Resultats de la cerca
Es mostren 745 resultats
Poniatowski
Família noble polonesa, els caps de la qual, des del 1764, detingueren el títol de príncep.
Dels seus membres cal esmentar Stanisław Poniatowski 1676-1762, que intervingué en la guerra del Nord al costat de Carles XII de Suècia, Estanislau II de Polònia i Józef Poniatowski Viena 1763 — Leipzig 1813, defensor de la independència polonesa enfront de Rússia, ministre de la guerra del gran ducat de Varsòvia i general dels exèrcits napoleònics, mort ofegat quan cobria llur retirada després de la batalla de Leipzig Una branca de la família s’establí a França
Copa del Món de futbol

Inauguració de la Copa del Món de futbol del 1982
© ENCICLOPÈDIA CATALANA / CAMPAÑÀ
Futbol
Competició internacional de futbol entre seleccions estatals.
Coneguda popularment com Mundial de futbol i organitzada per la Federació Internacional de Futbol Associació FIFA, la seva primera edició tingué lloc a l’Uruguai l’any 1930 Des de llavors només s’ha vist interrompuda els anys 1942 i 1946 a causa de la Segona Guerra Mundial La dotzena edició tingué lloc a l’Estat espanyol l’any 1982, entre el 13 de juny i l’11 de juliol El partit inaugural es disputà al Camp Nou entre Argentina i Bèlgica Posteriorment, el Camp Nou acollí la segona fase de grups i fou seu dels partits que jugaren entre si Polònia, Bèlgica i l’antiga…
,
Carles XII de Suècia

Carles XII en un retrat realitzat per Johan David Swartz
© European Library
Història
Rei de Suècia (1697-1718).
Fill de Carles XI i d’Ulrica-Elionor de Dinamarca, a 15 anys fou declarat major d’edat El domini suec sobre la Bàltica promogué contra ell l’aliança de Dinamarca, Rússia i Saxònia-Polònia i una llarga guerra que durà tota la seva vida Atacat alhora febrer-març del 1700 en les seves possessions de Holstein-Gottorp, de Narva i de Riga, es girà primer contra Dinamarca i obligà Frederic IV a signar la pau de Trevendal agost del 1700 després derrotà els russos a Narva novembre del 1700 i els saxonopolonesos vora el Dvina juliol del 1701 féu substituir en el tron de Polònia…
Lech Wałęsa
Història
Nom amb què és conegut el dirigent sindical i polític polonès Leszek Wałęsa.
De professió electromecànic, començà treballant a Dobrzyn i el 1967 s’incorporà a les drassanes Lenin de Gdańsk Durant els anys setanta desplegà una gran activitat sindical per al millorament de les condicions laborals dels obrers, la qual cosa li comportà diversos empresonaments i acomiadaments Com a membre del comitè de vaga de Gdańsk esdevingué el màxim líder del moviment obrer del seu país en les vagues que a l’estiu del 1980 s’estengueren per tot el litoral bàltic de Polònia i que donaren lloc al naixement dels sindicats lliures autogestionaris Solidarność , organitzats ben…
Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza

Pedro Pablo Abarca de Bolea
© Fototeca.cat
Història
Estadista aragonès, desè comte d’Aranda, marquès de Vilanant i senyor d’Alcalatén.
Després de participar en les campanyes de les guerres de Successió de Polònia 1733-1738 i d’Àustria 1741-1748, viatjà per Europa, on es posà en contacte amb els illustrats i potser amb la francmaçoneria Després fou ambaixador a Portugal 1755 i a Polònia 1759, i el 1762 dirigí la campanya de Portugal Fruit del seu contacte amb Europa fou l’orientació que volgué donar a la seva fàbrica de ceràmica de l'Alcora L’any 1763 fou nomenat capità general de València 1763-66 i, després del motí de Squillace 1766, ocupà la presidència del consell de Castella Des d’aquest càrrec…
Francesc Berge
Història
Militar
Militar.
Participà amb Napoleó en les campanyes d’Egipte i de Síria 1798-99, d’Alemanya, Prússia i Polònia 1805-07 i de la península Ibèrica 1808-13 Fou ascendit a general i creat baró de l’imperi 1813 Fou cap d’estat major d’artilleria a Waterloo 1815 El 1823 participà en la invasió francesa dels Cent Mil Fills de Sant Lluís com a tinent general d’artilleria, cos que contribuí a reformar des d’un comitè del ministeri de l’exèrcit
raspinell
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels cèrtids, de 13 cm, que té les parts superiors de color bru amb estries ocràcies, el carpó rogenc, els flancs grisencs, el pit blanc, el ventre grisenc i celles blanquinoses.
El bec és llarg i corbat cap avall Escala en espiral els troncs dels arbres servint-se de les llargues ungles i recolzant-se en la cua, que és com la dels picots, mentre amb el bec cerca insectes a les escletxes de l’escorça Habita als boscs i arbredes de l’Europa continental llevat d’Escandinàvia fins a Polònia i la mar Negra, i als de Sicília i de l’Àfrica nord-occidental És comú a la Catalunya continental
Gerd von Rundstedt
Història
Militar
Militar alemany.
Féu costat al cop d’estat de Von Papen contra el govern socialdemòcrata prussià 1932 Durant la Segona Guerra Mundial participà en les campanyes de Polònia, França i Rússia en aquesta última comandà el cos d’exèrcit del S que conquerí Ucraïna Fou cap del front de l’W 1942-44, en el qual després del desembarcament de Normandia fou substituït per Kluge Manà la darrera ofensiva alemanya de les Ardenes Empresonat després de la guerra, fou alliberat per motius de salut 1949
Joan Maria Vives i Argemí
Cristianisme
Religiós escolapi.
Després d’exercir el mestratge a Cracòvia Polònia i a Cornigliano Itàlia, s’installà a Catalunya, on fou rector del collegi de Santa Maria i de Sant Antoni de Barcelona i director de la revista Academia Calasancia Cinc vegades fou prepòsit de les Escoles Pies de Catalunya, i durant el seu mandat obrí els collegis de Sitges i de Granollers, un altre a La Víbora Cuba, una casa i un noviciat a Mèxic i una casa a Los Angeles Califòrnia
Emmerich de Vattel
Història
Història del dret
Diplomàtic i jurista suís.
Estigué al servei d’August III de Polònia des del 1746, del qual fou també conseller privat 1758 i pràcticament dirigí la política del seu regne És autor d’una obra clàssica de dret internacional, Le droit des gens ou Principes de la loi naturelle 1758, adaptació i popularització del Ius gentium de ChWolf, del qual rebutjà, però, la idea d’un estat mundial regulador i la substituí per la teoria de la llei natural com a font del dret internacional
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina