Resultats de la cerca

Hom dona com a estirp Gonzalo Ovéquez s XI El seu besnet Pedro Suárez passà a Extremadura, on fou cognominat Gallego El rebesnet d’aquest, Pedro Suárez Gallego, senyor de Santa Maria d’Ortigueira, fou pare de Fernando Pérez Gallego, mestre de l’orde d’Alcántara, i aquest, oncle de Pedro Ibáñez Gallego, senyor d’Ortigueira, després conegut com a Pedro Ibáñez Fajardo El fill d’aquest darrer, Juan Pérez Fajardo , passà a Múrcia, on s’establí, el 1369, per sotmetre aquell regne a l’obediència d’Enric II El seu fill Alonso Yáñez Fajardo mort el 1396 fou el primer adelantado major hereditari del…

Fill del mercader i armador barceloní  Bernat Marquet Participà activament en la llarga guerra oberta entre Pere III el Cerimoniós i la república de Gènova, en 1131-34 El 1331 fou un dels tres caps de l’armada de Barcelona, i el seu prestigi el portà a ser nomenat capità únic de la flota barcelonina, al final de la confrontació 1333 i 1334, i vicealmirall de Catalunya, el 1340 Aquest any participà, amb l’almirall Pere de Montcada, a defensar l’estret de Gibraltar, en ajut dels castellans, per evitar el pas dels benimerins des de la costa africana Collaborà en el blocatge de…

El primer que s’hi establí sembla que fou Jaume Setantí , nadiu de Lucca, fill de Michele Accettanti mort abans del 1399, i ell cridaria els seus germans Pere Setantí i Joan Setantí , aquest últim bastard Foren banquers i deixaren diners a Pere el Cerimoniós, puix que el rei els concedí el castell de Calonge Pere, casat amb una noia de Perpinyà, es dedicà al comerç marítim, com altres posteriors membres de la família Jaume Setantí esdevingué un dels mercaders barcelonins més rics i més influents i fou, amb la seva muller Joana Ferrer, procedent d’una família de donzells, el cap d’una llarga…

Des de l’edat mitjana el cors fou àmpliament utilitzat en les guerres entre els estats marítims Els grans estols estatals es reunien amb molta dificultat i eren molt costosos generalment feien només una campanya de tres o quatre mesos cada any i s’encarregaven de les grans operacions contra els estols o les costes enemigues per contra, la persecució de la marina mercant enemiga, l’hostilització de les costes, etc, eren a càrrec de vaixells armats en cors, que s’esforçaven en llur tasca pel guany considerable que obtenien amb el botí i no pesaven sobre les finances estatals Per evitar els…

Pertany a una família de compilacions iniciada, sembla, poc abans del 1283 amb un text titulat probablement Llibre dels reis Els capítols s’encapçalen amb expressions com “Diu la Història”, “Devets saber”, “Diu lo comte” L’encapçalament de les rúbriques duu el títol Rubrica del llibre apellat de les nobleses e proeses dels Reis e dels nobles barons e en especial parle dels fets de Carles Maines Rei de França i Emperador de Roma e de Alemanya e d’altres singulars fets Conté 561 rúbriques, corresponents a sengles capítols —de les quals només s’han conservat 509— i arriba fins a la coronació d’…

El regadiu un 90% dels conreus ha estat incrementat amb la perforació de nous pous l’horta tradicional és dedicada al conreu intensiu d’hortalisses, amb alguns sectors de tarongers, però als regadius nous aquest predomina totalment, fins a constituir una veritable monocultura El secà, en regressió, és dedicat a garrofers, oliveres i ametllers La terra és molt repartida, i el 89% és conreada directament pels propietaris La ramaderia, estabulada, és formada per bestiar boví i porcí La indústria ha pres un gran dinamisme amb la construcció d’un polígon industrial entre el poble i la carretera de…

Durant l’època romana, el País de Foix formà part de la Civitas Conseranorum Coserans , i sota el domini dels visigots i dels francs, del ducat d’Aquitània, del comtat de Tolosa i finalment del comtat de Carcassona Al principi del segle XI, el comte Roger I de Carcassona mort vers el 1012 el llegà al seu segon fill, Bernat I de Carcassona mort entre 1035/38 el fill d’aquest darrer, Roger II de Carcassona, en fou el primer comte independent Roger I de Foix i l’iniciador de la primera dinastia comtal de Foix El succeïren el seu germà Pere I de Foix mort el 1071 i el fill d’aquest, Roger II…

Diòcesi fins el 1492, fou erigida en arquebisbat a partir d’aquesta data, amb una província eclesiàstica de València , que ha sofert diferents modificacions fins el 1957 La primitiva diòcesi era forçosament més reduïda que l’actual, puix que hi havia els bisbats de bisbat de Xàtiva i bisbat de Dénia dins l’actual demarcació de València Originàriament, pertanyia a la província eclesiàstica de Cartagena, però a la fi del segle VI passà a la de Toledo, a causa de l’ocupació de part de la Cartaginense pels bizantins Després de la conquesta del futur Regne de València per Jaume I de Catalunya-…

Situació i presentació Limita amb els termes de Vila-rodona NW i Montferri W i S de l’Alt Camp, Masllorenç S, del Baix Penedès, i amb els del Montmell NE i la Bisbal del Penedès E del Baix Penedès És situat al sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Baix Penedès, al sector de l’esquerra del Gaià accidentat pels contraforts del Montmell Comprèn el poble de Rodonyà, cap de municipi, i la urbanització de la Pineda de Santa Cristina, al sector muntanyós, compartida amb el terme municipal de la Bisbal del Penedès Rodonyà és segons Coromines un topònim d’origen romà Travessa el terme la…

Fill de Pere de Palol i Salellas Estudià arquitectura, que exercí professionalment fins l’any 1991 Des d’aleshores es dedica exclusivament a la literatura Autor prolífic, inicialment conreà la poesia, amb un primer recull del 1972, Lotus , que mostrava un esperit de transgressió, una tendència a la irracionalitat i un fort component eròtic, característiques dels joves poetes agrupats entorn de l’editorial Llibres del Mall i la revista Tarotdequinze, en els quals publicà Tots aquests elements eren presents també a Delta 1973, i, amb una certa orientalització, a Llet i vi 1974 i a…