Resultats de la cerca
Es mostren 573 resultats
collada Verda
Collada
Pas (1 595 m alt.) de la serralada que separa la vall de Camprodon (Vilallonga de Ter) i la vall de Ribes (Pardines), al Ripollès, al S del puig de Mont-roig.
l’Empordà
Vista aèria de l’Empordà amb les característiques tanques de xiprers
© Fototeca.cat
Regió natural i històrica del nord-est del Principat de Catalunya que constitueix la façana marítima de la regió de Girona.
Consta essencialment d’una plana d’enfonsament d’època neogènica i quaternària, que enllaça les ribes alluvials de la Muga, el Fluvià i el Ter, delimitada a l’oest per la Garrotxa amb la falla de l’estany de Banyoles i iniciadora de la Serralada Transversal Dos massissos paleozoics tanquen la plana al nord, el pirinenc de l’Albera, compartit amb el Rosselló i el Vallespir, i al sud-oest, el mediterrani de les Gavarres, compartit amb el Gironès i prolongat, al sud, pel també mediterrani de la Selva El comtat d’Empúries, el més autònom dels llevantins respecte a Barcelona, és l’…
Sant Joan de Fàbregues

Sant Joan de Fabregues, a Rupit (Osona)
© Fototeca.cat
Parròquia
Antiga parròquia rural del municipi de Rupit i Pruit
(Osona), que donà nom al municipi fins el 1955, al S del terme, sobre la cinglera que limita Collsacabra amb la vall del Ter.
Existia el 968, i la vila de Rupit en depengué religiosament fins el 1878, que esdevingué filial de Rupit L’església té una nau amb tres absis de disposició trevolada i els secundaris formen com un creuer i un cimbori amb llanternó modern L’absis major havia estat mutilat per a fer un presbiteri més ample El conjunt és de la fi del segle XI o principi del XII, però la porta de migdia és més tardana Dos arcs torals restaurats responen segurament a un reforçament, a causa dels terratrèmols del del 1427 Vers el 1770 s’abarrocà l’interior i es bastí el petit campanar, però totes les mutilacions…
baga de Queràs
Bosc de la vall de Camprodon, dins el municipi de Setcases (Ripollès), al vessant nord-oriental de la serra de Pastuira, al sector de la vall alta del Ter dit vall de Carlat.
coll de Pal

Vista del coll de Pal (Ripollès)
© Fototeca.cat
Collada
Depressió (2 374 m) de la línia de crestes que separa la vall del Ter (Setcases, Ripollès) i la del Tec (Prats de Molló, Vallespir) entre roca Colom i el cim de Costabona.
riera de Talamanca
Riera
Curs d’aigua d’Osona, afluent, per la dreta, del Ter, que neix al vessant S del massís dels Munts i dels plans de Montorro, dins el municipi de Sant Boi de Lluçanès.
S'uneix al seu collector a la Farga d’Ordeig, dins el municipi de les Masies de Voltregà
el Bac de Roda
Masia
Masia del terme municipal de les Masies de Roda (Osona), situada a 2 km de Manlleu i a un de Roda de Ter, coneguda per haver donat nom a Francesc Macià i Ambert.
regadiu
Agronomia
Terreny de conreu que és regat.
En època romana apareix als Països Catalans el regatge sistemàtic amb aqüeductes i séquies, perfeccionat sota la dominació musulmana amb la generalització de les sínies Els cristians desenvoluparen, parallelament a recs i séquies, les primeres mines s IX-XIV per tal d’aprofitar les aigües freàtiques Els s XVII-XVIII i començament del següent són l’època de les petites derivacions fluvials a Catalunya i dels petits pantans al migjorn valencià Hom introdueix plantes americanes blat de moro, tomàquet, patata, encara que no tan típiques del regatge com les d’introducció musulmana arròs, cítrics,…
Josep Anselm Clavé i Camps
Literatura catalana
Música
Política
Músic, poeta i polític.
Fill d’un menestral fuster que s’arruïnà, a disset anys es guanyava la vida cantant per cafès i tavernes acompanyant-se amb la guitarra Milità de molt jove al partit republicà d’Abdó Terrades i collaborà en els intents icarians dirigits pel seu amic Narcís Monturiol El 1843 prengué part en la revolta centralista contra el general Espartero, i el 1845 fou reclòs a la Ciutadella de Barcelona Projectà de sostreure els obrers de l’ambient miserable de les tavernes on se solien reunir i d’unir-los en societats corals, i adquirí nocions de violí, de flauta i de teoria musical i compongué melodies,…
Societat General d’Aigües de Barcelona
Economia
Empresa fundada a Lieja el 1867 amb el nom de Compagnie des Eaux de Barcelone.
Abastia d’aigua les poblacions pròximes a Barcelona actualment annexades al municipi a través de l’Aqüeducte de Dos Rius El 1881 fou adquirida per capital francès, que constituí a París la Société Générale des Eaux de Barcelone El 1919 fou adquirida per inversors catalans i establí el domicili social a Barcelona, amb seu al passeig de Sant Joan fins el 2005, que es traslladà a la torre Agbar o Glòries i, deu anys més tard 2015, a la Zona Franca Entre l’octubre del 2017 i el setembre del 2018 tingué la seu social a Madrid a causa del procés independentista L’any 2019 abastia 23 municipis de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina