Resultats de la cerca
Es mostren 3423 resultats
Lope de Conchillos
Història
Primer secretari de Ferran el Catòlic a Castella.
Fou empresonat en ésser rebutjat el monarca pels castellans 1505, però aviat fou alliberat, i fou nomenat secretari del Consell de Castella durant la regència de Ferran 1507-16 En morir aquest, passà a Flandes a oferir els seus serveis a Carles I, que els acceptà, però la seva notòria corrupció féu que el canceller Jean Sauvage el destituís 1518 Havia ajudat i protegit el qui més tard fou secretari reial Francisco de los Cobos
Segon de Chomon
Cinematografia
Tècnic cinematogràfic.
Capdavanter del cinema a Barcelona, del 1902 al 1907, on realitzà un gran nombre de films L’hereu de Can Pruna , 1905 Se da de comer en el Hotel Eléctrico , 1907 El hombre invisible després alternà la seva feina amb París com a truquista de la casa Pathé Voyage à Jupiter , 1907 en la línia de Méliès i de Zecca En 1904-05 havia collaborat com a operador en les “projeccions parlades” creades per Lluís Graner i dirigides per Adrià Gual El 1910 fundà la seva pròpia productora Passà després a Itàlia, on treballà del 1912 al 1919 i en 1924-25 com a tècnic i operador Cabiria , 1914 Maciste all’…
Jeroni de Santa Fe
Literatura
Judaisme
Metge, escriptor i polemista d’origen jueu (Yehošu‘a Lorquí); fou batejat per Vicent Ferrer per l’abril del 1412.
Essent metge de Benet XIII fou el capdavanter de la disputa de Tortosa , per a la qual redactà 24 tesis sobre la vinguda del Messies Després de la disputa collaborà activament en la política antijueva Se li atribueix un llibre de medicina compost el 1408 L’opuscle en llatí sobre la vinguda del Messies, juntament amb un altre sobre els errors del Talmud, fou imprès, al segle XVI, amb el títol d' Hebraeomastix
Víctor Iranzo i Simón
Literatura catalana
Poeta.
Residí des dels dotze anys a València, on formà part de l’Ateneu Científic i Literari Fou un dels fundadors de Lo Rat-Penat 1878 i de l’Ateneu Mercantil 1879 Comerciant afeccionat a la literatura, el seu primer llibre de poemes, en castellà, fou Flores sin aroma 1872 Obtingué la flor natural pel poema La dona valenciana als Jocs Florals de València del 1885 i dedicà diverses composicions a les reines de la festa Pòstumament, la seva obra poètica s’aplegà a Poesies 1900, amb pròleg de Llorente i diversos escrits d’homenatge, i a Lectura Popular 1916
,
Santiago Hernández Ruiz
Educació
Pedagog aragonès.
Estudià magisteri a Saragossa i posteriorment fou professor a escoles de diverses poblacions, especialment de Madrid El 1938 fou nomenat secretari general d’Instrucció Pública del govern republicà El 1939 s’hagué d’exiliar a Mèxic, on fou catedràtic a la Escuela Nacional de Maestros i a la Universidad Nacional Autónoma El seu treball teòric es centrà en el valor suprem del mestre com a agent de l’educació i element d’organització i en el valor espiritual de l’educació Dirigí, entre d’altres, les obres Metodología general de la enseñanza 1949 i Organización escolar 1954
Diego de Heredia
Cristianisme
Eclesiàstic.
En 1377-87 fou vicari general de García Fernández de Heredia, bisbe de Vic El 1387 fou elegit bisbe de Sogorb Era amic de Vicent Ferrer i partidari de Benet XIII Aquest el féu bisbe de Vic 1400-10 El 1409 cridà Vicent Ferrer a Vic per calmar les bandositats ciutadanes entre els Sala i Savassona i els Malla i els seus partidaris
Julià Grau i Santos
Pintura
Pintor.
Fill d’Emili Grau i Sala i d’Àngels Santos i Torroella, es formà a Barcelona La seva obra, d’un lleu expressionisme, seriós de color, és feta amb un gran coneixement de dibuix i de tècniques diverses Treballa tant l’oli com el dibuix, les aquarelles, el pastel i la terrissa Ha exposat a Barcelona, Alacant, París, Madrid, Conca, etc Ha estat guardonat, entre altres premis, amb la Medalla Ramon Rogent del Saló de Maig de Barcelona 1962
Severino Aznar Embid
Sociologia
Sociòleg castellà.
Catedràtic de sociologia a la Universitat de Madrid Introduí la sociologia en els medis catòlics progressistes i reformistes, la qual cosa el dugué a preconitzar el desenvolupament d’una “sociologia cristiana” Es preocupà de l’organització i la sindicació dels obrers catòlics i de l’establiment d’un sistema modern de seguretat social
José Nicolás de Azara y de Perera

José Nicolás de Azara
© Fototeca.cat
Història
Diplomàtic i erudit aragonès.
Marquès de Nibbiano Secretari d’estat als 30 anys, ambaixador de Carles III i de Carles IV a Roma 1786-98 i a París 1798-99 i 1801-03, intervingué en les gestions per a la supressió de la Companyia de Jesús 1773 i, a l’època napoleònica, intentà una política de neutralitat A Itàlia s’interessà per l’arqueologia, l’estètica estudis sobre Mengs, 1780 i els clàssics llatins edicions de Bodoni amb el seu amic Esteban Arteaga Edità, revisà i augmentà l’obra de Bowles Introducción a la historia natural y a la Geografía física de España 1782 Fou un dels illustrats més radicals, com es palesa en la…
Eustaquio de Azara y de Perera

Eustaquio de Azara y de Perera
©
Cristianisme
Eclesiàstic.
El 1749 ingressà al monestir benedictí de Sant Victorià d’Assan Fou abat de Santa Maria d’Amer i de Roses i prior de Sant Cugat del Vallès Bisbe d’Eivissa 1788-94, hi creà un seminari i tres càtedres, de primeres lletres, de llatí i de retòrica 1794, establí una indústria primària telers, fabricació de sabó, etc i afavorí el poblament a les parròquies de Santa Eulària del Riu, Santa Gertrudis de Fruitera i Sant Miquel de Balansat, acabades de crear Ocupà la seu de Barcelona 1794-97 Féu editar la Gramática filosófica y razonada de la lengua castellana de Josep Pau Ballot, i hom li deu la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina