Resultats de la cerca
Es mostren 4338 resultats
estany Cubeso
Estany
Estany (2 350 m alt.) de la capçalera del Flamisell, a la vall Fosca (Pallars Jussà), dins el municipi de la Torre de Cabdella, que forma gairebé sempre una sola massa d’aigua amb l’estany d’Eixerola.
Forma part d’un important circ lacustre juntament amb els estanys Morto i Castieso, més alts, i els de Neriolo i Tort el més extens, més baixos
barranc de l’Infern
Barranc
Afluent per l’esquerra de la Noguera Pallaresa, a l’estret de Collegats, que neix a la serra del Boumort, dins el terme de la Conca de Dalt; forma el límit entre el Pallars Jussà i el Sobirà.
pic de Centfonts
Cim
Cim (2 885 m) de la línia de crestes que parteix les aigües de la Noguera de Tor (Pallars Sobirà) i la riera d’Arinsal (Andorra), a l’est del pic alt de coma Pedrosa (2 946 m).
Carrànima
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Carrànima
, del municipi d’Abella de la Conca (Pallars Jussà), al cim de la serra de Carrànima
, alineació muntanyosa de direcció E-W, limitada pels forats d’Abella i de Bóixols.
Escrivà
Armes dels Escrivà
Llinatge d’oficials reials, després generosos, cavallers, homes de lletres i dignataris, establert al Regne de València en temps de la conquesta.
Devien provenir del Rosselló o de Lleida Apareix com a estirp documentada Guillem Escrivà mort en 1256-59, senyor de Patraix per donació del rei i notari reial 1227-51 Dels seus fills, Guillemó fundà la línia dels senyors de l’escrivania de València, i Arnau Escrivà mort el 1275 fou senyor de Patraix, i sembla identificable amb un jurat de València 1268 i batlle del regne 1270-75 Fou pare d’Andreu Guillem, fundador de la línia dels senyors d’Agres, i de l’hereu Guillem Escrivà , senyor de la baronia de Patraix mort després del 1269, que degué ésser el pare dels Escrivà, després Escrivà de…
pui del Tabaca
Cim
Cim (1.719 m alt.) de la serra que separa la vall de Cardós (terme d’Esterri de Cardós) del Vallat (terme de Vall de Cardós), al Pallars Sobirà, que domina els pobles d’Estaon, Benante i Ainet de Cardós.
Perolet
Caseria
Església
Caseria i església, dedicada a Sant Joan Baptista, del municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà), fins el 1970 del de Sant Salvador de Toló. L'església, adosada a la casa, només conserva una pared d'època romànica.
tuc dels Tres Comtes
Cim
Cim (2 675 m alt.) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, que separa el Pallars Sobirà (terme d’Alt Àneu) de Coserans, a l’E de coma Gireta, que limita amb la Vall d’Aran.
Gaieta
Poble
Poble del municipi de Cortes de Pallars (Vall de Cofrents), al sector septentrional, en una vall oberta entre la mola de l’Albeitar i la serra de Martés, que comunica la Vall de Cofrents amb la Foia de Bunyol.
La venta de Gaieta era una important etapa en el camí de Castella
Ribera de Montardit
Llogaret
Llogaret del municipi de Sort (Pallars Sobirà), fins el 1970 del d’Enviny, situat a l’esquerra del barranc de Montardit, a la plana estesa a la dreta de la Noguera Pallaresa, al S de la ribera de Sort.