Resultats de la cerca

Féu la primera exposició com a pintor el 1935 presentat per Jean Cassou El mateix any rebé el premi Blumenthal de gravat Ha illustrat obres literàries, tals com les Chimères de Gerard de Nerval L’estil dels seus gravats amb ritmes enèrgics, contrastos de negre i blanc ratllats, passa sovint als seus cartons de tapisseria A partir dels anys 1939-40 es dedicà a l’escultura La primera obra important, Gisant 1943, li valgué l’amistat de Picasso Per a l’estrena de l’obra de Jean-Paul Sartre Les mouches , dirigida per Charles Dullin 1944, creà, ultra les decoracions i els figurins, unes escultures…

Començà com a pianista a les sales de cinema mut Participà en els inicis del jazz instrumental francès, es decantà pel violí i esdevingué aviat un dels músics de jazz més destacats L’any 1934, amb Django Reinhardt, creà el quintet Hot Club de France, que fou una veritable revolució mundial A la mort de Reinhardt 1953, emprengué una carrera brillant com a solista i creà un estil propi Enregistrà molts discs, alguns amb primeres figures del jazz i també amb YMenuhin Escriví les memòries Mon violon pour tout bagage 1992 Fou guardonat amb la Legió d’Honor francesa

S'educà a l’Argentina, on els seus pares es traslladaren el 1928 La seva activitat començà als EUA amb quatre àlbums per a nens 1948, però fou a França i Bèlgica aproximadament el 1950 on aconseguí renom collaborant amb Uderzo , Sempé , Franquin , i d’altres El 1950 creà amb Sempé el personatge del petit Nicolas, que protagonitzà una sèrie de llibres Després de supervisar Lucky Luke 1955 inicià una revista d’historietes illustrades per a tot tipus de públic, Pilote  1959, i creà, en collaboració amb Uderzo, el personatge d’ Astèrix que assolí un èxit extraordinari i aconseguí per als seus…

El 1954 debutà a la Comédie Française i l’any següent ho feu al cinema És especialment remarcable el seu treball amb Claude Lelouch , del qual protagonitzà moltes pellícules Hom pot destacar de la seva abundant filmografia Rocco e i suoi fratelli 1960, de Luchino Visconti La donna scimmia 1963, de Marco Ferreri Le belle famiglie 1964, d’Ugo Gregoretti Trois chambres à Manhattan 1965, de Marcel Carné Vivre pour vivre 1967, de Claude Lelouch Un homme qui me plaît  1969, de Claude Lelouch Traitement de shock 1972, d’Alain Jessua Les Feux de la Chandeleur 1972, de Serge Korber Docteur Françoise…

L’ambient religiós familiar, seriós i auster, i l’autoritarisme matern influïren sobre la seva personalitat i l’orientaren cap a la poesia Debutà amb Les cahiers d’André Walter 1891, prosa poètica d’orientació simbolista i decadent, i amb altres obres que palesen unes subtils anàlisis psicològiques i reflexions sobre el desig i l’amor El 1893 un viatge a l’Àfrica determinà un canvi profund en la seva obra i originà l’alliberament moral i la desclosa vital dels seus veritables sentiments homosexuals Les nourritures terrestres 1897, obra d’estil poètic i harmoniós, patentitza una protesta…

En la joventut fou membre del Partit Comunista 1948-56, que abandonà per la seva posició crítica envers l’estalinisme Graduat per l’École Normale Superieure, el 1954 ingressà per oposició a l’ensenyament públic, on exercí fins el 1963, que passà a la Sorbona com a professor ajudant Posteriorment entrà a l’École Pratique d’Hautes Études, on fou primer director d’estudis de semiòtica literària i després director de recerca fins a la jubilació 1994 Deixeble de Roland Barthes , fou un dels representants més destacats de l’anomenada “nova crítica” centrada en l’anàlisi estructural i les formes…

Passà una part de la seva joventut en un reformatori —experiència reflectida en la novella Miracle de la rose 1945-46— i practicà la prostitució homosexual i el lladronici a Barcelona i en altres ciutats europees el Journal du voleur 1949 el revelà com un esteta i un capdavanter de l’absurd Empresonat 1942, escriví una sèrie de poemes, on manifestà la seva obsessió per la mort i el sexe masculí, la novella Notre-Dame des Fleurs 1944, sobre els marginats socials i Querelle de Brest 1944, portada al cinema per RWFassbinder Condemnat a reclusió perpètua 1947, li fou commutada la pena Amb Les…

Fou alumne de Geoffroy Tory i perfeccionà els tipus de Jenson i de Manuzio Els tipus que ell creà, i que el feren famós a Europa, reben el nom de garamonds cal remarcar-ne els caràcters grecs que gravà per a la impremta reial francesa 1544, coneguts amb el nom de grecs del rei

El 1926, amb Napoléon , assajà les possibilitats de la triple pantalla antecedent de les macropantalles actuals El 1934 provà, en una nova versió de Napoléon , el sistema sonor avui conegut com a so estereofònic Altres films seus són Mater Dolorosa 1917, J'accuse 1919, La roue 1921-24, La fin du monde 1931, J'accuse nova versió, 1937, Cyrano et d’Artagnan 1962, etc

Eclesiàstic i advocat, autor de Poésies diverses 1655, de Roman bourgeois 1666, contra la novella cavalleresca de moda, i de Voyage de Mercure 1673 Fou membre de l’Académie Française Féu un diccionari més complet que el de l’Académie, cosa que li'n valgué l’expulsió 1685 en revenja féu circular els Factums , terribles epigrames contra l’Académie També havia publicat unes Fables morales 1671 i el Dictionnaire universel 1684