Resultats de la cerca

De família de músics, era germana del compositor i pianista Olivier Alain i del compositor i organista Jehan Alain , l’obra del qual contribuí també a difondre Debutà a onze anys i succeí el seu pare, el 1971, com a organista de l’església de Saint-Germain Estudià al conservatori de París amb M Dupré, M Duruflé i Plé-Caussade 1944-50 El 1950 guanyà el premi del Concurs Internacional de Ginebra i obtingué un gran prestigi com a organista Al llarg de la seva carrera feu més de 2500 concerts i prop de tres-centes gravacions discogràfiques en són especialment destacables les…

Vida i obra Estudià dret a la Universitat d’Osca i exercí a Barcelona, ciutat on s’establí i on adquirí un gran prestigi com a jurisconsult El 1612 publicà De pactis nuptialibus sive de capitulis matrimonialibus tractatus , en dos volums el segon publicat el 1622, que fou editat també a Ginebra 1638, a Venècia 1647 i a Lió 1667 —fou un dels pocs juristes catalans de l’època amb prestigi internacional—, en què el comentari de les diverses clàusules contingudes en uns capítols matrimonials fou el motiu per a tractar un ampli ventall de qüestions com ara els privilegis dels grups dirigents,…

El conjunt de mesures pràctiques per a conservar la salut o guarir la malaltia es poden concretar en l’acupuntura, la fitoteràpia, la dieta, la meditació, el massatge i els exercicis de txikung Té uns cinc mil anys d’antiguitat Durant la dinastia Chou 1122-249 aC, la pràctica mèdica estava a mans dels xamans de les tribus, que eren uns eficients herbolaris En el període de la dinastia Yin 1500 aC hi consten documents on es descrivien trenta-sis malalties i les plantes que les guareixen El Huang Di Nei Jing fou el primer text mèdic important compilat als inicis de la dinastia Han…

El primer que fou públic fou el de San Cassiano, de Venècia 1637, on Monteverdi i Cavalli estrenaren algunes obres Al s XVII hom inaugurà l’òpera d’Hamburg 1673 i l’Académie de Musique de París 1671, i al s XVIII en foren inaugurats alguns dels més cèlebres, com el Covent Garden de Londres 1732, el San Carlo de Nàpols 1737 i el Teatro alla Scala de Milà 1778, bé que tots han estat reedificats després d’incendis o guerres Actualment tenen fama mundial, a més, el teatre de Drottningholm Suècia, únic del s XVIII encara intacte el Bol’šoj de Moscou 1825 i el Mariisnkij anomenat Kirov en el…

Fou tipògraf i parent de Josep Lluís Pellicer i d’Antoni Pellicer i Paraise Membre de l’Ateneu Obrer de la Classe Obrera, en fou secretari el 1869, fou un dels creadors de la Direcció Central de les Societats Obreres octubre del 1868 i el principal animador, a partir del 1869, del Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona 1869, així com del seu òrgan de premsa, La Federación  1869-74 Al principi estigué molt lligat al republicanisme federal, però, després d’assistir a les reunions que Fanelli celebrà pel gener del 1869 a Barcelona i al congrés de Basilea de la Primera Internacional…

Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona, de la qual fou professor de botànica 1924-30, i es doctorà a la de Madrid 1928 Amplià estudis a la Universitat de Ginebra i a l’institut i jardí botànic de Berlín-Dahlem Ha contribuït al coneixement de la flora bètica amb la seva tesi Estudios sobre la flora y la vegetación del macizo de Mágina 1929 El 1931 obtingué la càtedra de botànica descriptiva de la facultat de farmàcia de Madrid fou cap de la secció de flora tropical i posteriorment 1936 director del Jardín Botánico de Madrid Després d’un viatge a Colòmbia 1932 publicà Plantae…

Fill de Joan Maluquer i Rosés Doctor en sociologia per Ginebra amb la tesi L’assimilation des immigrés en Catalogne 1963 i doctor en dret per Barcelona amb La política algodonera, 1940-1970 1973 Durant la Generalitat provisional fou director general de Promoció i durant la primera legislatura de l’estatutària 1980-84, secretari del consell executiu També publicà  L’estructura econòmica de les terres catalanes 1963, Població i societat a l’àrea catalana 1965, premi Duran i Bas–IEC 1967, l’exhaustiu compendi Els ocells de les terres catalanes 1956, 1973, 1981 i 1987 premi Enric de…

Estudià ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1960 Feu recerca al Centre d’Estudis de Planificació de Barcelona 1962-64 i 1972-73 Dedicada a la docència, fou professora agregada d’economia a la Universitat Autònoma de Barcelona 1972-73 Amplià els estudis a la Gran Bretanya i als Estats Units, a Columbia, on es doctorà en economia 1975, disciplina de la qual fou professora a la New School for Social Research 1969-71 i 1981-83, a la Columbia University 1973-75 i a la Rutgers University 1975-86 A Ginebra 1977-78, dirigí un programa de recerca sobre…

El 1902 viatjà a l’estranger, on conegué Lenin i Plekhanov Militant bolxevic des del 1903, fou membre del comitè del partit a Peterburg 1906 Delegat al congrés de Londres 1907 i membre del comitè central del partit 1908, s’exilià i collaborà amb Lenin a Cracòvia i a Ginebra 1912 Fou un dels organitzadors de l’esquerra de Zimmerwald El 1917 tornà amb Lenin a Rússia Juntament amb Kamenev, amb qui l’uní una gran amistat, s’oposà a Lenin i es manifestà contrari a la insurrecció d’octubre i favorable a l’aliança amb les menxevics i socialrevolucionaris, però les seves tesis foren…

Signava  Vives Fierro Format a Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc, fou alumne de JM Garrut i de Tomàs Bel Residí a París el 1961, i l’any següent feu la seva primera exposició individual, a Cartagena Des del 1970 residí temporades a Londres, que prengué com a tema de molts dels seus quadres i on feu diverses exposicions 1971, 1973 A partir de la dècada de 1980 tornà a centrar la seva obra en la ciutat de Barcelona, i, posteriorment, l’Havana, Londres, París i Nova York foren alguns dels temes de la seva pintura Exposà en ciutats d’arreu del món Londres, Ginebra, Düsseldorf…