Resultats de la cerca
Es mostren 3423 resultats
Estada
Municipi
Poble i municipi de la zona actualment aragonesa (província d’Osca, Aragó) de l’antic comtat de Ribagorça, situat a la confluència de l’Éssera i del Cinca, dels quals queda a l’esquerra.
Una gran part del terme és accidentat per la serra d’Estada 1 026 m, extrem occidental de la serra de la Corrodella, límit septentrional de la plana de la Llitera La zona de conreu és una estreta franja limitada pel riu i pel canal d’Aragó i Catalunya La senyoria d’Estada fou unida des del s XIII a la baronia de Castre La seva parròquia Sant Pere passà el 1571 del bisbat de Lleida al nou bisbat de Barbastre
principat de Viana
Història
Títol creat el 1423 pel rei Carles III de Navarra, per als hereus de la corona, a favor del seu net Carles d’Aragó, fill primogènit de la seva filla, la infanta Blanca.
Després d’uns quants anys de la mort del concessionari, el seu pare, el rei Joan II de Catalunya-Aragó, el donà 1464 a la filla Elionor, muller del comte Gastó IV de Foix, que després 1470 fou reina de Navarra Durant molt poc temps el portà el fill hereu d’Elionor, Gastó de Navarra mort el 1470, pare del rei Francesc I Restaurada la monarquia a l’Estat espanyol, aquest títol nobiliari en desús d’ençà de la incorporació de Navarra a Castella l’any 1515 fou restablert per la Constitució del 1978
conquesta de València
Història
Campanya militar de conquesta de la ciutat de València i del territori que després havia d’ésser el Regne de València, empresa pel rei Jaume I de Catalunya-Aragó amb l’ajut de tropes catalanes i aragoneses.
La conquesta ja havia estat ambicionada, a partir de l’afebliment àrab, iniciat pel 1080, pels reis de Castella i els d’Aragó, i pels comtes de Barcelona Inicià les intervencions el rei Alfons VI de Castella el 1086, seguides de la campanya i conquesta del Cid, revoltat contra el rei castellà, a partir del 1093 Mort el Cid 1099, la seva vídua Ximena Díaz i les tropes castellanes hagueren d’abandonar la ciutat el 1101, a despit de l’ajut que li feren Ramon Berenguer III i Alfons VI Alfons I el Bataller, rei d’Aragó, emprengué campanyes contra València a partir del…
aragonès
Lingüística i sociolingüística
Castellà dialectal d’Aragó, parlat a gran part d’Aragó.
És caracteritzat pel substrat de l’antic aragonès, desplaçat, lentament, pel castellà, a partir de la baixa edat mitjana
congrés de Brinhòlas
Història
Reunió celebrada el 1291 a Brinhòlas (Provença) —i no a Tarascó, com ha estat dit— per representants de França, Catalunya-Aragó, Anjou i el papa Nicolau IV, per tal de resoldre la qüestió de Sicília.
Fou acordat que Alfons II de Catalunya-Aragó aniria a Roma i a Terra Santa per tal d’obtenir el perdó del papa i el reconeixement de la seva sobirania sobre la corona catalanoaragonesa hom admetia tàcitament els seus drets sobre les Balears, amb l’obligació d’abstenir-se d’ajudar el seu germà Jaume, rei de Sicília, sense necessitat, però d’haver-lo d’atacar Aquests acords posaren les bases de la pau d’Anagni 1295
Montaragó
Abadia
Abadia canonical (Jesús Natzarè de Montaragó), situada a uns cinc quilòmetres a l’W de la ciutat d’Osca (Aragó), dalt d’una muntanya.
Fou feta edificar pel rei Sanç Ramires, juntament amb un castell fortificat, el 1086, quan es preparava per a la conquesta d’Osca Els primers canonges provingueren de Loarre El rei li sotmeté la nova vila de Montaragó, creada als seus peus, i ell i els seus successors i magnats continuaren afavorint-la fins a tenir 104 esglésies i pobles sotmesos al s XII Els seus abats eren mitrats i tenien setial a les corts del regne d’Aragó A causa de la guerra entre els partidaris del comte d’Urgell i Ferran d’Antequera, el monestir entrà en una fase d’abandonament i ruïna fins que Ferran I…
tractat de Windsor
Història
Pacte signat a Windsor, l’1 d’octubre de 1496, entre Enric VII d’Anglaterra i la Lliga Santa del 1495 (formada per Ferran II de Catalunya-Aragó, el papa Alexandre VII, Milà, Venècia i l’emperador Maximilià I), per lluitar contra Carles VIII de França.
Hom hi tractà també del matrimoni de Caterina d’Aragó, filla dels Reis Catòlics, amb Artur, príncep de Galles
Unió de València
Història
Lliga dels nobles i de les ciutats i viles valencianes que sorgí el 1347, a imitació de la Unió d’Aragó.
Com aquesta, tingué dos òrgans l’assemblea general i els conservadors, nomenats per aquella Ací, però, tingué un caràcter diferent, més popular i més revolucionari El seu principal motor fou la ciutat de València, la qual seguiren més aviat o més tard gairebé totes les viles valencianes i una bona part de la noblesa, i fins i tot algun alt oficial reial, com el vicecanceller Arnau Sanbrera Les principals reivindicacions foren la magistratura del justícia, com a Aragó, la reunió anual del parlament de València per a elegir els conservadors de la Unió, l’assistència…