Resultats de la cerca
Es mostren 673 resultats
el Pegàs
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les de la Guineueta, el Cigne, el Llangardaix, Andròmeda, els Peixos, Aquari, el Cavallet i el Dofí.
Conté 116 estels visibles a ull nu, entre els quals un és de segona magnitud i cinc de tercera L’astre principal, α Pegasi , anomenat també Markab , té una magnitud visual de 2,57, pertany al tipus espectral B9 i és situat a una distància de 102 anys llum Conté també un cúmul de galàxies, format per unes cent galàxies És característic del Pegàs el quadrat quasi perfecte que determinen els estels α Pegasi Markab, β Pegasi Scheat, γ Pegasi Algenib, i l’estel Sirrah d’Andròmeda
Baikal
Llac
Llac de la Sibèria (Rússia), que s’allarga des del sud-oest al nord-est i s’estén des del 52° fins a 56°N de latitud i des de 104° fins a 110°E de longitud.
Per les seves dimensions 600 km de llargada, 75 d’amplada màxima i 34600 km 2 de superfície és el setè del món i el més gran d’Euràsia És situat a 500 m sobre el nivell del mar i, llevat en el delta del seu immissari, el Selenga, és voltat de muntanyes elevades i abruptes El nivell de l’aigua té una variació anual mitjana de 75 cm, amb un mínim per l’abril i un màxim pel setembre La profunditat és la més gran del món amb una mitjana de 700 m i un valor màxim de 1741 m Té com a tributaris més de 300 cursos d’aigua, la majoria torrents de les muntanyes circumdants, i,…
plural
Gramàtica
Dit de la realització del morfema gramatical nombre que representa més d’una entitat individualitzada, en oposició al singular, que en representa una de sola.
El català forma el plural dels substantius i dels adjectius afegint, generalment, una s al singular fill fills, blanc blancs, pare pares, feble febles Els acabats en a àtona la canvien en es casa cases Els acabats en vocal tònica afegeixen ns mà mans, rodó rodons En són excepció, que formen el plural només amb s lilà, mamà, mannà, paixà, papà, rajà, sofà, tarannà, xa, bebè, cafè, canapè, comitè, crepè, cupè, fe, mercè, oboè, rapè, te, tupè, vostè, abonaré, calé, clixé, consomé, jaqué, pagaré, peroné, puré, quinqué, ximpanzé, bisturí, esquí, frenesí, fricandó, landó, rondó, bambú, cautxú,…
premi Vicent Andrés i Estellés
Premi literari en llengua catalana en la categoria de poesia que s’atorga a València des del 1972.
Forma part dels premis Octubre de València Relació d’obres i autors guardonats 1973 Grills esmolen ganivets a trenc de por , de Joan Navarro 1974 Notes i comentaris , de Miquel Bauçà 1975 Àfrica , de Francesc López Barrios 1976 Llarg camí llarg , de Marc Granell 1977 Paraula de Miquel , de Josep Fèlix Escudero 1978 La ciutat del tràngol , de Manuel Rodríguez 1979 Diables d’escuma , de Joan Barceló 1980 Distàncies , de Pere Rovira i Plana 1981 Vell malentès , de Joan Margarit 1982 Divan , de Jaume Pont 1983 El soldat rosa , de Francesc Prat Figueres 1984 Le sucrier velours , de Joan Vicent…
drosòfila
Entomologia
Gènere d’insectes dípters braquícers de la família dels drosofílids, que superen les 1.000 espècies, classificades en vuit subgèneres: Hirtodrosophila, Pholarodis, Dorsilopha, Phloridosa, Siphlodora, Sordophila, Sophophora i Drosophila.
Són mosques de petites dimensions de 2 a 4 mm S'alimenten dels fongs, bacteris i ferments que ataquen els fruits i les substàncies ensucrades Les espècies del subgènere Sophophora són dividides en quatre grups, un dels quals el melanogaster , al qual pertany la D melanogaster o mosca del vinagre, que hom ha emprat com a objecte d’investigació genètica perquè el seu cariotip només té quatre parells de cromosomes, perquè el cicle reproductor és ràpid, amb molta descendència, i permet de fer anàlisis estadístiques, i perquè té cromosomes gegants a les glàndules salivals i els mutants són molt…
tràquea

1, tràquea, 2, laringe; 3, cartílags traqueals; 4, bronquis principals
© fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan de l’aparell respiratori dels vertebrats tetràpodes format per un conjunt d’anells cartilaginosos derivats de l’esquelet visceral dels peixos.
En l’home adult ateny de 10 a 12 cm de longitud i és situat a la part anterior i inferior del coll, continua cap a dalt amb la laringe i es divideix en dues branques, que constitueixen els bronquis
llengua
Nom d’alguns peixos i d’algunes plantes que per llur forma tenen semblança amb una llengua d’home o d’animal.
peix serra

Peix serra (Pristis pectinata)
FWC Fish and Wildlife Research Institute (CC BY-NC-ND 2.0)
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels raiformes, de la família dels prístids, que poden arribar als 11 m de longitud total.
Llur característica més important és la prolongació del morro en una làmina plana, horitzontal, que té als costats una sèrie de dents fortes agudes, perpendiculars a l’eix de la dita làmina Utilitzen aquesta eina per a remoure el fang en cerca de llur aliment, constituït per animals bentònics A la Mediterrània només arriben individus perduts de l’espècie P pectinata
fotòfor
Anatomia animal
Òrgan lluminós que presenten la majoria de crustacis, de cefalòpodes i de peixos que habiten a més de 500 m de profunditat.
És format per un aplec de cèllules glandulars que conté un cultiu de bacteris luminescents, envoltat d’una capa de pigment fosc La seva situació és molt variable, segons les espècies, però normalment és a les regions ventrals del cos, i té una funció protectora enfront dels predadors bioluminescència
làbrids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes, de mida mitjana, amb els llavis molt carnosos i les mandíbules força protràctils.
Tenen colors variats i escates cicloides Presenten dimorfisme sexual Habiten sobre fons recoberts d’algues i praderies de fanerògames L’alimentació es basa en crustacis i molluscs Abunden als oceans Pacífic i Índic, i són també corrents a les aigües marines dels Països Catalans, amb representants com la donzella i el tord
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina