Resultats de la cerca
Es mostren 707 resultats
Gastó III de Foix
Història
Comte de Foix, vescomte de Bearn (Gastó X), de Marsan, Gabardà i Lautrec i senyor d’Andorra i del Donasà (1343-91).
Fill de Gastó II i d’Elionor de Comenge De primer feu costat al rei de França Felip VI en la guerra dels Cent Anys, però després es decantà cap a una política de neutralitat entre els partits anglès i francès El 1362 obtingué a Launac diòcesi de Tarba una gran victòria sobre el seu contrincant, el comte Joan I d’Armanyac, fet presoner amb un gran nombre dels seus barons, al qual exigí, abans de retornar-li la llibertat, un fort rescat i la renúncia als drets que pogués tenir sobre els vescomtats de Bearn i de Marsan i altres terres en litigi, bé que l’acord definitiu no tingué lloc fins el…
Cabó

Cabó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació És situat al sector de la dreta del Segre, sense que arribi, però, a tocar el riu El municipi limita al N amb les terres de Noves de Segre, a l’E amb l’enclavament de Baridà del Pla de Sant Tirs, Fígols i Alinyà i amb Organyà, al S ho fa amb Coll de Nargó i Abella de la Conca, i a ponent amb Conca de Dalt, aquests dos últims municipis de la comarca del Pallars Jussà Dit antigament Caboet o la Vall de Cabó, el terme comprèn gairebé tota la vall de Cabó, drenada pel riu de Cabó i els seus afluents, el principal dels quals és el barranc d’Inglada Només el sector més baix…
bisbat d’Urgell

Mapa del bisbat d’Urgell
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de la Seu d’Urgell.
Té una extensió territorial de 7630 km 2 , que comprèn també Andorra, amb una població de 184395 h 2000 Limita amb els bisbats de Vic, Solsona, Lleida, Barbastre, Tolosa, Pàmies i Perpinyà La seva jurisdicció s’estén a 408 parròquies, amb 127 annexos, 221 de les quals de menys de 100 h, repartides en 16 arxiprestats Els límits territorials, que durant l’edat mitjana sobrepassaven els 10000 km 2 , en el transcurs dels segles experimentaren modificacions importants la pèrdua de la Ribagorça segle IX, a favor de la seu de Roda, traslladada més tard a Lleida 1149, la del Berguedà, el Solsonès i…
circ de Colells
Circ
Circ glacial de la capçalera de la Valira, dins el terme d’Encamp (Andorra), entre els circs dels Pessons i el d’Envalira.
pic d’Arcalís
Cim
Cim (2 780 m) de la serralada que separa la vall de Tristaina de la de Llengonella, dins la parròquia d’Ordino (Andorra).
gorja de la Grella
Congost
Congost per on la ribera d’Ordino deixa la Vall d’Ordino (terme de la Maçana) i entra a la plana d’Andorra.
Al centre hi ha el santuari de Sant Antoni de la Grella
tossal de la Llosada
Cim
Cim (2 548 m) de la línia de crestes que separa la vall dels Cortals d’Encamp (Andorra) de la baga de Soldeu.
Incles
Riu
Nucli de la parròquia de Canillo (Andorra), situat a la vall d’Incles, al NW de Soldeu, a la dreta del riu Incles.
el Soler
Antiga caseria
Masia
Masia i antiga caseria de la parròquia d’Ordino (Andorra), a l’esquerra de la ribera d’Ordino, aigua amunt de la Cortinada.
Francesc I de Navarra
Història
Rei de Navarra (1479-83), comte de Foix i de Bigorra, vescomte de Bearn i de Castellbò i senyor d’Andorra (1471-83).
Fill de Gastó III, vescomte de Castellbò i príncep de Viana Succeí els seus avis Gastó IV de Foix i Elionor I de Navarra sota la regència de la seva mare, Magdalena d’Orleans Continuades les lluites entre els bàndols d’agramontesos i beaumontesos, Francesc I prohibí 1482 que els seus súbdits s’anomenessin d’aquesta manera Ferran II de Catalunya-Aragó volgué casar-lo amb la seva filla Joana, però la regent s’hi oposà, influïda pel seu germà Lluís XI de França, que el volia casar amb Joana de Castella la Beltraneja
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina