Resultats de la cerca
Es mostren 1266 resultats
Josep Traserra i Parareda
Medicina
Metge otorrinolaringòleg.
Llicenciat 1954 i doctorat 1959 per la Universitat de Barcelona, fou catedràtic d’otorrinolaringologia a la Universitat de Saragossa 1971-73 i a la de Barcelona des del 1973 fins a la jubilació i, posteriorment, professor emèrit Autor de llibres i articles, investigà sobre cirurgia del càncer de laringe, tumors rinosinusals, clínica i propagació dels tumors de rinofaringe, exploracions auditives i vestibulars i acúfens
Cançó de Rotllan
Intitulació que hom dóna a la més antiga de les cançons de gesta franceses conservades, que poetitza la batalla de Roncesvalls i la figura de Rotllan.
El més antic text conegut el famós manuscrit d’Oxford copia una versió que pot ésser datada vers el 1100, de la qual existeixen altres versions i refoses fetes durant els s XII al XV, algunes en francoitalià i d’altres en traduccions romàniques, germàniques i escandinaves, més o menys rigoroses El text del manuscrit d’Oxford, de 3 998 decasíllabs assonantats i amb trets lingüístics anglonormands, és considerat el més genuí i el més bell Narra que Carlemany, incapaç de prendre la ciutat de Saragossa, després de set anys de guerra a Espanya, fa uns tractes amb el rei àrab Marsili,…
Damià Forment
Altar major del monestir de Poblet, de Damià Forment
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Fill i deixeble de Pau Forment, potser anà a Itàlia, on l’influí l’escola de Donatello Vers el 1495 havia retornat a la península Ibèrica, i collaborà amb els seus parents Forment El 1507 contractà talles i imatges per a galeres Treballà a Saragossa el 1509 De nou a València, féu, amb el seu germà, un retaule —desaparegut— per a la confraria dels Argenters al contracte es parla d’escultures a la romana , i els testimoniatges gràfics mostren la influència dels pintors renaixentistes Llanos i Yáñez El mateix 1509, novament a Saragossa, hi féu el banc del retaule de l…
Juan López de Sesé y López de la Torre
Història
Història del dret
Noble i jurista aragonès.
Senyor de Favara, Morella i Oliete Fill de Juan Galíndez de Sesé i d’Elvira López de la Torre Fou justícia major del regne 1348 Aconsellà Pere III el Cerimoniós de no reunir cort a Perpinyà 1351 per a jurar l’infant Joan En la guerra contra Castella fou capità general de Saragossa, amb plens poders per a pactar la pau Publicà furs i lleis d’algunes corts aragoneses
Vicent Montanyes
Música
Cristianisme
Teòleg i teòric musical.
Defensà a Roma conclusions de filosofia i teologia 1551 Catedràtic de retòrica i lògica a la Universitat de Lleida 1556 i des del 1565 d’arts a la de València Augustinià, fou prior del convent de Saragossa 1556 i vicari provincial de l’orde Publicà diversos comentaris aristotèlics 1563-64, un tractat musical, In musicam liber unus 1566, sobre l’orde augustinià, i De principiis Sacrae Theologiae 1570
Joaquim Albert de Moner i de Bardaxí
Diplomàtica i altres branques
Epigrafista.
Rebesnet de Francesc de Moner i de Miret Es doctorà en dret a Saragossa Fou comissari ordenador de la inquisició de Barcelona El 1806 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, on presentà un estudi sobre la vila d’Isona, publicat el 1868 Lluità a la guerra del Francès, i després fou diputat pel districte de Talarn i castlà del seu castell Fou pare de Joaquim de Moner i de Siscar
Foment de la Producció Nacional
Història
Entitat proteccionista fundada el 1869 per P. Bosch i Labrús, Domènech Sert i J. Puig i Llagostera, entre d’altres, sota la presidència de J. Güell i Ferrer, amb l’objectiu immediat d’oposar-se a la reforma lliurecanvista de Figuerola del 1869.
El seu òrgan era “El Protector del Pueblo” Fundà entitats del mateix signe a Madrid, Saragossa, València, Castelló de la Plana i Santander, per tal de formar una àmplia lliga proteccionista dins l’Estat espanyol El 1876 una part dels seus membres s’escindí i creà el Foment de la Producció Espanyola El 1879 es fusionà amb l’Institut Industrial de Catalunya i constituí l’Institut del Foment del Treball Nacional
Jaume Ferran
Literatura
Escriptor.
De petit fou captivat, juntament amb la seva mare portats a Barcelona, els comprà un cavaller anomenat Ferran, que els féu batejar i adoptà el noi L’any 1520 prengué l’hàbit dominicà Fou prior del convent de Barcelona, del de Saragossa i del de València, i novament del de Barcelona, i provincial 1550-1559 Publicà una Vita sancti Raimundi de Penyafort, i és autor del primer Officium sancti Raimundi
Pere Blanco i Trias
Història
Erudit.
Jesuïta, professor d’història als collegis de l’orde a Saragossa, Palma, València i Barcelona, i a la Universitat Lulliana Entre les seves publicacions cal esmentar els catàlegs de documentació jesuítica catalana de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, de l’Arxiu General del Regne de València i de l’Archivo Histórico Nacional 1943-44, i Notes sobre la popularitat de Sant Francesc Xavier a Catalunya 1931
Cristòfor Sales
Arquitectura
Arquitecte.
Format a Sant Carles, en fou acadèmic de mèrit el 1785 i després director Fou arquitecte major de la ciutat, la universitat i l’Hospital Provincial de València, i arquitecte del duc de Medinaceli Fou autor del Casón Vestuario , de la reconstrucció de la universitat, de l’antic escorxador i del començament del cementiri 1808 Dirigí les obres de la carretera de Saragossa i projectà la de Castelló a Morella
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina