Resultats de la cerca

Després d’uns quants anys de formació a Roma, s’establí a Anvers, on desplegà un important treball escultòric des de busts de personatges fins a trones, inspirats en el dinamisme i la grandiositat del barroc romà trona de la catedral d’Anvers, trona de l’església de Sinkt Rombaut, a Malines, 1723

A més del seu treball com a decorador d’interiors ajuntament d’Amsterdam, s’especialitzà primordialment en la producció de tombes, executades amb una severitat realista exempta de tota simbologia religiosa Destaquen les de Johannis Polyander, a Leiden 1663, la de l’almirall Ruyter, a Amsterdam 1677-81, i la de l’almirall Tromp, a Delft

Pertangué a una família de famosos escultors era fill de Pierre l’Ancien 1609-1686 i germà de Pierre II 1640-1691 De la seva obra sobresurten les trones Santa Gúdula, a Brusselles i els confessionaris Gimberghen, tallats en fusta, amb profusió de relleus i estàtues d’un estil ampullós

La seva activitat es desenvolupà primerament a Castella, i a partir del 1557 a Sevilla, on tingué un lloc destacat en l’anomenada “escola sevillana” La seva obra, influïda per la de Miquel Àngel, a través d’Alonso Berruguete, incideix, però, en el manierisme Cal destacar-ne les escultures per a la catedral de Toledo 1552-53, el retaule major de la catedral de Sevilla 1562, la portalada de l’Hospital de la Sangre 1564, el sepulcre d’Antonio del Corro, a San Vicente de la Barquera 1564, i els retaules de Santa María de Carmona 1565, San Mateo de Lucena 1572 i Santa María de Medina Sidonia 1575

Exposà a París al Salon d’Automne i al de la Société Nationale, on el 1913 presentà Le désespoir Establert a Barcelona, es naturalitzà espanyol Participà en l’Exposició de Primavera de Barcelona del 1936, amb L’esforç i Cap de vell , i a la Nacional barcelonina del 1942, amb Marató i Meditació , que a la seva mort fou installada al parc de Montjuïc com a monument als promotors de l’Exposició Internacional del 1929

Conreà especialment la talla de fusta Molt influït pel realisme Fujiwara, seguint aquesta línia aconseguí una gran força expressiva, no superada per cap artista de la seva època

Enginyer, es dedicà a les arts plàstiques a partir del 1925 i féu viatges de formació a França i Rússia Professor a Berlín a partir del 1950, decorà la façana de l’Opernhaus de la mateixa ciutat i féu altres treballs a la Beethovenhalle de Bonn, a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, etc En les seves escultures de metall dominen les figuracions constructivistes d’animals, plantes i objectes

Seguidor de Miquel Àngel i influït per Bda Maiano, el seu estil, presidit sempre per una execució acurada, alternà entre la correcció ideal academicista i el naturalisme de to realista Treballà, entre altres llocs, a Roma, a Londres Sepulcre d’Enric VII i Elisabet de York, Sepulcre d’Enric VIII i Caterina d’Aragó, Westminster i a Sevilla 1520, on contribuí a la introducció i el desenvolupament de les formes renaixentistes Mare de Déu amb l’Infant, Sant Jeroni penitent , Museo de Bellas Artes, Sevilla

En 1485-96 féu, junt amb PMagnies, MCasas, A Rams i JSaranyana, el retaule de Sant Joan de les Abadesses A la parròquia de Tiana hi havia una imatge de sant Cebrià, de la seva mà, procedent d’un retaule Vers el 1497 acabà el cor de l’església dels mercedaris de Palma El seu estil se situa entre el Renaixement i el gòtic germànic

Actiu entre el 605 i el 623, fou un dels més fidels representants dels corrents escultòrics budistes al seu país En la seva única obra coneguda, la tríada de bronze daurat de Shaka Nyorai, a Horyu-ji, prop de Nara, és palesa la influència de l’art xinès del Wei del nord La tríada, datada del 623, denota un estil relacionat amb el de les escultures búdiques de Logmen, i es caracteritza per la desproporció entre el cap i el cos i per les cares allargades i somrients