Resultats de la cerca

Fou catedràtic de matemàtiques 1724-27 i de filosofia 1750-52 a la Universitat de Ginebra En Introduction à l’analyse des courbes algébriques 1750 exposà la teoria newtoniana de les corbes algèbriques i les classificà segons el grau de l’equació El 1750 reintroduí l’algorisme —equivalent als determinants—, que ja al final del s XVII Leibniz havia emprat per a resoldre sistemes d’equacions lineals amb unes quantes incògnites regla de Cramer Edità les obres de Jean i Jacques Bernoulli i part de la correspondència de Leibniz

Professor al Conservatori de Ginebra 1911-15, el 1916 anà als EUA, on dirigí l’Institut de Música de Cleveland 1920-25 i el Conservatori de San Francisco 1925-30 Establert definitivament als EUA des del 1939, ensenyà composició a la Universitat de Berkeley En la seva obra són constants el recurs a la música litúrgica i popular hebrea i les referències a l’antic testament, elements que elabora dins un llenguatge influït pel Romanticisme tardà i el neoclassicisme del s XX Compongué l’òpera Macbeth 1910, la rapsòdia Schelomo 1913-17, Trois poèmes juifs 1913, la simfonia Israel,…

Estudià magisteri a Madrid i amplià estudis a Suïssa el 1919 al costat de Bovet i Claparède Durant la dècada dels trenta fou director de la secció de psicologia de l’Instituto de Orientación Profesional de Madrid El 1948 exercí de professor de pedagogia comparada a la Universitat de Ginebra, mentre era membre del secretariat de la UNESCO i de la direcció de l’Oficina Internacional d’Educació de Ginebra De la seva obra escrita cal esmentar Encuesta sobre la inspección escolar 1922, Les précurseurs du BIE 1943 i Teoría de las corrientes educativas 1960

Estudià a Viena i a Ginebra, on des del 1892 fou professor del conservatori Ideà un mètode de gimnàstica rítmica ‘eurítmica’ per a infants, basat en la música Juntament amb el psicòleg Édouard Claparède, l’estengué per tot el món El 1910 fundà l’institut Jaques-Dalcroze a Hellerau Dresden, i més tard n'obrí un a Ginebra, que dirigí fins a la mort Deixà obres teòriques, com L’éducation par le rythme 1907, i òperes, com Sancho Panza 1897, concerts, cançons, etc Joan Llongueres i Badia, deixeble seu, n'introduí el mètode a Catalunya

En acabar els estudis exercí la docència, primer com a tutor d’una família benestant, i després, com a mestre en diverses escoles públiques fins que abandonà l’ensenyament per dedicar-se al periodisme Començà la seva carrera periodística el 1865 dirigint la revista política Revue de Genève , més tard fundà la revista radical Der Fortschritt fins que el 1871 passà a ser l’editor de la revista Helvétie Des del 1868 fou l’encarregat d’editar el full Les États-Unis d’Europe , que publicava la Lliga Internacional de la Pau i la Llibertat parallelament se'l nomenà cap en collaboració amb A Gobat…

Nascut en un ambient religiós, de jove s’involucrà en causes humanitàries El 1854 s’incorporà a la Compagnie genevoise des Colonies de Sétif in North Africa and Sicily, i el 1863 publicà l’informe L'Esclavage chez les musulmans et aux États-Unis d’Amérique , producte de les seves observacions Durant la constitució de la seva pròpia empresa de proveïment d’aigües, accidentalment presencià el final de la batalla de Solferino Commogut per la visió dels ferits, publicà Un Souvenir de Solférino 1862, llibre en el qual dissenyà un pla per a garantir la neutralitat del personal sanitari durant les…

Format a Ginebra 1918-23 El 1923, a Barcelona, treballà al taller dels Corberó i amb l’orfebre Ramon Sunyer Es presentà el 1928 en una collectiva de les galeries Dalmau El 1929 esdevingué professor de l’Escola Massana Durant la guerra civil de 1936-39 tornà a Suïssa, i el 1947 fou un dels fundadors del Cercle Maillol Ha exposat a Barcelona, Ginebra, Milà, Zuric, Palma, Lucerna, etc, i ha participat en tots els Salons de Maig de Barcelona 1957-66 Participà del Noucentisme tardà i evolucionà cap a formes més estilitzades i esquemàtiques, de superfícies rugoses i…

Fou un dels fundadors de l’Associació Internacional de Treballadors Primera Internacional Exiliat a Suïssa, dirigí la Federació de Ginebra afiliada a la Internacional

El seu nom original era Jean Cauvin , que llatinitzà en Calvinus Inicià la carrera eclesiàstica i estudià filosofia a París 1523-27 amb l’humanista Mathurin Cordier i amb Noël Beda i es vinculà amb Guillaume Budé i Nicolas Cop, deixebles de Lefèvre d’Étaples en 1528-31 es llicencià en dret a Bourges, on treballà amb el luterà Melchior Wolmar, i es doctorà a Orleans El 1532 publicà un comentari al De clementia de Sèneca La seva conversió a la fe reformada l’obligà a fugir de França i s’establí a Basilea 1535, on acabà Christianae Religionis Institutio i en publicà la primera edició 1536, la…

Era membre d’una família italiana protestant establerta al Delfinat, que passà a Ginebra després de la revocació de l’edicte de Nantes Visqué a Anglaterra i a Itàlia i viatjà també per França i Alemanya El 1833 fou designat membre de l’Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Es destacà com a economista Crític dels clàssics anglesos i de l’anomenada llei de Say , desenvolupà en diferents publicacions una visió de la ciència econòmica discrepant de la clàssica Per a Sismondi l’objecte de l’economia és l’home i no pas la riquesa Defensor de la intervenció estatal en els afers econòmics, fou…