Resultats de la cerca
Es mostren 673 resultats
lepidosti
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels lepidosteïformes, de la família dels lepidostèids, de cos subcilíndric i musell molt llarg.
Són uns nedadors hàbils i depredadors de gran voracitat Comprèn vuit espècies, que habiten a les aigües dolces d’Amèrica
lampridiformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la subclasse dels osteïctis amb aletes sense radis espinosos, ventrals en posició toràcica i maxil·lars protràctils.
De formes molt variades, són tots marins, pelàgics o abissals, amb distribució cosmopolita
grumeig
Pesca
Peix esbocinat o altra cosa que els pescadors tiren en un indret de la mar per atreure-hi els peixos.
esfirènids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, de forma allargada, dues aletes dorsals molt separades i la caudal fesa.
La boca és molt grossa, proveïda de dents fortes i agudes De costums pelàgics, són propis de les mars càlides, on reben el nom genèric de barracuda A la Mediterrània habita una sola espècie, l'espet
cosmoide
Anatomia animal
Dit del tipus d’escata dels peixos crossopterigis primitius, formada per quatre capes d’una substància semblant a la dentina.
tritó
Grup de tritons del frontó del temple d’Atena
© Fototeca.cat
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia grega, nom donat a diversos éssers mítics, meitat homes, meitat peixos, que constituïen el seguici de Posidó.
Adoptaren el nom del déu marí Tritó
aterínids
Ictiologia
Família de l’ordre dels perciformes que comprèn peixos de formes delicades i semitransparents, de petites dimensions (12-14 cm).
Tenen les dents febles i els ulls grossos Presenten dues aletes dorsals Als flancs tenen una franja platejada característica i les escates, grosses, són puntejades de negre Viuen en moles, a la zona costanera de les mars càlides o temperades i penetren a vegades a les llacunes salabroses i fins als rius una de les espècies Atherina rissoi viu sempre en aigües dolces Pertanyen a aquest grup el moixonet, el xanguet i el xasclet
branquictènia
Anatomia animal
En alguns peixos, cadascuna de les protuberàncies formades per la mucosa faríngia, situades a la vora interna dels arcs branquials.
Llur funció és de filtrar l’aigua respiratòria i retenir-ne les partícules de sorra o de fang que podrien obstruir les brànquies i conservar a la faringe les partícules alimentàries
malacopterigis
Ictiologia
Nom, actualment en desús, donat al grup de peixos osteïctis que presenten els radis de les aletes tous i articulats.
Hom els dividia en malacopterigis àpodes, si no tenien aletes abdominals, com el congre, malacopterigis subbranquials , si tenien les aletes abdominals sota les brànquies, com el bacallà, i malacopterigis abdominals, si tenien un parell d’aletes rere l’abdomen, com el salmó
cíclids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes
que agrupa una part important de la fauna de les aigües dolces tropicals; comprèn unes 600 espècies, algunes de les quals són molt apreciades com a peixos d’aquari, originàries d’Amèrica, Àsia, Índia i Sri Lanka.
Llur aspecte és molt variable, però en general són de dimensions mitjanes, amb el cos allargat o ovalat i comprimit lateralment La coloració és de tons apagats en alguns i vistosa en uns altres Tenen una sola aleta dorsal, la part anterior de la qual té radis espinosos Són omnívors o hervíbors Viuen en aigües de vegetació abundant, i en alguns llocs de l’Àfrica tropical és apreciada la carn d’algunes espècies, com les tilàpies