Resultats de la cerca
Es mostren 418 resultats
Ginebra
© B. Llebaria
Ciutat
Capital del cantó de Ginebra, Suïssa, a l’extrem sud-oest del llac Léman, o de Ginebra.
El Roine surt pel sud del llac i divideix la ciutat en dues parts A l’esquerra s’alça el turó on hi ha el nucli antic de la ciutat, amb la catedral al punt més alt és el centre administratiu, amb carrers estrets i tortuosos Rue de la Cité, Grand Rue Al S i el SW l’expansió urbana es produí cap a l’Arve i al punt d’aiguabarreig amb el Roine, al NW amb els barris del Petit Saconnex, el Grand Pré i La Servette, al N i el NE cap al Montbrillant i Le Sacheron, i a l’E i el SE amb el barri d’Eaux-Vives Ginebra ha conservat una funció administrativa de caràcter supranacional és seu de diversos…
manierisme
© Corel Professional Photos
Art
Estil artístic de l’art occidental que es delimita a Europa des del 1520 fins al 1600, aproximadament.
Aquest terme fou utilitzat per GVasari en manifestar que els deixebles de Miquel Àngel pintaven a la maniera del mestre La historiografia ha fixat —bàsicament en pintura— les característiques més remarcables del manierisme en tractar-se d’un moment de pugna entre l’anticlassicisme i el classicisme, la forma es desintegra partint de la figura serpentinata l’idealisme es concreta i assoleix un to fantàstic i insòlit hi ha una gran predisposició a l’excentricitat i al desbaratament els elements arquitectònics —en pintura— no delimiten un espai, sinó que l’amaguen, i provoquen la curiositat de…
Francesc Savalls i Massot
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar carlí.
El cap carlí Francesc Savalls durant la Tercera Guerra Carlina, al centre, amb els seus collaboradors © Fototecacat Baró de Vidrà 1872 i marquès d’Alpens 1873 És el més conegut i discutit dels qui lluitaren a Catalunya durant la tercera guerra Carlina Havia participat en les dues anteriors i serví successivament a l’exèrcit del duc de Mòdena i al pontifici El 1872 s’incorporà a les forces carlines amb el grau de capità i com a segon cap de les forces de Girona, a les ordres del primer cap, Josep Estartús i Aiguabella La facilitat amb què el suplantà i l’eclipsi i la desgràcia d’Estartús han…
Guillem IX d’Aquitània
Història
Duc d’Aquitània i de Gascunya (1086) i comte de Poitiers (Guillem VII: 1086), fill de Guillem VIII d’Aquitània i d’Hildegarda de Borgonya.
Aprofitant que Ramon IV de Tolosa era a la croada, s’apoderà del comtat de Tolosa el 1098, però l’evacuà el 1100 L’any següent anà a Terra Santa, amb un brillant i indisciplinat exèrcit, que fou desfet pels turcs en tornà el 1103 El 1114 tornà a envair el comtat de Tolosa, que perdé novament el 1123 Collaborà amb Alfons I d’Aragó en les lluites contra els sarraïns Es casà 1089 amb Ermengarda d’Anjou, que repudià, i amb Felipa de Tolosa 1094, de qui se separà el 1116 Estigué unit irregularment amb Dangerosa, dita la Maubergeon , muller del vescomte de Châtellerault…
runa
Escriptura i paleografia
Cadascun dels signes utilitzats en l’escriptura germànica més antiga, amb un valor alhora gràfic i màgic.
El conjunt d’aquests signes era conegut pel nom de fut-hark quan s’iniciava amb aquestes sis primeres lletres Efectivament, segons temps i llocs, l’ordre i el nombre del conjunt poden variar I si la sèrie més corrent i originària era de 24 caràcters, hom en troba més de 30 en les runes anglofrísies, i només 16 en les noruegosueques De fet, hom en coneix tres grups bàsics el germànic , de 24 signes, gravats sobre objectes diversos en terres de Germània l' anglofrisi , difós especialment en l’Anglaterra actual, amb un notable increment del nombre de signes, possiblement motivat per la major…
Alfons VII de Castella-Lleó
Història
Rei de Castella i de Lleó (1126-57).
Fill de la reina Urraca i de Ramon de Borgonya Després de moltes tensions entre els seus partidaris i els de la seva mare, fou coronat rei de Galícia el 1111 A la mort d’Urraca 1126 pujà al tron de Lleó Aviat intentà d’expandir-se fins a Burgos, però topà amb el seu padrastre Alfons I d’Aragó Després d’enfrontar-se ambdós el 1127 a Isar, convingueren les “paus de Tàmara”, on Alfons VII renuncià a les conquestes dels seus avantpassats i Alfons ho feu de les ciutats que ocupava a Castella Per aquesta època, Portugal, sota el govern de Teresa, tia seva, i el fill d’aquesta, Alfons…
Leon Battista Alberti
© Fototeca.cat
Arquitectura
Filosofia
Arquitecte i humanista italià.
Pertanyia a una família florentina de mercaders de llana i banquers Estudià humanitats i matemàtiques, i a disset anys era alumne de dret canònic a Bolonya Es negà a seguir la tradició familiar i entrà al servei del cardenal Albergati 1428 viatjà per Borgonya, Picardia i Alemanya, i del 1431 al 1447 fou secretari del papa Eugeni IV aquest fet li permeté de conèixer i d’estudiar l’arquitectura de l’antiga Roma, que tingué una gran influència en la seva obra visità Florència 1434, on conegué Brunelleschi, que encoratjà la seva vocació d’arquitecte L’any 1446 projectà el palau…
Jan van Eyck
Pintura
Pintor flamenc.
La seva obra representa la culminació de l’art de l’edat mitjana i alhora la iniciació de la pintura renaixentista Visqué a la Haia 1422-24, a la cort de Joan de Baviera, comte d’Holanda El 1425 s’installà a Bruges, cridat per Felip III, duc de Borgonya, per a qui treballà com a pintor de cort i per a qui feu diverses missions una d’elles fou un viatge a Portugal per pintar dos retrats de la princesa Isabel, filla de Joan I Feu també un retrat, acabat el 1439, de la seva muller, Margaretha Groeningemuseum de Bruges La primera manifestació de la seva pintura són unes miniatures…
Vila-seca
Colònia industrial
Colònia fabril del municipi de Sant Vicenç de Torelló (Osona), situada a la riba esquerra del Ter, entre Torelló i la colònia Fabra i Coats o Borgonyà.
Rebé el nom d’un antic mas La fàbrica de filatures de cotó, Almeda, Alemany i Companyia SL, s’originà el 1932 per la fusió de dues fàbriques, la de Frederic Marcet i Francesc Sindreu i la de Ferran i Pere Almeda i Successors de Rafael Puget, creades entorn del 1880 L’incendi d’una fàbrica el 1931 fou causa de la fusió El 1972 tenia 12 000 pues i 180 obrers, el 80% dels quals residien a la colònia, i la resta, als pobles veïns La colònia, on habitaven 245 persones 1981, es creà el 1880, i el 1883 s’hi erigí una església, dedicada a la Sagrada Família Té dispensari i escola
Joan Ollé i Freixas
© Focus
Teatre
Director d’escena.
S’inicià com a director d’escena amb els muntatges de Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos 1974 i Nocturn per acordió 1975, dos espectacles a partir de textos de J Salvat-Papasseit de la companyia Dagoll Dagom Els anys 1977 i 1978 dirigí dos èxits seguits que consolidaren laseva carrera No hablaré en clase , de J Parramon i el mateix Joan Ollé, i Quan la ràdio parlava de Franco , de JM Benet i Jornet i Terenci Moix Entre els muntatges que dirigí els anys vuitanta cal esmentar Els pledejaires 1983, de J Racine Crímenes y…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina