Resultats de la cerca
Es mostren 842 resultats
Obra de la Visitació
Congregació de beneficència (Obra de la Visitació de la Mare de Déu), fundada a Barcelona per Josep M.d’Alòs i de Dou i aprovada pel bisbe Ramon Guillamet el 1923.
El 1954 rebé l’aprovació de Roma com a organització de dret diocesà Té com a finalitats la visita, el socors i l’assistència gratuïta als malalts pobres en els seus domicilis o bé en residències de convalescència pròpies de la congregació Les seves afiliades es divideixen en religioses, agregades, visitadores, sòcies i protectores Té una junta directiva central i grups parroquials, formats pel rector i una delegada de la junta central Compta amb 48 grups parroquials, i té cases de convalescència a l’Ametlla del Vallès, Terrassa, Rubí i la colònia Güell
Can Rull
Barri
Barri perifèric de Sabadell (Vallès Occidental), sorgit abans del 1936, a la carretera de Terrassa.
La forta immigració de 1950-60 transformà i eixamplà el barri al voltant de l’antic nucli, de població principalment catalana
les Casetes de Ca n’Oliveró
Veïnat
Veïnat del municipi de Castellbisbal (Vallès Occidental), prop de la carretera de Martorell a Terrassa.
absis

Absis 1) de planta quadrangular amb absidioles de ferradura, de Sant Quirze de Pedret (segle X); 2) de planta trilobulada, de Sant Pere de Terrassa (segle IX); 3) de planta quadrangular exteriorment i de ferradura a l’interior, de Santa Maria de Terrassa (segle X); 4) de planta semicircular amb edicles a l’interior, de Santa Maria de Roses (segle XI); 5) de planta composta d’absidioles poligonals, de la Catedral de València (segle XIII)
© fototeca.cat
Arquitectura
Construcció adossada a la nau o a les naus d’una església.
Els absis, com a lloc d’honor, començaren a tenir veritable importància a les basíliques i altres edificis públics romans A causa de la seva forma d’edicle foren considerats com a lloc d’honor de la sala i reservats als magistrats, als presidents d’assemblees i a les estàtues de personatges importants Després de l’edicte de Milà establert el 313 per Constantí I i Licini, les basíliques passaren a ésser edificis destinats al culte cristià, i hom installà a l’absis el presbiteri amb l’altar Aquesta disposició, amb lleugeres modificacions, ha perdurat fins avui L’absis ha estat objecte d’una…
corfbol

Partit de la selecció catalana de corfbol contra Sud-àfrica al Mundial sub-23 (Barcelona 2012)
© Federació Catalana de Korfbal
Esport
Esport practicat entre dos equips de vuit jugadors (4 homes i 4 dones) cadascun, que cerquen d’introduir una pilota dins una cistella de vímet que no té tauler, situada a 3,5 m d’alçada i a 6,67 m de la línia de fons.
Cada camp de joc és dividit en dues zones, una d’atac i una de defensa, i en cada zona només hi pot haver dos jugadors de cada equip Té els seus orígens a Suècia, i a l’inici del segle XX el professor d’educació física Nico Broekhuysen l’introduí als Països Baixos L’any 1923 es creà la Federació Internacional de Korfbol a Rotterdam i a partir de la Segona Guerra Mundial s’anà estenent per tot Europa i arribà també als EUA L’any 1977 es disputà el primer campionat mundial Al començament dels anys vuitanta es practicà pere primera vegada a Catalunya i en foren els pioners dos collegis de …
Centre d’Arts Escèniques de Reus
Teatre
Centre públic de Reus dedicat a la producció i la programació d’activitats relacionades amb les arts escèniques.
Creat l’any 2005, fruit d’un conveni de collaboració entre la Generalitat de Catalunya, la diputació de Tarragona i l’ajuntament de Reus, no tan sols recollí els més de cent anys de tradició escènica a la ciutat, sinó que esdevingué pioner en la descentralització de l’activitat escènica del país L’activitat del CAER es desenvolupa als dos teatres principals de la ciutat, el Teatre Fortuny i el Teatre Bartrina, i en altres espais com el Centre d’Art de Cal Massó Aglutinà totes les activitats que fins aquell moment es realitzaven des de Reus, com ara el Festival Trapezi, el Festival COS o…
Sant Julià d’Altura
Antic terme i parròquia del municipi de Sabadell (Vallès Occidental), situat entre aquesta població i Matadepera.
Es troba dins la seva demarcació el barri sabadellenc de Ca N'Oriac La parròquia existia ja el 1042 i tenia dins la seva demarcació l’antic castell de Ribatallada, propietat inicial dels Montcada 1136-1310, que passà després als Clasquerí, la fortalesa de Castellarnau i antics masos com el Viver o casa Baier La seva església parroquial fou reconstruïda al s XVII, aprofitant la portalada i altres elements de l’anterior Formà part del municipi de Sant Pere de Terrassa, fins que aquest es disgregà el 1904 i Sant Julià s’uní aleshores a Sabadell
El Pajarillo
Santuari
Santuari ibèric del terme municipal de Huelma (Jaén).
L’element fonamental és una gran terrassa, de 8 m d’amplada i més de 80 m de longitud, amb una obertura central accessible per una escala flanquejada per dos lleons Al costat de la porta, hi havia una plataforma elevada coronada per un grup escultòric que representava la lluita d’un personatge masculí contra un llop, la qual cosa fa pensar que es tractava d’un santuari dedicat a un heroi Probablement era un element de senyalització del límit del territori controlat per l’assentament d’Úbeda la Vieja durant la primera meitat del s IV aC
barranc de Gàfols
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic del bronze final i primera edat del ferro del terme municipal de Ginestar (Ribera d’Ebre).
Es troba sobre la segona terrassa fluvial de l’Ebre, en un terreny pla S'hi han documentat dos períodes d’ocupació El primer, datable del bronze final, es caracteritza per una ocupació intermitent del lloc amb cases aïllades, conseqüència d’una economia essencialment ramadera i d’agricultura d’artiga El segon període s’inicia durant la primera meitat del s VI aC, quan es produeix una plena sedentarització de la població reflectida en l’aparició de cases adossades que formen blocs compactes separats per carrers Des del final del s VIII aC rebé importacions d’origen fenici
la Devesa
El parc de la Devesa
© Fototeca.cat
Parc de la ciutat de Girona, entre els rius Ter, Onyar i Güell, al NW del nucli urbà; té unes 40 ha d’extensió i fou declarat el 1943 parc artístic nacional.
Disposa d’installacions esportives piscina, camps esportius i hípics, del palau de fires, concentrades a la zona anomenada el Camp de Mart antic lloc d’exercicis militars, amb jardins i amb 9 ha de passeigs ombrejats per grans plàtans El darrer terç del s XVIII foren plantats arbres a la terrassa alluvial del Ter, extramurs, i el sector de davant la porta de Figuerola aviat fou utilitzat com a passeig Per necessitats tàctiques, els arbres foren talats el 1808 durant la dominació napoleònica, el general Maximilien Lamarque féu 1813 la urbanització, que encara persisteix, d’acord…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina