Resultats de la cerca

Fou el primer president de la Lliga de Catalunya 1887 i ho fou també de la Unió Catalanista Fou redactor de La Renaixença des del 1886 Publicà obres sobre ferrocarrils, com La locomotora en acción 1868 i una Guía del maquinista 1888-90, que fou reeditada sovint El seu fill, Joaquim Sans i Oliveras Barcelona segle XIX — 1914, també enginyer industrial, fou catedràtic de l’Escola Industrial de Terrassa

Creat a principi de segle, la seva densitat demogràfica s’ha estabilitzat a causa de les seves limitacions geogràfiques i urbanístiques

L’entrega del premi tenia lloc dins la Nit de Santa Llúcia Relació d'obres i autors guardonats 1984 El planeta dels Set Sols , de Mercè Canela 1985 Set que no dormen a la palla , de Miquel Desclot 1986 Set gates de vida d’ Agustí Alcoberro 1987 L’Estel sent el temps , de MAssumpció Ribas 1988 Sis contes per a regal , de Salvador Comelles 1989 L’estiu a la ciutat , de Rosa Iborra 1990 Si les persones parlessin , de Xavier Bertran 1991 Contes per a un món millor , d’Enric Larruela 1992 Nyatiti la Filla del Clan , d’ Andreu Sotorra 1993 Qui vol un conte , de Joles Sennell 1994 desert 1995 Els…

El jaciment és a l’aire lliure, en una antiga terrassa del riu Scarpe, que fou ocupada fa uns 175000 anys durant una fase climàtica temperada S’hi trobaren dos cranis humans corresponents a una línia antecessora de l’home de Neandertal També s’hi descobrí una rica indústria lítica levalloisiana, cosa que, juntament amb l’existència d’àrees especialitzades en activitats diverses, dóna testimoni d’unes formes de comportament molt modernes

Fill i successor del vescomte Miró II, ajudà eficaçment els seus senyors els comtes d’Urgell en la lluita contra els sarraïns i la conquesta de la part meridional del comtat, el castell de Gerp 1092 i Balaguer 1106 El 1108 celebrà un conveni amb el bisbe d’Urgell, Ot, sobre el castell de Terrassa, del qual obtingué la investidura feudal Casat amb Ermessenda, fou succeït en el vescomtat pel seu fill Pere I

Germà de Pere i de Jaume Pi i Sunyer i nebot de Francesc Sunyer i Capdevila Del partit republicà federal, collaborà a El Nuevo Régimen de Madrid i a El Federal de València Encapçalà l’escissió procatalanista denominada Catalunya Federal, però aviat tornà a la disciplina del partit Presidí el consell federal regional i el 1904 fou elegit diputat provincial per Sabadell i Terrassa El 1906 s’adherí a Solidaritat Catalana És autor d' El problema catalán 1906

En principi es tracta d’una forma de relleu semblant a la plana, puix que la seva superfície no presenta gaires desnivellacions, però de dimensions molt més reduïdes Forma part dels relleus més variats superfície d’erosió, superfície estructural, terrassa, fons d’una antiga vall glacial, etc El seu origen pot ésser per erosió, acumulació o simplement per aflorament Si forma part d’una unitat morfològica més vasta, representa sempre, però, un sector secundari ben delimitat i no gaire extens

Morta la seva muller, el 1640 entrà al convent d’Escornalbou dels menors franciscans reformats, del qual passà, sempre llec, a Móra i a Terrassa El 1658 anà a Roma, on, a partir del 1662, inicià la fundació d’una sèrie de convents de recés, fins a constituir-ne un equip dit de La Riformella, que durà fins el 1900 El 1906 fou beatificat la seva festa se celebra a Tarragona, i, en l’orde franciscà, l’11 de setembre

La zona residencial es començà a construir al primer quart del s XX, damunt els terrenys comprats per la Societat Ribes i Companyia, entorn de l’antiga masia de Can Falguera i al costat del baixador del Ferrocarril de Catalunya seguí un projecte d’urbanització A partir del 1910 ha anat canviant d’aspecte s’hi establí població immigrada en edificacions de tipus barraquístic, i els anys seixanta hom començà a installar-hi indústries

Germà de Rafael Masó i Valentí De formació autodidàctica, inicià la seva activitat educativa a l’Escola Vallparadís de Terrassa Collaborà estretament amb Alexandre Galí a l’Escola Montessori i a la Mútua Escolar Blanquerna Exiliat durant la Dictadura de Primo de Rivera, de tornada a Catalunya prengué part en la fundació dels Minyons de Muntanya i el 1935 fundà l’Escola S’Agaró El 1936 fou empresonat i, un cop alliberat, exercí a Granollers Durant el franquisme collaborà a Girona amb Acció Catòlica