Resultats de la cerca
Es mostren 3423 resultats
Miguel Artigas Ferrando
Història
Erudit castellà.
Escriví, entre d’altres, diversos treballs sobre la figura i l’obra de Menéndez y Pelayo, i en dirigí l’edició de les obres completes El seu Don Luis de Góngora y Argote Biografía y estudio crítico 1925 influí en l’anomenada generació castellana del 27
Miguel Arnaudas
Música
Compositor, organista i mestre de capella.
Escriví música d’església, una Teoría del solfeo 1907 i un Tratado de música para escuelas normales 1911, i edità dues obres d’interès folklòric Colección de cantos populares de la provincia de Teruel 1928 i La jota, origen, forma musical y ejecución 1934
Lorenzo Ardid Bernard
Història
Política
Polític.
Combaté els carlins, amb el grau de tinent metge, però, restaurada la monarquia borbònica 1875, abandonà la carrera militar A Barcelona fou un dels dirigents dels republicans radicals i destacat lerrouxista, amb forta influència a la Casa del Poble Es mostrà intransigent amb Solidaritat Catalana i, després de la Setmana Tràgica, amb el seu testimoniatge comprometé greument Francesc Ferrer i Guàrdia, que fou afusellat
Antonio Arbiol y Díez
Literatura
Cristianisme
Franciscà i escriptor aragonès.
Defensà María de Agreda, però atacà tant els illuminats com Miguel de Molinos són trenta-tres les seves obres publicades sobre diversos temes teològics, però especialment ascètics i místics illuminisme
Vidal de Canyelles
Dret
Eclesiàstic i jurista; parent i conseller de Jaume I de Catalunya-Aragó.
S'educà a l’escola de la catedral de Barcelona i estudià a Bolonya, potser amb Ramon de Penyafort, de qui fou amic Fou paborde de la seu de Barcelona i bisbe d’Osca 1236-52 Acompanyà el rei a la conquesta de València 1238, on aquest li donà diversos béns Del 1239 al 1249 assistí a diversos concilis de la Tarraconense, i el 1244 consagrà l’església de Xàtiva Intervingué en molts plets, fent part com a bisbe d’Osca o com a jutge o àrbitre Per dificultats tingudes amb el legat pontifici, el cardenal de Santa Sabina, li calgué demanar l’absolució al papa Innocenci IV, el qual ell anà a veure a…
Ramon Berenguer I de Barcelona
Ramon Berenguer I de Barcelona, en una miniatura de la Genealogia dels reis d’Aragó (segle XV)
© Arxiu Fototeca.cat
Història
Comte de Barcelona (1035-76), fill de Berenguer Ramon I i de la seva primera muller, Sança de Castella.
Començà el seu govern sota la tutela de la seva àvia Ermessenda de Carcassona , aconsellada pel jutge Ponç Bonfill Marc, preceptor del jove comte, pel seu germà Pere de Carcassona, bisbe de Girona, per l’abat i bisbe Oliba, per Gombau de Besora i per Amat Eldric d’Orís Àvia i net assistiren a les consagracions de les seus de Vic i Girona 1038 El comte es casà amb Elisabet, potser filla d’un comte de Sardenya o d’un vescomte de Zuberoa o neboda del vescomte Berenguer de Narbona, el 1039, a Sant Cugat del Vallès En aquest temps entre el 1035 i el 1044 Muǧāhid al-Muwaffaq, rei de Dénia i les…
Maria I de Montpeller
Història
Senyora de Montpeller (1205-13) i reina de Catalunya-Aragó.
Filla de Guillem VIII de Montpeller i d’ Eudòxia Comnè Fou casada 1194 amb el vescomte Barral I de Marsella i, mort aquest, amb el comte Bernat IV de Comenge 1197, de qui tingué dues filles Maltractada pel marit, es refugià prop del seu pare vers el 1200, fins que el papa Innocenci III obligà Bernat a tornar-la a rebre Mort el seu pare 1202, el seu matrimoni fou declarat nul, i el 1204 es casà amb Pere I de Catalunya-Aragó ambdós aprovaren els costums de Montpeller, que feren redactar, per tal de fixar-ne el contingut El seu germà consanguini Guillem IX li disputà la senyoria,…
ducat de Terranova
Història
Títol senyorial concedit, al regne de Sicília, el 1561, a Carlo Tagliavia e d’Aragona, més conegut com a Carles d'Aragó i Tagliavia, segon marquès de Terranova.
Passà el 1692 als Pignatelli, ducs de Monteleone El marquesat de Terranova havia estat concedit el 1530 al pare del primer duc, Giovanni Tagliavia e d’Aragona, i a la seva muller Antònia Comtessa d’Aragó, barons de Terranova La baronia de Terranova pertangué als Aragó, barons d’Àvola
senyoria de Lidoríkion
Geografia històrica
Jurisdicció feudal a la Grècia catalana, centrada al castell homònim (Fòcida), que fou conquerit el 1319 per Alfons Frederic d’Aragó a Joan II Àngel-Ducas, senyor de Neopàtria.
Passà als seus fills Pere i Jaume Frederic d’Aragó, i a aquest la hi prengué 1361 Pere de Pou, però aquell la recuperà l’any següent i la transmeté al seu fill Lluís Frederic d’Aragó
literatura aragonesa
Literatura
Literatura escrita en llengua aragonesa durant l’edat mitjana, o en els parlars dialectals d’Aragó en els temps moderns.
Durant la seva època d’independència o d’unió amb Catalunya té una literatura pròpia que arrenca molt probablement amb llegendes èpiques autòctones que, com la de La campana de Huesca , han arribat a través de les prosificacions fetes pels cronistes posteriors La influència de les literatures castellana, provençal i catalana s’hi deixà sentir tot seguit Així, hi ha un bon nombre de texts castellans copiats per escrivans aragonesos, que hi introduïren aragonismes a l’atzar o bé que els traduïren en bona part Aquest és el cas del Poema de Roncesvalles , de la Razón de amor , de la Vida de María…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina