Resultats de la cerca
Es mostren 1107 resultats
Manuel José Fal y Conde
Història
Política
Polític andalús.
Advocat, organitzà el requetè d’Andalusia i participà en la rebellió de Sanjurjo 1932 Nomenat secretari general de la causa tradicionalista, intervingué en els preparatius de l’aixecament del juliol del 1936 presidí, a Barcelona febrer del 1936, una reunió de delegats carlins per procurar la integració del tradicionalisme dins el Bloque Nacional de Calvo Sotelo Ja començada la guerra civil, el seu criteri i la seva actuació independents provocaren dificultats en el camp del govern de Burgos, la qual cosa féu que s’exiliés a Portugal En tornar-ne, restà apartat de les activitats…
Frederic de Botella i d’Hornos
Geologia
Enginyer i geòleg.
Deixeble d’Elie de Beaumont a l’École de Mines de París Fou enginyer en cap del districte miner de València i president honorari de la Sociedad Geográfica de Madrid, de la qual era fundador És autor de les obres Ojeada sobre la geología del antiguo reino de Valencia , amb un mapa geològic del País Valencià 1854, Descripción geológico-minera de las provincias de Murcia y Albacete 1886, España, geografía morfológica y etiológica 1868 i Monografía de las aguas minerales y termales de España 1892 i d’un Mapa geológico de España y Portugal 1/2 000 000 1879
José Duarte Ramalho Ortigão
Literatura
Escriptor portuguès.
Escriví O mistério da estrada de Sintra 1870, novella fulletonesca, en collaboració amb Eça de Queirós Malgrat la seva vinculació als joves de Coïmbra, adoptà una actitud contrària a la d’Antero de Quental en la polèmica “Qüestió de Coïmbra” 1865, que inicià la literatura moderna a Portugal A As farpas , publicació mensual iniciada el 1871 i que atenyé els onze volums, criticà les fórmules i els prejudicis de la vida portuguesa, sota la inspiració del proudhonisme La seva influència fou immensa Escriví també cròniques de viatges A Holanda, 1883 John Bull e a sua ilha , 1887
Jean de Dieu Nicolas Soult
Història
Militar
Militar i polític francès.
Duc de Dalmàcia Prengué part en quasi totes les campanyes de Napoleó, però es distingí en les de la península Ibèrica, on, nomenat cap de l’exèrcit d’Andalusia 1810, després d’haver pres Sevilla 1809, passà a Extremadura per penetrar a Portugal, però fou derrotat per Wellington a Albuera 1811 Finalment fou nomenat cap de les tropes franceses a la Península 1813 Després de la caiguda definitiva de Napoleó i d’un curt exili 1816-19, fou ministre de guerra 1830-32, president del consell de ministres 1832, 1839, 1840-47 i mariscal general de França 1847
José Luis García Sánchez
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic castellà.
De formació teatral, s’inicià en el cinema amb diversos curtmetratges Posteriorment realitzà dues comèdies crítiques, El love feroz 1973 i Colorín Colorado 1976 Obtingué l’Os d’Or a Berlín per Las truchas 1978 El 1980 dirigí Dolores , un documental sobre Dolores Ibárruri Altres pellícules seves són La corte del Faraón 1985, Divinas palabras 1987, La noche más larga 1991, Tirano Banderas 1993, El seductor 1994, Suspiros de España y Portugal 1994, Tranvía a la Malvarrosa 1996, Siempre hay un camino a la derecha 1997, Lázaro de Tormes 2000, juntament amb Fernando Fernán Gómez, i…
William Christopher Atkinson
Història
Lingüística i sociolingüística
Hispanista britànic.
Cap del departament d’estudis hispànics 1932 i director de l’Institut d’Estudis Llatinoamericans 1966 de la Universitat de Glasgow, on introduí els estudis de català el 1948 Del 1939 al 1945 dirigí la secció d’investigació espanyola i portuguesa del Royal Institute of International Affairs Traductor a l’anglès de clàssics portuguesos i castellans The Lussiades, 1952 The Conquest of New Granada , 1961, ha publicat innombrables estudis de llengua, literatura i història Fou conseller i collaborador de l’Encyclopaedia Britannica per als temes hispànics També és autor d' A History of Spain and…
Juan Alonso Pimentel de Herrera y Enríquez
Història
Política
Noble i polític castellà.
Cavaller de Sant Jaume Vuitè comte de Benavente, títol que heretà del seu germà Luis, ambdós fills del sisè comte El 1580, en morir Enric II de Portugal, penetrà en territori portuguès amb 16 000 homes pagats per ell, per tal d’assegurar el triomf de Felip II, i s’apoderà de Bragança En 1598-1602 fou lloctinent de València —on organitzà el casament de Felip III i Margarida d’Àustria, el 1599— i en 1603-10 fou virrei de Nàpols Es casà primer amb Catalina Vigil de Quiñones, comtessa de Luna, i després amb Mencía de Requesens i Zúñiga, vídua del tercer marquès de Los Vélez
Lluís Morote i Greus

Lluís Morote i Greus
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Periodisme
Política
Periodista, escriptor i polític.
Doctor en dret, collaborà primer a El Mercantil Valenciano i després a El Liberal , de Madrid com a redactor d’aquest anà a Melilla 1893 i a Cuba 1896 De nou a Madrid, i partidari de Canalejas, fou redactor d' El Heraldo i dirigí La Noche i La Mañana , també de Madrid Collaborà encara en altres diaris Fou diverses vegades diputat a corts 1898, 1905 i 1907 Publicà nombroses obres, entre altres La moral de la derrota 1900, Los frailes de España 1904, Teatro y novela 1906, De la dictadura a la república La vida política en Portugal 1908 i Sagasta, Melilla, Cuba 1908
Saba
Economia
Empresa de construcció i explotació d’aparcaments.
Es constituí al desembre del 1965 El 2011 s’escindí del grup Abertis al qual estava integrada després d’haver estat abans part d’Acesa, per mitjà d’una operació en què ""La Caixa'' es mantingué com a primera accionista, com ho és d’Abertis, a través de Criteria CaixaHolding Els altres principals accionistes, que entraren com a conseqüència de l’escissió d’Abertis, foren Torreal, KKR i ProA Capital Té presència a Espanya, Itàlia, Xile, Portugal, França i Andorra, i una plantilla mitjana propera a les 1400 persones Presidida per Salvador Alemany, els seus ingressos superen els 200…
era hispànica
Cronologia
Era que comença l’any 38 aC, i sembla que té l’origen en un còmput local antic, que féu coincidir aquest any amb la pacificació de la península Ibèrica per August.
El seu ús es difongué a partir del segle V Tingué una durada variable als regnes peninsulars nord-occidentals fou abolida gradualment, el 1383 a Castella, i a Portugal el 1422 A Aragó es mantingué fins el 1350 concurrentment amb l’any de l’Encarnació A Catalunya l’era fou substituïda pels anys dels reis de França des de la reconquesta fins al segle IX només apareix en alguns documents solemnes posteriors com a element erudit al costat de l’any de l’Encarnació al segle X, l’era a Catalunya comença 39 anys aC L’era hispànica penetrà, bé que esporàdicament, fins a Occitània,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina