Resultats de la cerca

Professor a l’Institut Bíblic de Roma des del 1909 Capdavanter en el camp de la sumeriologia, edità texts sumeris arcaics i en publicà un diccionari, Sumerisches Lexikon 1925-50, en quatre volums

Imità les escenes de gènere de MMda Caravaggio dins l’òptica formal, però la manca de contingut l’allunyà del mestre Obres Bacus Galleria Nazionale d’Arte Antica, Roma i Bonaventura Palazzo Pitti, Florència

Jesuïta a Gorheim Sigmaringen, 1857, fou general de l’orde 1906 Rector i professor de dret canònic de la Gregoriana de Roma 1882, publicà Ius decretalium 1898-1914 i Liber saecularis Societatis Iesu 1914

Decretà, en un sínode romà 769, que l’elecció papal fos feta per la clerecia romana i que els laics en fossin exclosos com a candidats Declarà nul el concili iconoclasta de Constantinoble 754

Fou professor a l’Institut Catholique de París 1877 i director de l’École Française de Roma 1895 Són obres seves Le “liber pontificalis” 1886-92 i Histoire ancienne de l’Église 1907-26

Fou senador Escriví en grec uns annals de la història de Roma, dels orígens — on incloïa una versió de la llegenda troiana, després molt difosa — a la segona guerra Púnica, en la qual havia participat en resten alguns fragments S'hi inspiraren Tit Livi, Polibi i Dionís d’Halicarnàs

Fou tribú de la plebs 91 aC Els seus intents de reforma lex judicialis, lex agraria i, sobretot, la rogatio livia , que concedia als itàlics la ciutadania romana provocaren a Roma una sèrie de tumults — en un dels quals morí assassinat — i la guerra amb les ciutats itàliques

El 1277 s’establí a Roma, on són datats diversos comentaris bíblics i traduccions de l’àrab a l’hebreu de llibres de medicina i filosofia Es conserven d’ell una desena de poesies religioses

Gran restaurador de Roma, féu acabar la construcció de la columnata de Bernini i de l’altar de la Confessió Intervingué en la jansenisme i permeté alguns dels anomenats qüestió dels ritus xinesos i malabars

Deixeble de Bernini, fou després un dels seus collaboradors Aparició de Crist a la Magdalena església de Santo Domenico e San Sisto, Roma i estàtua del Papa Alexandre IV capella Chigi de la catedral de Siena