Resultats de la cerca
Es mostren 824 resultats
prefectura
Història
Divisió administrativa de l’Estat espanyol, creada, en nombre de trenta-vuit, per decret de Josep Bonaparte, el 17 d’abril de 1810.
Aquesta reorganització administrativa aspirava a assolir que Napoleó abandonés el projecte d’incorporar a l’imperi francès el Principat i potser altres terres de l’Estat espanyol La divisió en prefectures en creava set als Països Catalans subdividides en tres sotsprefectures cadascuna quatre al Principat Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida dues al País Valencià València i Alacant i una a les Illes Al Principat eren respectats els límits històrics i lingüístics en incloure, en les prefectures de Lleida i Tarragona, les zones de llengua catalana administrativament aragoneses El…
comuner
Història
Membre d’una societat política liberal, fundada el 1821.
Els seus membres eren anomenats també fills de Padilla , sota el patronatge del qual fou creada la societat Procedien de la francmaçoneria, però eren molt més radicals Eren organitzats com a confederació de cavallers comuners, dividida en torres o castells , als quals hom ingressava amb un ritual complicat Es distingien per l’ús d’una banda morada, i sembla que assoliren uns 40 000 afiliats Llur portaveu era El Eco de Padilla , publicat a Madrid El 1822 se'n separaren els membres més exaltats, que fundaren la Societat Landaburiana Després de la reacció absolutista del 1823 continuà funcionant…
gaseta
Periodisme
Publicació periòdica que dóna notícies polítiques, literàries, etc.
Com a full informatiu oficial, la “Gazette de France”, fundada per Théophraste Renaudot el 1631, serví de model a les altres publicacions semblants d’Europa La “Gaceta de Madrid”, apareguda el 1661, també segons el model de la francesa, fou, a través de les diverses etapes i vicissituds, l’antecessora del “Boletín Oficial del Estado” Posteriorment, l’accepció gaseta fou reduïda gairebé exclusivament a les publicacions periòdiques dedicades a algun ram de la literatura, l’art o l’administració El 1624 fou publicada a Perpinyà per l’impressor Lluís Roure i amb el títol de “Gazeta” el que hom…
Carles Trepat
Música
Guitarrista.
Inicià els seus estudis musicals a la seva ciutat natal i el 1976 assistí a l’últim curs de guitarra que impartí Emili Pujol a Cervera Amplià estudis a Alacant i París A divuit anys inicià la seva activitat concertística i un any després debutà al Teatro Real de Madrid com a guanyador del Concurs Permanent de Joventuts Musicals d’Espanya, que fou el primer d’un seguit de nombrosos guardons Ha ofert concerts a sales d’arreu del món, i ha actuat com a solista al costat de formacions com l’English Chamber, Ciudad de Granada i l’OBC La seva discografia inclou l’àlbum Llora la…
Antoni Torres i Garcia
Futbol
Futbolista i entrenador.
Defensa, el 1960 ingressà al juvenil del Futbol Club Barcelona procedent del Balaguer 1958-59 Passà per l’equip amateur 1961-62 i el Comtal 1962-63, i fou cedit a l’Hèrcules d’Alacant 1963-65 La temporada 1965-66 retornà al primer equip blaugrana, on romangué fins a la seva retirada 1976, on jugà en les posicions de mig volant dret, lateral dret, defensa central i defensa lliure Disputà 475 partits i marcà 7 gols Guanyà una Lliga 1974, dues Copes d’Espanya 1968, 1971 i una Copa de Fires 1966 En retirar-se, fou objecte d’un homenatge al Camp Nou, juntament amb Sadurní i Rifé 1976…
,
Potries
Potries
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, estès a la dreta del riu d’Alcoi, límit occidental del terme.
Quasi tot el territori és format per la plana alluvial només al sector meridional s’alcen petits turons 142 m alt S'hi localitza el secà unes 40 ha d’oliveres, 60 de garrofers i 15 d’ametllers El regadiu, a la plana, aprofita l’aigua del riu d’Alcoi a través de la séquia de Rebollet, derivada de la séquia reial d’Alcoi és destinat sobretot a tarongers 155 ha i a hortalisses tomàquets i melons primerencs Les activitats industrials derivades de l’agricultura magatzems de fruita i alguns obradors de ceràmica complementen l’economia La població, que augmentà considerablement al llarg del s XVIII…
l’Alqueria de la Comtessa

Municipi
Municipi de la Safor, situat al S de Gandia, a mig camí de Gandia i l’Oliva, a la dreta del riu d’Alcoi i dins l’horta de Gandia.
Gairebé tot el terme és pla Malgrat que el riu d’Alcoi no passa pel terme, l’aigua de regatge en prové, a través de la séquia comuna d’Oliva L’aigua de dos pous artesians és utilitzada en èpoques d’eixut La terra inculta és gairebé inexistent El regadiu és molt antic i comprèn la quasi totalitat de la terra el conreu dels tarongers és dominant La ramaderia és domèstica Només té importància la indústria relacionada amb l’agricultura magatzems de taronja i algunes serradores per a embalatges de fusta La població, que havia anat augmentant fins el 1920, es mantingué estacionària fins el 1960 i…
llaurador | llauradora
Agronomia
Persona que es dedica a llaurar.
Des de la baixa edat mitjana, l’ofici de llaurador tendí a organitzar-se El gremi de llauradors més important fou el de València, que es regí, successivament, per les ordinacions dels anys 1283, 1373, 1392 i 1531 era dividit en quatre quarters Russafa i Patraix, Benimaclet i Campaner, Sant Vicent i Salines i era representat al consell general de València El 1392 i el 1393 obtingueren, respectivament, ordinacions corporatives els llauradors de Morvedre i els regants de la séquia d’Alzira A Barcelona, els llauradors, al segle XIV, anaven units amb els hortolans , denominació, aquesta darrera,…
jornal
Agronomia
Important mesura agrària, molt estesa als Països Catalans, especialment al Principat, corresponent a l’espai de terra que pot ésser llaurat en un dia normal de feina, en unes condicions que varien segons les comarques.
El valor superficial és, doncs, variable d’unes localitats a unes altres i comprèn un nombre determinat de canes quadrades a molts llocs un jornal equival a 2 025 canes quadrades o 48,96 a Agramunt, Igualada, Manresa, Montblanc, Vilafranca del Penedès, etc a Lleida equival a 1 800 canes quadrades i comprèn cinc fangades 43,58 a a Tarragona equival a 2 500 canes quadrades i és anomenat també cana de rei a d’altres localitats Puigcerdà, Bellver de Cerdanya, Tortosa equival a 900 canes quadrades el jornal de mida , propi de Besalú, val 48,96 a el jornal de terra és propi de la Seu d’Urgell 29,77…
Marc Mayer i Olivé
Arqueologia
Epigrafista i filòleg.
Doctor per la Universitat de Barcelona 1972, ha estat professor, i més tard catedràtic, en aquesta universitat i a la Universitat Autònoma de Barcelona, professor a la Universitat de Múrcia i catedràtic a la d’Alacant Des del 1992 és director del departament de filologia llatina de la Universitat de Barcelona És membre de l’Institut d’Estudis Catalans, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, de l’Acadèmia Europea i d’altres institucions catalanes, espanyoles i europees, entre les quals destaca el Deutsches Archäologisches Institut o l’Association Internationale d’Epigraphie…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina