Resultats de la cerca
Es mostren 4338 resultats
Herba-savina
Poble
Poble del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), situat a 1 018 m d’altitud, al vessant meridional de les serres del Boumort i de Pessonada, a la dreta del riu de Carreu.
L’església parroquial Santa Maria depèn de la de Pessonada La reforestació n'ha provocat el despoblament quasi total Formava part del vescomtat de Vilamur i de l’antic terme d’Hortoneda de la Conca
carn
Categoria de les diverses peces de la carn de boví i porcí. Boví. Extra: 1 filet; 2 mitjana. Primera: 3, tall rodó de la cuixa; 4 culata; 5 cap de mort; 6 crostó; 7 tapa plana. Primera B: 8 jarret; 9 culata d’espatlla; 10 llata; 11 tall rodó d’espatlla; 12 filet de llonzes; 12 peixet. Segona: 14 revés d’espatlla; 15 jarreta; 16 conill; 17 papada; 18 coll. Tercera: 19 falda i cap de costella; 20 pit i cap de costella; 21 cua. Porcí. Extra: 1 llom; 2 filet. Primera: 3 carn magra (cuixa); 4 llonzes. Segona: 5 carn magra (espatlla); 6 llonzes de coll. Tercera: 7 cansalda viada; 8 peu; 9 garró; 10 morro; 11 orelles; 12 galtes; 13 papada; 14 costelles
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Alimentació
Zootècnia
Part muscular del cos dels animals considerada com a aliment.
Són considerades com a carn totes les parts del cos dels animals bones per a l’alimentació, i especialment el teixit muscular de mamífers i d’ocells El color i el sabor de la carn van associats a una activitat bioquímica del múscul, el qual produeix, quan és actiu, substàncies metabòliques amb gust característic En general, una carn molt pàllida carn blanca sol ésser insípida i produïda per un animal amb poca activitat muscular, mentre que una carn fosca carn vermella o negra sol ésser molt sàpida i pròpia d’un animal molt actiu muscularment Químicament la carn és composta sobretot d’…
El Oro
Castell
Llogaret i antic castell del municipi de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents), al sector septentrional del terme, als vessants occidentals de la mola d’El Oro, situada al límit amb el terme de Dosaigües.
Orcau
Vista del poble d’Orcau
© MPG
Poble
Poble (753 m alt.) del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), situat en un coster, al peu d’un turó (887 m) on hi ha les restes de l’antic castell d'Orcau.
L’església parroquial Mare de Déu dels Àngels fou bastida a mitjan segle XVI Formà municipi independent fins el 1970 L’antic municipi comprenia, a més, els pobles de Basturs, Montesquiu, la caseria o raval de les Eres de Sant Joan i els antics pobles de Galliner i el Puig de l’Anell Prop del nucli d’Orcau hi ha el jaciment paleontològic d’Orcau 2 , on es conserven desenes d’icnites que s’atribueixen a dinosaures del grup dels titanosaures Les icnites presenten dues morfologies les que corresponen a la forma del peu, que són grans poden superar els 60 cm de longitud i ovalades, i…
estany de Naorte
Estany
Estany glacial de la vall de Cardós, dins el municipi de Lladorre (Pallars Sobirà), l’emissari del qual, el riu de Naorte, aflueix a la Noguera de Cardós per la dreta al pla de Boavi.
És comunicat per un canal subterrani amb el riu de Certascan i amb la central elèctrica de Tavascan
Canedo
Coma de la vall de Cardós, dins el municipi de Lladorre (Pallars Sobirà), drenada per la ribera de Canedo, emissària de l’estany de Canedo i afluent, per la dreta, de la ribera de Sallente.
La cresta de Canedo la separa de la coma de Broate, i el coll de Canedo , de la de Sotllo, a la vall Ferrera
Aurós
Llogaret
Antic llogaret de la vall d’Àneu, al municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), dins l’antic terme d’Unarre situat a l’esquerra del riu d’Unarre entre Cerbi, Unarre i Gavàs.
Tot i que només constava d’una sola casa al segle XIX, encara tenia jurisdicció pròpia l’església de Sant Pere és annexa a la parròquia d’Unarre Sobre un turó proper hi ha l’ermita de Sant Joan d’Aurós
pic de Llena
Cim
Massís (2 673 m) que separa les valls Fosca (la Torre de Cabdella) i de Bellera (Sarroca de Bellera), al límit del Pallars Jussà i de l’Alta Ribagorça, al S del port de Felià.
el Ral
Caseria
Caseria del municipi de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents), a la vall de la rambla del Ral (o d’El Real), afluent, per l’esquerra, del Túria, que neix a la serra de Martés.
Gombrèn
Gombrèn
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, comprèn la major part de la vall de Gombrèn o del Merdàs, afluent del Freser per la dreta.
Situació i presentació El municipi de Gombrèn és al límit amb la comarca del Berguedà, de la qual el separa l’Arija i els seus afluents el torrent del Coll de la Bena i el rec del Querol Limita al N amb Planoles, al NE amb Campelles, a l’E amb Campdevànol i al S amb les Llosses A l’W limita amb la Pobla de Lillet i Castellar de n’Hug, tots dos del Berguedà, mentre que al NW ho fa amb Toses El terme municipal comprèn el sector de la capçalera del Riu Merdàs, territori molt accidentat, format per diverses valls entre altes serralades i escasses planures comunicades tradicionalment per camins…