Resultats de la cerca
Es mostren 209 resultats
Giginta
Armes dels Giginta
Llinatge rossellonès, el primer membre conegut del qual és Ponç Giginta
o Jaguinta
, del lloc de Tura.
Casat amb Arnalda Miafre vers el 1365, potser foren pares de Joan Giginta , posseïdor d’agrers i censals a Parestortes vers el 1400 Entre els membres més distingits cal esmentar Francesc Giginta mort el 1453, de Ribesaltes, doctor en dret i diputat de Perpinyà al coronament d’Alfons IV 1414 fou jutge del domini reial per la reina Maria 1432, però fou suspès del càrrec el 1436, acusat d’un assassinat, i hi fou reintegrat el 1448 El seu fill gran, Francesc Giginta mort el 1522, fou doctor en dret 1452, conseller de la Universitat de Perpinyà 1488 i professor de dret 1491 Fou pare de Francesc…
acronicta
Entomologia
Gènere de papallones nocturnes de l’ordre dels lepidòpters.
Té el tòrax arrodonit i vellós, i una taca a les ales L’eruga viu sobre els oms Es troba al sud d’Europa
salut
Medicina
Estat en què l’organisme, lliure de malalties, exerceix normalment totes les seves funcions.
Segons l’OMS, la salut és “l’estat de complet benestar físic, mental i social, i no tan sols l’absència d’afeccions o de malalties”
pirrocòrids
Entomologia
Família d’insectes hemipteroïdeus de l’ordre dels heteròpters, que inclou espècies de 8 a 10 mm, de colors negrencs, amb els hemèlitres vermellosos, bé que la larva és totalment vermella.
Formen societats de nombrosos individus al peu de les tílies i els oms, i passen l’hivern sota escorces i pedres No són perjudicials a les plantes
Roderic de Borja i Escrivà
Cristianisme
Bisbe d’Urgell i de Barcelona.
Fill de Roderic-Gil de Borja i Sibilla Escrivà erròniament anomenada d’Oms Era oncle del futur Alexandre VI Nomenat bisbe d’Urgell el 1467, fou traslladat a la seu de Barcelona el 1472
Sentmenat
Llinatge originari del castell de Sentmenat (Vallès Occidental), del qual prengué el nom.
Els Sentmenat, castlans i després senyors de Sentmenat Els Sentmenat foren els feudataris més importants dels Montcada, que els encomanaren la castlania del castell de Sentmenat Els personatges més reculats de què hom té notícia són els germans Arnau, Berenguer, Guillem i Pere I de Sentmenat , fills de Beatriu Pere I mort vers el 1170 assistí a la conquesta de Tortosa, on tingué un destacat paper, pel qual rebé nombroses donacions i fou el primer veguer de Tortosa, amb caràcter de perpetu, tingué també a perpetuïtat la castlania d’un dels tres castells de la Suda dit més tard castell de…
torre dels Enagistes
Història
Possessió del terme de Manacor (Mallorca), al S de la ciutat.
L’edifici és una notable casa fortificada, amb elements gòtics s XIV, coneguda antigament per torre de Mossèn Pere de Santjoan El nom actual prové del s XVII, quan el jesuïta Hug Berard i Oms la cedí al seu orde
comtat de Plasència
Història
Títol concedit el 1611 a Pedro de Lanuza-Perellós y Ximénez de Urrea, vescomte de Rueda i Perellós, senyor de Plasencia del Monte.
La grandesa d’Espanya fou concedida pel rei arxiduc Carles d’Àustria el 1707 al quart titular Joan de Lanuza-Montbui-Vilarig i d’Oms Passà als Rabassa de Perellós, marquesos de Dosaigües, als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arróspide
avellanosa
Geobotànica
Comunitat vegetal integrada per plantes de fulla tendra i caduca entre les quals domina l’avellaner.
Es fa en llocs relativament humits de la muntanya mitjana Pot ocupar també llocs ombrívols i frescs de la terra baixa, a les contrades plujoses Sovint l’home n'ha facilitat l’expansió en destruir el bosc gros d’avets, de faigs, de rouredes, d’oms, etc
Miquel Perelló
Escultura
Escultor.
Deixeble de Jaume Oms a Mallorca Passà a Barcelona, on féu el portal del convent de servites de Nostra Dona del Bonsuccés 1690 dins un sobri barroc El 1693 era del consell de la confraria d’escultors Treballà també a Berga, la Bisbal d’Empordà i Girona