Resultats de la cerca
Es mostren 615 resultats
punta de ses Portes
Un dels dos caps, el més oriental, de l’extrem meridional d’Eivissa, on hi ha l’antiga torre de ses Portes, de guaita i defensa..
ses Margalides
Illa
Dues petites illes properes a la costa de Corona (Eivissa): la gran forma un arc per on pot passar una embarcació, i l’altra és minúscula.
illes Negres
Illa
Grup de dos illots del municipi de Sant Josep de sa Talaia entre les costes d’Eivissa i Formentera, a ponent de l’illa dels Penjats.
cala d’en Serra
Cala
Cala de la costa septentrional d’Eivissa, entre la punta del Gost i la punta d’en Serra
, dins el municipi de Sant Joan de Labritja.
sa Talaiassa
Puig, el més elevat d’Eivissa (475 m alt.), conegut també per sa Talaia de Sant Josep, dins el municipi de Sant Josep de sa Talaia.
es Figueral
Partida
Venda de la parròquia de Sant Carles de Peralta (Santa Eulària del Riu), a la costa oriental d’Eivissa, on hi ha la platja des Figueral.
cala Bassa
Cala
Cala de la costa occidental d’Eivissa, dins el terme municipal de Sant Josep de sa Talaia, a l’est de la badia de Sant Antoni.
És tancada per ponent pel cap la Bassa
catedral de Tarragona
Portalada romànica de la catedral de Tarragona, realitzada en marbre blanc
© Fototeca.cat
Temple principal de l’arxidiòcesi de Tarragona, que té com a titular Santa Maria.
Antecedents i evolució constructiva L’edifici romànic Construït molt probablement sobre el Temple d’August de Tarragona segle I dC, en època posterior el precediren possiblement una basílica romanocristiana, transformada més tard en església visigòtica i potser en mesquita islàmica, edificada en un mateix lloc, a la part posterior de la catedral actual, i un petit temple romànic, del segle XII, construït durant el curs de la repoblació de la ciutat, que ha estat identificat amb la catedral primitiva Per bé que la constitució d’una canonja catedralícia sota la regla augustiniana dati del 1154…
Ramon Berenguer III de Barcelona
Monument a Ramon Berenguer III de Barcelona, obra de Josep Llimona, a la plaça barcelonina del seu nom
© Fototeca.cat
Història
Comte de Barcelona (1096-1131).
Nasqué pocs dies abans de l’assassinat del seu pare Ramon Berenguer II , estant la seva mare a casa de la seva cosina Mafalda de Roergue El testament de Ramon Berenguer I no permetia l’accés del nadó a la dignitat comtal fins després de la mort del seu oncle Berenguer Ramon Berenguer Ramon II de Barcelona La tutoria, després de diverses proposicions fallides, fou encomanada el 1086 a aquest durant onze anys, després dels quals havia d’associar-lo al govern Tot i algunes resistències el pla acabà per ésser acceptat pels darrers recalcitrants el 1089 El 1095 Ramon Berenguer III començà les…
sargantana
Sargantana: animal triploblàstic celomat deuterostomat (e vetebrats, cl rèptils
© Fototeca.cat
Zoologia
Nom donat a diverses espècies de saures de la família dels lacèrtids, de dimensions inferiors a les dels llangardaixos, que pertanyen a diversos gèneres, com Lacerta, Psammodromus, Acanthodactylus, Algyroides i Podarcis (sargantanes de paret).
Les espècies més importants del gènere Lacerta són la sargantana àgil, la comuna, la comuna meridional, la muntanyenca, la vivípara, la balear i la de les Pitiüses La sargantana àgil Lagilis , d’uns 20 cm de llargada, té una coloració molt característica, amb una banda dorsal grisa al llarg de tot el cos, voltada a banda i banda per taques fosques amb orles de color blanc o crem, i els costats són d’un color verd lluent en els mascles i gris o terrós en les femelles habita als Pirineus La sargantana comuna septentrional Lmuralis , d’uns 18-20 cm, és, juntament amb la sargantana comuna…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina