Resultats de la cerca
Es mostren 673 resultats
Josep Lluís Roig i Sala
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en filologia, és professor de català a l’ensenyament secundari En prosa ha participat en el volum collectiu Històries circulars i altres relats 2003 i és autor de les novelles El primer paradís 2007, Resurrecció i mort de G T 2015, premi Ciutat de Vila-real de narrativa i Promeses que no podrem complir 2019 i, en el gènere juvenil, de les obres Insuficient s’escriu amb sang 2011, premi Esport i Ciutadania de la Fundació FC Barcelona i Òmnium Cultural i München 2013 Ha publicat també les obres teatrals Presoners de l’aigua 2003, premi Ciutat de Vila-real de teatre 2002, A joc de…
,
cabussó
cabussó emplomallat
© Fototeca.cat
Ornitologia
Gènere d’ocells aquàtics, de l’ordre dels colimbiformes, molt bons nedadors i cabussadors, amb el cos arrodonit i cobert d’un plomatge curt i dens.
Els dits són envoltats d’una membrana lobulada, i el bec és curt i prim S'alimenten de peixos i altres animals aquàtics Moltes espècies fan un niu flotant damunt l’aigua Als Països Catalans habiten quatre espècies que responen al nom genèric de cabussó collnegre, emplomallat, gris i orellut i una altra P ruficollis anomenada més pròpiament cabusset El cabussó collnegre P nigricollis , d’uns 30 cm i amb lliurea nupcial, té el coll negre i els costats del cap ornats de boniques plaques daurades nia en petits grups en llacs i estanys al nord de la península Ibèrica El cabussó…
areng

Areng
Smithsonian Environmental Research Center (CC BY 2.0)
Ictiologia
Peix marí clupeïforme de la família dels clupeids, semblant a la sardina, però de dimensions més grans (pot atènyer uns 35 cm) i amb els opercles llisos.
De color blau fosc al dors, més clar als flancs i platejat al ventre té uns replecs adiposos característics als ulls Són peixos propis d’aigües fredes i de salinitat baixa Viuen a la part septentrional de l’Atlàntic, tant a les costes americanes com a les europees oceà Àrtic, costes de Noruega, mar del Nord, d’Islàndia, de Grenlàndia, britàniques, canal de la Mànega i part nord de les costes franceses al Bàltic n'existeix una raça de dimensions més petites Cap al sud, no travessen la isoterma de 12°C a la superfície No fan grans migracions, sinó que es mouen sempre dins àrees més…
ballaruga
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes de la subclasse dels prosobranquis, que comprèn un gran nombre d’espècies (unes 400), totes marines.
Són de dimensions molt variables, des d’1 o 2 cm fins a 10 o 12 cm de llargària La conquilla té la forma de dos cons units per les bases un d’ells és l’espiral i pot ésser molt aplanat, i l’altre és la darrera volta de l’espira i té una obertura llarga i estreta La superfície de la conquilla és llisa i de colors variables, generalment molt vistosos, amb taques o ratlles d’altres colors Les ballarugues són carnívores i s’alimenten de cucs marins i de peixos petits, i tenen l’extremitat cefàlica acabada en una trompa que té una o diverses dents radulars modificades, molt agudes,…
estany de Banyoles
Nenúfars a la riba de l’estany de Banyoles
© Arxiu Fototeca.cat
Estany
Llac del NE de la ciutat de Banyoles (Pla de l’Estany).
De forma de vuit i amb una superfície d’1075315 m 2 , té, de nord a sud, una longitud de 2080 m, una amplada, que varia segons el lloc, entre 730 i 235 m i una profunditat que va de 6 m, al llindar que correspon a la part més estreta, a 62 m al fons d’un embut situat a la part meridional En aquesta part presenta, al seu voltant, tretze estanyols de petita extensió entre d’altres, els de la Cendra, del Vilar, gros i petit de Montalt, de Porqueres, de la riera Castellana, de ca n'Ordis, etc Es nodreix de deus subterrànies molt regulars, que li aporten uns 600 litres d’aigua per segon Assentat…
placa basal
Biologia
Conjunt de cartílags paracordals i barres trabeculopolars units en la base del neurocrani dels peixos ciclòstoms.
morenella
Ictiologia
Nom de diversos peixos teleostis de l’ordre dels gadiformes i de la família dels mòrids.
Viuen a fondàries considerables i tenen el cos relativament allargat i una mida que rarament ultrapassa els 50 cm, com la morenella vera Mora moro , la morenella de clapissar Gadella maraldi i la morenella rogenca Lepidion lepidion
fisoclist | fisoclista
Ictiologia
Dit dels peixos amb bufeta natatòria no comunicada amb el tub digestiu per un canal pneumàtic.
El besuc i l’anfós, entre altres, són fisoclists
lofiformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la subclasse dels osteïctis de cos nu o cobert de tubercles espinosos.
Caracteritzats pel fet de presentar les aletes pectorals pedunculades, els primers radis de les aletes dorsals lliures i transformats en filaments pescadors i les feses branquials reduïdes a un simple forat situat darrere cada aleta pectoral Presenten l’aleta caudal no bilobada, la boca generalment és molt grossa i les aletes ventrals són en posició jugular no tenen costelles i són fisoclists Inclou unes 225 espècies marines i bentòniques, agrupades en cinc famílies Una espècie típica és el rap
ocelleria
Botiga on venen ocells i també molt sovint altres animals domèstics com peixos, gats, gossos, etc.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina