Resultats de la cerca

Sorgí els anys vint amb motiu de la manca d’habitatge per als immigrats a Barcelona a causa de les obres de l’Exposició Internacional del 1929 S'hi installaren principalment aragonesos i murcians El seu gran creixement s’inicià el 1950, i d’antuvi una gran part dels habitatges eren construïts pels mateixos habitants en 1960-70 la població es triplicà, fins al punt que esdevingué el barri de més vitalitat de Santa Coloma i el més combatiu des del punt de vista reivindicatiu El 1972 hi fou creat el centre cultural Amics del Fondo, i el 1973 la Biblioteca Popular del Fondo

L’antiga església parroquial, situada més amunt del petit nucli de cases, depèn de la parròquia de Queixàs Anomenat Giramonts el 963, prengué el nom de Montoriol de les Illes o d’Amunt , i també el de Santa Coloma de Montoriol de les Illes

El castell de Santa Coloma esdevenia, a la tretzena centúria, el centre de la important baronia de Queralt Pere de Queralt, senyor de Santa Coloma, atorgà als habitants de la vila una carta de franqueses l’any 1241 i dictà un seguit d’ordinacions per al millorament de la població Primer els Queralt, i després els seus successors, els Reard, van mantenir el domini de la vila fins a la desamortització del s XIX i van convertir el primitiu castell de Santa Coloma en el gran palau que es pot veure en l’actualitat L’unic element romànic que es conserva del…

Fill de Joan de Coloma i de Cardona, estudià a la Universitat de València i fou canonge magistral de Sevilla Essent bisbe de Barcelona establí el primer convent de caputxines, féu construir el nou sepulcre de sant Oleguer i féu pintar el retrat dels bisbes barcelonins per ornar el palau episcopal Conreà la poesia llatina Ocupà posteriorment la seu de Cartagena, i morí sense béns

Comte d’Elda i alcaid del castell d’Alacant Fill de Joan Baptista de Coloma i Pérez de Calvillo, baró d’Elda Nomenat lloctinent, encomanà, davant l’agreujament del perill turc, l’estudi de la fortificació de l’illa a Marc Antoni de Camós i de Requesens Presidí les corts del regne de Sardenya maig del 1573-octubre del 1574 Relacionat amb alguns poetes sards, com Jeroni Araolla i Antoni Lofraso, escriví dues obres en vers, que publicà en un sol volum Década de la Pasión de Nuestro Señor Jesucristo con un cántico de su gloriosa resurrección Càller, 1576 Madrid, 1586

Fill de Joan de Coloma i de Cardona Participà en la guerra contra Portugal 1581, serví a Sicília 1584 i en l’exèrcit de Flandes 1588-1600 Es destacà a les batalles d’Aumale 1592 i de Doullens 1595 fou ascendit a mestre de camp i nomenat cavaller de l’orde de Sant Jaume 1597, malgrat la seva ascendència jueva El 1600 fou traslladat a Perpinyà com a governador i com a capità general dels comtats de Rosselló i de Cerdanya, i en 1611-17 fou lloctinent de Mallorca Tornà a Flandes i participà en la invasió del Palatinat amb Ambrosio de Spinola Fou ambaixador 1622-24 a la cort de Jaume…

Féu nombrosos viatges a la península Ibèrica foren regents seus, en 1597-99, l’arquebisbe de Càller Alonso Lasso Sedeño, en 1601-02, Joan de Sabata, i el 1603, Dídac i Jaume d’Aragall El 1602 convocà les corts que promulgaren un cens de la població i decidiren la fundació de la universitat o estudi general de Càller no inaugurada, però, fins el 1626

L’església fou fundada, vers el 1163, pels benedictins de Sant Miquel de Fluvià —que hi exerciren sempre un cert domini—, i poc després s’hi establí la comunitat femenina, regida per una abadessa Vers el 1368 s’uní als petits cenobis de Sant Joan de l’Erm i de Santa Margarida de Vilanera, i aviat s’extingí L’església serví de pallissa durant segles al Mas Cebrià