Resultats de la cerca
Es mostren 497 resultats
Segona Germania
Història
Revolta pagesa antisenyorial que es produí el 1693 al sud del Xúquer i més concretament als pobles de l’antiga governació de Xàtiva.
El malestar tenia l’origen en el peculiar repoblament d’aquesta zona que pertanyia bàsicament als ducs de Gandia i de Maqueda, marquesos d’Albaida, Dénia i Guadalest, comtes de Cocentaina i del Real després de l’expulsió dels moriscs 1609-15, que reafirmà encara més el règim senyorial imperant Un exemple representatiu fou el de Muro del Comtat, per les condicions lleonines que el senyor del lloc, Gaspar Roís de Corella, comte de Cocentaina, exigí als seus repobladors reconeixement de la propietat senyorial de les terres, residència obligatòria, submissió total a la jurisdicció nobiliària per…
Moixent
Moixent
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Costera, a la vall alta del riu de Cànyoles (vall de Montesa), que corre estretament encaixat entre la serra Plana, al NE, i la serra Grossa, al SE, que donen lloc a un terreny molt accidentat, amb altures de fins prop de 900 m.
Drenen el terme diversos barrancs afluents del riu de Cànyoles Dues terceres parts del territori són ocupades pel sector forestal boscs de pins 7 000 ha i matollar 2 000 ha L’agricultura és predominantment de secà 4 500 ha vinya 1 500 ha, oliveres 1 000 ha i, en menor quantitat, blat, ordi i ametllers El regadiu 140 ha aprofita aigua de pous i de fonts i és destinat a tabac, blat, hortalisses i arbres fruiters La ramaderia ovina, que havia estat important, és en decadència Les activitats industrials, sobretot les derivades de la fusta, han esdevingut majoritàries i avui ocupen el 51% dels…
província eclesiàstica Cartaginense
Cristianisme
Província
Demarcació territorial eclesiàstica, també denominada Cartaginense Espartària, basada en la província romana civil corresponent.
A mitjan segle VII comprenia les seus episcopals de Toledo metròpolis, Complutum Alcalá de Henares, Sigüenza, Osma, Palència, Segòvia, Valeria Valera, Arcavica i, a la part meridional, Oretum Granátula, Segobriga , confosa durant molt temps amb Sogorb, però que cal situar a Cabeza del Griego, prop d’Uclés, València, Xàtiva, Dénia, Elx juntament amb Elo , Basti Baza, Mentesa La Guardia de Jaén, Acci Guadix, Biatia Baeza, Castulo Cazlona i Bigastrum Cehegín Anteriorment, també al sud, existiren les seus d’ Abula Abla, Urci , Eliocroca Llorca, Carca Caravaca, la de Cartago Nova Cartagena, que…
Joan Reixac
Pintura
Pintor.
De probable ascendència catalana, fou actiu a València entre el 1431 i el 1482 És el membre més important d’una família d’artistes el seu pare, Llorenç Reixac , escultor de Barcelona un fill, Jeroni Reixac , actiu a València, i potser un altre fill, Pere Reixac , pintor Format a la darreria del corrent gòtic internacional i relacionat amb els Peris i amb Jaume Mateu, seguí la línia flamenca de Jacomart i per això la major part de la seva obra es veu afectada pel problema de la collaboració de tots dos i de l’atribució correcta Malgrat que es vegin pintures ben diferenciades, en resten moltes…
Al Tall
El grup Al Tall
© AVUI
Música
Grup de música tradicional i cançó creat el 1975 al País Valencià.
Els seus fundadors foren Manuel Manolo Miralles Xàtiva, Costera, 23 de març de 1952 – València, 29 de juliol de 2023, Manolo Lledó , que abandonà el grup al cap de pocs mesos, Miquel Gil i Vicent Torrent i Centelles Torrent, Horta del Sud, 1945 Recollí l’herència del grup Equip València-Folk 1969-73, del qual havia estat membre Torrent Conreà un tipus de cançó que sota l’embolcall de ritmes i formes tradicionals, però sàviament adaptats a una sensibilitat moderna, conté lletres que reflecteixen una preocupació nacional i sociopolítica centrada en el País Valencià, però amb una…
,
Jaume de Mallorca
Història
Rei titular de Mallorca (Jaume IV: 1349-75), príncep titular de Morea, comte de Clarença, baró de Matagrifó i rei consort de Nàpols.
Fill hereu de Jaume III de Mallorca i de Constança d’Aragó El 1338 el seu pare el feu jurar com a hereu Del 1342 al 1345 restà amb la seva mare i la seva germana Elisabet a Barcelona el 1345 tornaren a Montpeller, a reunir-se amb Jaume III, ja desposseït del regne de Mallorca i dels comtats de Rosselló i Cerdanya El 1349 acompanyà aquest a la invasió per a reprendre Mallorca, i a la batalla de Llucmajor fou nafrat i, després, portat al castell de Bellver, i més endavant al de Xàtiva, i el 1358 fou traslladat al castell Nou de Barcelona —hom digué que el feien dormir tancat dins…
la Canal de Navarrés

Comarca de la zona de llengua castellana del País Valencià, a la regió de Requena.
La geografia Cap de comarca, Énguera Limitada, al S, per la serra Plana, que la separa de la vall de Montesa Costera a l’E, pel Xúquer, encaixat i abans de penetrar a la Ribera Alta i els últims contraforts de la serra de Dosaigües al N, pel Xúquer, a la divisòria amb la Foia de Bunyol i a l’W, per la zona més elevada de la plataforma del Caroig La comarca és formada pel vessant oriental del massís del Caroig, pertanyent als últims contraforts del Sistema Ibèric El paisatge típic és constituït per moles entre valls profundes de morfologia càrstica formades pel Xúquer i els seus afluents el…
séquia dels Canyamars
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’horta de Xàtiva (Costera) que deriva de la séquia de la Vila; rega la partida dels Canyamars del terme de Canals.
la Garrofera
Enclavament
Enclavament (1,04 km2) del municipi de Xàtiva (Costera), dins el de Bellús (Vall d’Albaida), al vessant meridional de la serra Grossa.
mercedari

Convents de mercedaris als Països Catalans
© Fototeca.cat
Cristianisme
Membre de l’orde de la Mercè, fundat a Barcelona el 1218 per Pere Nolasc, amb l’assessorament de Ramon de Penyafort i l’ajuda del rei Jaume I, arran d’una pretesa aparició de la Mare de Déu, el 2 d’agost de 1218.
Al seu inici, era una confraria de cavallers, ciutadans i clergues que tenien cura de l’hospital de Santa Eulàlia i recaptaven almoines per a rescatar captius els seus membres eren coneguts com a frares de Santa Eulàlia La seva organització s’assemblava a la dels ordes militars i fins a l’any 1317 els seus mestres generals foren cavallers laics Jaume I els concedí per escut les armes reials, que portaven sota la creu de Santa Eulàlia o de la catedral de Barcelona, i facilità llur expansió a les principals ciutats dels Països Catalans Girona 1222, Lleida 1225, Tàrrega 1227, Perpinyà 1228,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina