Resultats de la cerca

Gràcies a aquesta força el vehicle, en circumstàncies normals, pot avançar i frenar quan convé La magnitud d’aquesta força és igual al producte del pes que gravita sobre la roda pel coeficient d’adherència , que depèn de la naturalesa de les superfícies en contacte i del seu estat sòl eixut, humit o glaçat en un moment determinat

Hom l’empra en els telers de cinteria, que generalment teixeixen moltes cintes estretes simultàniament

Hom els utilitza com a elements d’unió per a fermar dues o més peces entre si, o com a mecanisme que transforma el moviment de rotació en un altre de rectilini Els cargols d’unió poden ésser de tija cilíndrica o lleugerament cònica per a fusta i són caracteritzats pel seu diàmetre i longitud, pel tipus de rosca i per la forma del cap Aquest pot ésser quadrat, sisavat o octavat per a collar-los amb clau anglesa, fixa o d’estrella cilíndric, semiesfèric cap rodó o en forma de cap de frare , bé sigui amb tall de tornavís o amb encast en forma de creu per a collar-los amb tornavís cilíndric amb…

Té la seu als antics Magatzems Generals del Port de Barcelona 1901, coneguts altrament per Palau de Mar i projectats per Elies Rogent i Amat L’exposició permanent, que dóna una visió panoràmica de la història de Catalunya, és ordenada en nou seccions del Paleolític a la dominació islàmica, la formació de Catalunya com a nació segles IX-XIII, l’expansió mediterrània 1213-1516, Catalunya com a perifèria de l’imperi dels Àustria 1516-1714, el redreç del segle XVIII, la industrialització segle XIX, el segle XX fins els anys trenta, del franquisme al 1980 i, finalment, una secció sobre…

Reduïdes d’aquesta manera les forces de fregament que s’oposen al seu desplaçament, aquest és aconseguit normalment amb hèlixs aèries, bé que han estat emprades altres formes com la propulsió a reacció turboreactors o raigs d’aire a baixa pressió, hèlixs marines i rodes o motors elèctrics lineals com en el cas de l’aerolliscador guiat o aerotrèn L’aerolliscador té una gran adaptabilitat i esdevé el vehicle amfibi per excellència a causa de la seva facilitat per a desplaçar-se per una superfície que, indistintament i per un mateix aparell, pot ésser sòlida o líquida, i per la seva capacitat…

El 1948 arribà amb la seva família a Catalunya, fugint del règim comunista establert a Eslovènia aleshores antiga Iugoslàvia després de la Segona Guerra Mundial Llicenciat 1954 i doctorat 1957 per la Universitat de Barcelona, fou deixeble de Pere Farreras  i d’Agustí Pedro i Pons, als qual succeí a la càtedra de patologia mèdica de les universitats de Salamanca 1967 i Barcelona 1969, respectivament Especialitzat principalment en malalties de la sang, entre les seves contribucions sobresurten l’estudi de l’esplenograma 1957, les collagenosis, les púrpures, la malaltia de Hodgkin, la…

Cursà la carrera d’arquitecte tècnic a l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona EPSEB, de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC, on es graduà el 1962 Posteriorment estudià arquitectura a l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona  ETSAB, on obtingué el títol d’arquitecte el 1968, i on ha exercit la docència com a professor de projectes entre el 1969 i el 1971 i del 1978 al 1983 També ha estat professor a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès ETSAV del 1983 al 2008 Des del 1989 és professor a l’Escola d’Arquitectura La Salle - Universitat Ramon…

Fill de Tiberi Claudi Neró i de Lívia, maridada amb August el 38 aC, començà de jove la carrera política i militar Després d’un tribunat militar a Hispània 26 aC, acomplí diverses missions a Armènia, la Gàllia, els Alps, Pannònia i Dalmàcia, on revelà notables qualitats August el feu casar amb la seva filla Júlia, vídua d’Agripa 12 aC El 7 aC celebrà un triomf sobre els germànics, obtingué un segon consolat i l’any següent assolí la potestat tribunícia per cinc anys S'exilià voluntàriament a Rodes, sens dubte per motius polítics, familiars i fins i tot religiosos Sofrí la influència de l’…

Situació i presentació El terme municipal de Llançà, de 27,98 km 2 , al sector septentrional costaner de la comarca, al N de la península del Cap de Creus, comprèn les terres que formen la vall de la riera de Valleta i les muntanyes que l’envolten, a la zona de contacte entre els vessants sud-oriental de la serra de l’Albera i l’extrem septentrional de la serra de Rodes Formen el municipi la vila de Llançà, que n’és el cap, amb el seu barri marítim del Port de Llançà, avui gairebé units, l’agregat de Valleta i nombroses urbanitzacions de tipus residencial i turístic al llarg de la costa…