Resultats de la cerca
Es mostren 1289 resultats
afgà | afgana
Etnologia
Individu d’un poble que habita principalment al centre, el sud i l’est de l’Afganistan, on és anomenat, també, paixtu i on constitueix el grup ètnic més nombrós.
Els afgans, alts i de pell clara, també habiten les zones veïnes del Pakistan on són anomenats pathans i de l’Iran De vida nòmada o seminòmada,es dedican a la ramaderia camells, ases, alguns cavalls, són de religió musulmana
Àsia Central
Política
Terme geopolític que, en la seva accepció actualment més difosa, designa sobretot els estats exclusivament asiàtics de la CEI, és a dir, el Kazakhstan, el Turkmenistan, l’Uzbekistan, el Tadjikistan i el Kirguizistan.
Són estats amb una població majoritàriament islàmica, règims autoritaris o molt inestables Kirguizistan i Tadjikistan, amb potencial energètic elevat en alguns casos Kazakhstan, Turkmenistan, la situació fronterera dels quals, amb estats especialment conflictius Iran, Afganistan, Pakistan i la seva forta vinculació amb Rússia, però també en certa manera en l’òrbita de la Xina, els converteix en especialment inflamables
Herāt
Ciutat
Capital de la província d’Herāt, Afganistan.
En un oasi dels més grans es troba la ciutat, centre de relacions comercials entre l’Afganistan i l’Iran i l’URSS La vall de l’Harīrūd és una de les àrees agrícoles més riques del país, productora de cereals, cotó i fruites Producció de petroli a Tīr Pol, a l’W, i alguna indústria lleugera a la pròpia Herāt
integrisme islàmic
Política
Islamisme
Moviment polític que considera que l’Alcorà ha de ser la base dels sistemes de govern musulmans.
Mitjançant la religió, l’integrisme fa una dura crítica a les classes dirigents i planteja un canvi social en profunditat Sorgí al final del segle XIX, i patí una forta expansió als anys vuitanta del segle XX Els integristes aconseguiren el poder d’alguns estats, com l’Iran i el Sudan, i formaren grups terroristes que desestabilitzaren altres països, com Algèria i Egipte
Costa i Illes de la Mar d’Oman
Divisió administrativa
Ostān d’Iran.
La capital és Bandar ‘Abbās 34 627 h 1966
nizarita
Islamisme
Membre d’una secta islàmica, branca de l’ismaïlisme.
Aquesta secta sorgí arran de la successió del califa fatimita al-Mustanṣir mort el 1094 en ésser suplantat el seu fill Nizār, de qui derivà el nom dels seus seguidors Assoliren un poder polític assassí fins a la fi del segle XIII El seu cap espiritual —en resten seguidors a Síria, a l’Iran i a l’Índia— rep actualment el títol d’agakan
codonyer
Codonyer amb fruits
© C.I.C -Moià
Botànica
Arbre o arbust, de la família de les rosàcies.
D’1,5 a 6 m d’alçària, té fulles caduques, ovades, enteres tomentoses al revers, flors de color de rosa clar, amb el peduncle gairebé nul, i fruits en pom, els codonys , globosos o piriformes, fragants, de pela groga i tomentosa Originari de l’Iran i del Turquestan, és conreat en una gran part d’Europa, inclosos els Països Catalans, de forma no intensiva
Józef Strzygowski
Art
Historiador polonès de l’art en llengua alemanya.
Professor a Graz 1892 i a Viena 1909, estudià especialment els orígens de l’art paleocristià i de l’art occidental en general i la influència decisiva que hi exercí l’Orient Entre les seves obres cal destacar Orient oder Rom 1901, Kleinasien, ein Neuland der Kunstgeschichte 1903, Altai-Iran und Völkerwanderung 1917, Ursprung der Christlichen Kirchenkunst 1920 i Spuren Indogermanischen Glaubens in der bildenden Kunst 1936
art persa
art persa Relleus representant els lleons alats, en la porta d’entrada al palau de Persèpolis
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a Pèrsia.
No és possible de definir-lo estilísticament seguint una cronologia, perquè l’Iran actual ha estat un territori constantment sotmès a influències d’altres pobles El màxim exponent del seu art antic és l’arquitectura, caracteritzada pel sentit de distribució de l’espai, les columnes i les voltes Hom en troba les primeres manifestacions artístiques en els vasos de ceràmica carbonífera d’Elburz 3 000-2 800 aC, de Susa 2 400-2 200 aC o de la necròpoli de Sialk 1 800-800 aC Però hom pot considerar com les primeres representacions amb una intencionalitat plenament artística els bronzes de Luristan…
el Corronco de Durro
Cim
Cim (2 543 m alt.) de la serra que separa les valls de Boí, al nord, i de Viu, al sud (Alta Ribagorça).
Domina per l’est l’estret de les Cabanasses, a la Noguera de Tor, límit tradicional de la vall de Boí, pel nord la vall i el poble de Durro, i pel sud la vall de Peranera A l’est, el coll de Comaportell l’uneix al massís format pels pics i el port d’Erta i la pica de Cerbi Als seus costers s’assenten els pobles i els llogarets de Saraís, Iran, Irgo, Igüerri, Gotarta, Raons, Casòs, Esperan, Erillcastell i Malpàs
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina