Resultats de la cerca
Es mostren 842 resultats
Antoni Mirats i Monsonís
Cristianisme
Religiós escolapi.
Ingressà a l’orde el 1865 Fou capità carlí en 1872-76 Retornat a l’orde, practicà la docència a Mataró i a Vilanova i la Geltrú Passà a l’Argentina 1892-99, on fou vicari provincial, i fundà el collegi de Buenos Aires De retorn, fou provincial de Catalunya 1899-1909 i fundà collegis a Terrassa, Caldes de Montbui i, en especial, a Lovaina per a la formació dels seus religiosos Fou vicari general de les Escoles Pies entre el 1919 i el 1925
Col·legi Mont d’Or
Institució escolar fundada el 1905 per Joan Palau i Vera a Sant Gervasi de Cassoles (Barcelona).
Tenia un jardí d’infants fröbelià i un pla inspirat en l’obra de Decroly al primari El 1911 Palau traslladà l’escola, en règim d’internat, a ple camp, als afores de Terrassa L’obra fou continuada a Barcelona per un grup de pares amb el nom de Nou Collegi Mont d’Or , sota la direcció pedagògica de Manuel Ainaud, el qual li donà una orientació més informativa Tots dos centres perduraren fins el 1915 L’experiència influí en els posteriors corrents escolars renovadors
Odette Pinto i Gassó
Ràdio i televisió
Presentadora radiofònica i de televisió.
Filla de pare portuguès i mare catalana, en la seva infantesa visqué a Sabadell S'inicià en emissores locals, com ara Ràdio Terrassa, El 1957 entrà a Ràdio Barcelona i, posteriorment, collaborà a Radio España de Barcelona, Radio Juventud, Cadena Catalana i Ràdio Miramar, entre d’altres Presentà Las tardes de Odette , un programa de gran audiència emès en diverses emissores del 1974 al 1997, i també alguns programes en català Els diumenges amb Odette Escriví la biografia Odette Pinto pasión por las Ondas 2005
Sindicat de l’Art Fabril i Tèxtil de Catalunya
Història
Sindicat que reuní la majoria dels treballadors sindicats del tèxtil del Principat, durant el període 1931-36.
Fou organitzat amb una estructura federativa a partir dels sindicats equivalents de Barcelona, Manresa, Mataró, Sabadell i Terrassa En general, la seva representació fou ostentada per coneguts dirigents faistes, com Joan Garcia i Oliver, Buenaventura Durruti, Francisco Ascaso, Dionís Eroles, Ricard Sanz, etc, quasi tots treballadors esporàdics del ram de l’aigua El sindicat continuà una anterior Federació de l’Art Fabril i Tèxtil, creada pel desembre del 1913 i dissolta pel gener del 1920, que hom ja havia intentat d’organitzar en 1899-1901
Fruitós Verneda i Figueras
Educació
Agronomia
Doctor en ciències, perit agrònom i pedagog.
Professor del Collegi Terrassenc i director de l’Escola d’Arts i Oficis de Manresa 1902-28 Dirigí el laboratori químic municipal de Terrassa i la granja experimental de Manresa, on creà l’Estació Vitícola del Pla de Bages Al temps de la filloxera, contribuí a salvar una bona part de la riquesa vitícola del Bages i d’altres comarques mitjançant la replantació de les vinyes amb ceps americans Collaborà amb articles de divulgació a La Pagesia , revista del gremi de pagesos de Manresa
Joan Carreres i Palet
Enginyer.
Estudià tecnologia i teoria dels teixits a l’Escola Industrial de Terrassa i dirigí fàbriques de teixits a Barcelona Publicà, en català, diversos treballs, i d’altres en castellà, un dels quals fou declarat llibre de text a l’Escuela Superior de Ingeniería Textil de Mèxic Membre d’Acció Catalana i, després, del PSUC, fou un dels fundadors del moviment Palestra Durant la guerra civil de 1936-39 ocupà un alt càrrec en la direcció general de comerç exterior, de la conselleria d’economia de la Generalitat
les Planes

Elèctric de les Planes, antic restaurant i actual centre cívic, situat a la vora de les vies del ferrocarril prop de les Planes, Barcelona
© Fototeca.cat
Sector o indret
Sector residencial i d’esbarjo dels barcelonins, situat al vessant septentrional de la serra de Collserola, al voltant de la carretera de Barcelona a Sant Cugat, compartit entre els municipis de Barcelona (Barcelonès)i Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental).
L’hàbitat, format per casetes unifamiliars, és dispers i és lloc d’estiueig i de segona residència de la menestralia En són característics els establiments de menjar amb coberts a l’aire lliure i les esplanades per a jocs Sorgí a partir de la construcció i inauguració de la línia del ferrocarril de Barcelona a Sabadell i a Terrassa 1917, que hi té estació Té una capella agregada a la parròquia de Santa Maria de Vallvidrera, municipi al qual pertangué fins el 1898, que fou agregat a Sarrià
Cancho Roano
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic del terme municipal de Zalamea de la Serena (Badajoz).
És un edifici singular, de planta quadrada 50 m de costat, bastit damunt una terrassa de 2,5 m d’alçada i amb diferents recintes distribuïts en forma de U entorn d’un pati Ha donat abundosos materials arqueològics, com joies, armes i diferents objectes sumptuaris, incloent-hi un gran nombre de copes de ceràmica àtica del segle V aC Ha estat interpretat com un palau o un palau santuari vinculat a una dinastia local Fou excavat entre el 1978 i el 1986 per Joan Maluquer de Motes
naga
Etnologia
Individu d’un grup de pobles que habiten les muntanyes que s’estenen des d’Assam fins al nord-oest de Myanmar.
En nombre d'uns dos milions, els nagues practiquen el conreu en terrassa arròs, mill, cotó a més, fan teixits i ceràmica llur música té un aire similar a la d’indonesis i de melanesis Cadascun dels pobles del grup de naga té un dialecte propi El 1963 hom establí l'Estat de Nāgāland per apaivagar el secessionisme naga, actiu en un conflicte vigent des de la creació de la Unió Índia El nacionalisme naga també reclama territoris als estats veïns d'Assam, Manipur i Arunachal, i també parts de Myanmar
Arnau Margarit i Calvet
Enginyer industrial.
Fou professor de l’Escola d’Indústries de Terrassa 1907-09, de l’Escola del Treball 1918-24 i de la d’Agricultura 1930-32 El 1912 fundà el Gremi de l’Electricitat de Barcelona Fou ajudant de Cèsar Molinas a l’ Extensió d’Ensenyament Tècnic 1921-24, i posteriorment en fou director 1931-39 Dirigí també el Polytechnicum Postal 1924-31 Publicà diversos texts de la collecció de l’EET, entre els quals cal destacar Instruments per a corrent continu, Motors de corrent continu, Transformadors estàtics i Línies elèctriques
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina