d’assistència tècnica a l’Índia (1955-56) i director de l’École Pratique des Hautes Études i del Centre d’Études et de Recherches Sociales (1970).
Especialitzat en problemes de creixement i de planificació, la seva ideologia política fou netament marxista Publicà treballs sobre les diferències entre la teoria propugnada per Marx i Engels i la praxi dels països socialistes Entre les seves obres destaquen Problèmes théoriques et pratiques de la planification 1946, L’économie soviétique 1950, Planification et croissance accélérée 1964 i Construction du socialisme en Chine 1965, Problèmes théoriques et pratiques de la planification 1966, Les luttes de classes en URSS 1917-1923 1974, Les luttes de classes en URSS 1923-1930 1977 i China since…
Joseph Louis François Bertrand
Matemàtiques
Matemàtic francès.
Fou professor a l’École Polytechnique 1856-96 i secretari perpetu de l’Académie des Sciences 1874 Estudià temes de geometria, d’aritmètica i mecànica Hom anomena conjectura de Bertrand l’afirmació que entre un nombre ng 1 i el seu doble 2 n hi ha sempre, com a mínim, un nombre primer
Henry Bernstein
Teatre
Dramaturg francès.
De família jueva, fou descobert per André Antoine, fundador del Théâtre Libre, el qual li estrenà Le marché 1900, Le retour 1902 i Le bercail 1904 El seu teatre, que aconseguí una gran anomenada amb La rafale 1905, Le voleur 1906, Samson 1907, etc, és naturalista, i resolt amb un gran domini de la tècnica, bé que l’estudi psicològic dels caràcters no hi fou aconseguit fins a Le secret 1913 Posteriorment estrenà amb un gran èxit Judith 1922, Elvire 1939, La soif 1950, etc
Christian Bérard
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Teatre
Pintor, escenògraf i il·lustrador francès.
Influí sensiblement sobre l’escena francesa Amb un estil elegant i sofisticat, féu les decoracions i dissenyà el vestuari per a muntatges escènics i per a films de Cocteau La belle et la bête, 1946 Illustrà nombrosos llibres, i conreà també el retrat
Pierre Jean de Béranger
Literatura francesa
Poeta francès romàntic.
Es trobava a la misèria quan inicià la composició de cançons escrites sobre tonades populars, que després anà aplegant en reculls Chansons, 1816-31 Plenes d’agilitat, però sovint massa fàcils, derivaren cap a una sàtira política contrària a la monarquia de la Restauració i favorable als Bonaparte Obtingué una gran popularitat i la consideració dels grans escriptors romàntics
Armande Béjart
Teatre
Actriu francesa.
Contragué matrimoni amb Molière, pertangué a la seva companyia i sobresortí en els papers de soubrette Interpretà nombrosos personatges, tant còmics com dramàtics
Alexandre-Edmond Becquerel
Física
Físic francès.
Succeí el seu pare Antoine-César Becquerel a la càtedra del Musée d’Histoire Naturelle, on es dedicà a l’estudi de la llum El 1842 mostrà la unitat de l’espectre solar i el fotografià per primera vegada A partir del 1857 realitzà treballs sobre la fosforescència i les radiacions infraroges Publicà els resultats dels seus treballs a La lumière, ses causes et ses effets 1869
Henry Becque
Teatre
Dramaturg francès.
Inicià la seva carrera amb melodrames, com Michel Pauper 1870, i comèdies còmiques, com L’enfant prodigue 1868, que no tingueren gaire èxit Féu de crític teatral, i després, cenyint-se a un realisme estricte, estrenà les seves millors peces Les corbeaux 1882, teatre naturalista que després d’ell no arrelà, i La parisienne 1885, escèptica comèdia de costums burgesos Ja a l’època fou representat en francès a Barcelona i pogué influir damunt Àngel Guimerà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina