Resultats de la cerca
Es mostren 251 resultats
problema de Fermat
Problema de Fermat
© fototeca.cat
Matemàtiques
Donat un triangle ABC, problema que consisteix a trobar un punt M del pla per al qual la suma MA + MB + MC, és mínima.
El problema admet com a solució el punt de Fermat , si els tres angles del triangle són menors que 120°
altura
Altures de diferents figures i cossos geomètrics
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Segment de recta (o també la seva longitud) en les figures i en els cossos geomètrics comprès entre dos de llurs elements (un vèrtex i un costat al triangle, dos costats al paral·lelogram) i perpendicular almenys a un d’aquests elements, anomenat base, o bé a una recta o a un pla que els determini.
Moltes figures i molts cossos presenten diverses altures segons quin costat hom prengui com a base En un triangle, les tres altures es tallen en un punt dit ortocentre i els seus peus determinen el triangle òrtic
teorema de Pitàgores
Matemàtiques
Teorema fonamental de la geometria segons el qual en un triangle rectangle l’àrea del quadrat que té per costat la hipotenusa és igual a la suma de les àrees dels quadrats que tenen per costat els catets.
Si a i b representen les longituds dels catets i c la longitud de la hipotenusa, el teorema Pitàgores és expressat per la igualtat c 2 = a 2 + b 2 Bé que la primera demostració del teorema sembla que fou feta pels membres de l’ escola pitagòrica Pitàgores vers l’any 550 aC, el teorema de Pitàgores, almenys en alguns casos particulars, ja era conegut pel poble egipci vers l’any 2000 aC, pels xinesos vers l’any 1100 aC i pels vedes vers l’any 800 aC D’altra banda, fou a partir del teorema que els pitagòrics descobriren que no n'hi ha prou amb els nombres enters i fraccionaris per a mesurar…
apotema
Apotema 1) d’un triangle equilàter (a), 2) d‘una piràmide regular exagonal (h)
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Segment determinat pel centre d’un polígon regular i el punt mitjà d’un costat.
Així, tota apotema és perpendicular al costat corresponent i la seva longitud és el radi de la circumferència inscrita al polígon regular
cromaticitat
Electrònica i informàtica
Física
Qualitat colorimètrica d’una llum determinada.
Per a definir-la hom acostuma a utilitzar les anomenades coordenades tricromàtiques o de cromaticitat , però també a vegades és expressada per les dues magnituds colorimètriques la longitud d’ona dominant to i la saturació Gràficament és emprat el diagrama de cromaticitat o dels colors, comprès dins un triangle, conegut com a triangle dels colors color
àrea
Matemàtiques
Mesura o grandor de l’extensió o porció del pla ocupada per una figura.
La teoria elemental de les àrees dels polígons pren com a unitat d’àrea el quadrat que té per costat la unitat de longitud Un rectangle de costats de longitud entera conté tants quadrats unitat com indica el producte de les seves dimensions Si les mesures dels costats del rectangle són fraccionàries hon divideix els costats en parts iguals, tantes com indiquen els denominadors d’aquelles mesures Resulta sempre la mateixa regla hom obté l’àrea d’un rectangle multiplicant les seves dues dimensions Si les mesures dels costats són irracionals hom pren aproximacions per defecte i per excés L’àrea…
homotècia
Homotècia, transformació homotètica d’un triangle ABC (O, centre de l’homotècia; k, raó d’homotècia)
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Transformació geomètrica del pla o de l’espai que compleix aquestes dues condicions.
Qualsevol punt A i la seva imatge A' són alineats amb un punt fix O anomenat centre d’homotècia , i els segments compleixen la relació k essent, per a cada homotècia, una constant real anomenada raó de l’homotècia Les homotècies transformen rectes en rectes, circumferències en circumferències i conserven els angles