Resultats de la cerca

Fill de Mateu de Zaforteza i Crespí de Valldaura Fou professor de geografia econòmica a les escoles de comerç de Saragossa, Palma i València Entre les seves nombroses obres d’investigació sobre aspectes relacionats amb la història de Mallorca, cal esmentar sobretot La Ciudad de Mallorca Ensayo histórico-toponímico , inacabada quatre volums publicats entre el 1953 i el 1960 Tradicionalista addicte al Movimiento Nacional, el 1938 compongué el poema patriòtic en castellà Son Berga , dedicat a José MPemán Era acadèmic corresponent de l’Academia de la Historia i cavaller de l’orde de…

Feu estudis de dret S’inicià com a pintor el 1954 Pintà 45 versions sobre un tema de natura morta 1958, on es plantejà la problemàtica abstracció-figuració Des del 1964 emprà l’ assemblage , a la recerca d’una sortida personal de l’informalisme Feu murals i dissenyà vitralls a l’església dels Dolors de Múrcia, ciutat a la qual estigué molt vinculat Participà en exposicions a Saragossa 1965, São Paulo 1965, París 1967, Alexandria 1968, Venècia 1968, etc Té obra al Museo de Arte Moderno de Bogotà

Ramir II, amenaçat pel papa, que volia que es complís el testament d’Alfons I el qual havia repartit el regne entre els ordes militars, oferí en feu a Alfons VII el “regne de Saragossa” per la seva banda, el rei castellà el donava a Ramir, però se'n reservava la tutela El naixement, aquell mateix any, d’una hereva, Peronella, i l’oposició dels nobles que Alfons VII esdevingués sobirà de tot Aragó, obligà a signar un nou tractat entre els dos reis, pel qual Alfons es quedava només Calataiud, Sòria i Alagó

En fou corresponsal a València Vicent Boix, i a Saragossa, Jerónimo Bravo Combaté la centralització i l’actitud hostil als furs de molts liberals, i enaltí la història de Catalunya Fou aviat acusat de separatisme El 1856 Balaguer se separà de la redacció i l’11 de setembre de 1857 el títol fou reduït a “La Corona” Es fusionà el 28 de juliol de 1868 amb “Crónica de Cataluña” tot conservant el nom fins al 29 de setembre del mateix any Durant anys publicà una edició del matí, en format petit

Comerciant i banquer a Madrid, contribuí amb la seva fortuna a la defensa de Saragossa representà Aragó a la Junta Suprema Central 1808 i fou el primer a proposar la reunió de les corts de Cadis Durant el Trienni Constitucional fou director general de rendes, i el 1823 ministre de finances en el gabinet de Flórez Estrada Afiliat al partit progressista, el 1834 fracassà en un intent de restablir la constitució de Cadis el 1849 contribuí a la formació del partit progressista-democràtic, de tendències republicanes i socialitzants

Fill de Khindasvint, que l’associà al tron i li abandonà tot seguit el govern Sembla que, a causa d’aquesta successió hereditària, contrària als costums gots, es rebellà contra ell Froia, que, però, fou vençut a Saragossa 651 Impulsà una política unitarista unificà els tipus monetaris Reuní els concilis VIII, IX i X de Toledo i publicà el Liber iudiciorum Fou un home culte, especialment en qüestions religioses Durant el seu regnat s’inicià ja la decadència de l’estat visigòtic amb la desorganització de l’exèrcit i dels recursos econòmics

Fill de Joan Jeroni Escrivà de Romaní i de Boïl, baró de Patraix, i d’Àngela Sabata de Mercader Doctor en teologia per Alcalá i canonge de València, entrà en la Companyia de Jesús el 1579 Ensenyà teologia i Sagrada Escriptura en diferents collegis de la corona catalanoaragonesa, i fou rector del de Saragossa A València fou confessor i conseller de l’arquebisbe Juan de Ribera, del qual escriví la Vida València 1612, 1696 És també autor d’uns Discursos sobre los cuatro novísimos en dos volums València, 1604-08

La direcció de les forces republicanes corresponia al general Pozas, cap de l’exèrcit de l’Est L’atac inicial, diversificat sobre vuit punts, escindí el front per Azaila i es consolidà a l’altura de Mediana-Fuendetodos-Fuentes de Ebro, aïllant Belchite després d’haver neutralitzat Quinto i Codo, situats més al nord La penetració republicana fou dificultada per la dura resistència que oferí Belchite, població ben fortificada i defensada per 2000 homes, bé que fou ocupada el 6 de setembre, quan l’ofensiva general estava aturada davant Saragossa

Després d’una sèrie de maniobres d’ambdós exèrcits al front lleidatà juny-juliol, centrades especialment entorn de Balaguer, les forces de l’arxiduc Carles passaren la Noguera Ribargorçana per Alfarràs i ocuparen aquella població 26 de juliol L’endemà formaren en ordre de batalla prop d’Almenar Segrià i atragueren les tropes borbòniques La batalla fou una victòria decisiva que permeté la darrera contraofensiva carolina i obligà les tropes filipistes a abandonar Catalunya En la campanya que seguí, Carles ocupà Saragossa 20 d’agost i entrà a Madrid 28 de setembre

Catedràtic a l’Escola Tècnica d’Arquitectura de Barcelona, fou membre del Grup R i secretari del Collegi d’Arquitectes de Catalunya i Balears Amb Joaquim Gili obtingué el premi FAD 1961 pel projecte de la seu de l’Editorial Gustau Gili, a Barcelona Amb Gili projectà també el cinema Atenes de Barcelona 1960 i els magatzems Galerías Preciados de Saragossa 1971, entre d’altres Especialista en el càlcul de formigó armat, collaborà en el projecte del nou camp del Futbol Club Barcelona Fou membre d’honor de l’Associació de Consultors d’Estructures