Resultats de la cerca

De vida molt agitada, els seus drames i les seves narracions es caracteritzen per les sàtires i crítiques de la societat burgesa de l’Alemanya de Guillem II D’obra abundant, cal destacar els drames Die Hose ‘Els pantalons’, 1911, Bürger Schippel ‘El ciutadà Schippel’, 1913 i l’assaig Tasso oder die Kunst des Juste Milieu ‘Tasso o l’art del juste milieu ', 1920

Rebé la seva formació de HKörber i LHöflich a la MReinhardt Schule de Berlín Debutà el 1964 com a director a la Landesbühne Hannover i entre el 1968 i el 1983 treballà a Essen, Oberhausen, Hamburg, al Burgtheater de Viena, a Berlín i a Munic El 1983 assumí la direcció del Münchner Kammerspiele, on ha realitzat destacades versions de Shakespeare King Lear , 1992 Cymbeline , 1998, Kleist Der Prinz von Homburg , ‘El príncep d’Homburg’, 1995 i Strauss Besucher , ‘Visitants’, 1988 Schlusschor , ‘Cor final’, 1991 Ithaka , 1996, entre moltes d’altres El 1999 presentà ha presentà Tristan und…

Guanyà sis medalles d’or als Jocs Olímpics de Seül el 1988 50 m lliures, 100 m lliures, 100 m papallona, 100 m esquena, 4 × 100 m lliures i 4 × 100 m estils Fou la guanyadora indiscutible dels jocs de Seül i només fou superada en nombre de medalles pel nord-americà M Spitz Cal destacar, a més, que fou vuit vegades campiona d’Europa i set del món, i que baté cinc rècords del món quatre amb l’equip de la República Democràtica Alemanya i un d’individual, el de 100 m lliures el 1986 Després dels Jocs Olímpics de Seül es retirà de les competicions

Escrita en alemany, els nou volums de què consta aparegueren anònims, amb gran luxe tipogràfic i illustració abundosa Fruit de molts anys de treball, fet amb la collaboració dels millors erudits de les Illes, constituí un esforç notable per tal de descriure amb criteris positivistes les Illes Balears i inventariar-ne els aspectes socials, històrics, econòmics, culturals, etc Premiada amb medalla d’or a l’exposició universal de París 1878, obtingué una difusió relativament escassa Cal destacar la revaloració que fa de la llengua catalana, apresa i conreada per l’autor Més endavant l’arxiduc en…

Fou professor de botànica a Marburg, Bonn, Basilea i Tübingen S'especialitzà en embriologia i fisiologia vegetals Estudià i mesurà les pressions osmòtiques de les solucions aquoses, mitjançant unes membranes semipermeables, que són conegudes com a cèllules de Pfeffer Publicà Handbuch der Pflanzenphysiologie 1881 i Studien zur Energetik der Pflanze 1892, entre altres obres

Estudià dret, comerç, filosofia i etnologia però més tard es dedicà a la geografia física i humana Entre les seves obres escrites es destaquen Geschichte der Erdkunde ‘Història de la geografia’, 1865, Neue Probleme der vergleichenden Erdkunde ‘Nous problemes de la geografia comparada’, 1870, Physische Erdkunde ‘Geografia física’, 1879

Treballà sobretot en la recerca de solucions a problemes de física matemàtica, com és ara el problema de Dirichlet , i en la teoria dels potencials, en la qual hom el considera el fundador dels potencials logarítmics

Amb Acht Bücher grammatischer Regeln ‘Vuit llibres de regles gramaticals’, 1839-40 permeté d’apreciar l’obra dels gramàtics indis El 1842, cridat per l’Acadèmia de Ciències de Peterburg, inicià el gran Sanskritwörterbuch ‘Diccionari sànscrit’, 1853-75 Al costat de nombrosos altres treballs de sanscritista i comparatista publicà Über die Sprache der Jakuten ‘Sobre la llengua dels iacuts’ 1851

Fou professor de musicologia a la Universitat de Heidelberg i a la de Jena Especialista en música medieval, edità les obres completes de Guillaume Dufay i és autor de Bourdon und faux-bourdon 1949

D’ideologia democratacristiana 1945, evolucionà més tard cap al socialisme Com a ministre d’afers estrangers de la República Democràtica Alemanya signà el tractat de Frankfurt 1951, que establia les fronteres entre aquest estat i Polònia El 1953 fou destituït, acusat de collaborar amb les potències occidentals