Resultats de la cerca

Milità en el partit liberal i, el 1868, fou secretari de la junta revolucionària i de l’ajuntament de València Estrenà diverses obres teatrals De un tiro dos pájaros, La tentación, Por tejados y azoteas i publicà alguna novella Dos artistas i nombrosos poemes, articles i contes Escriví també en llengua catalana

Fou mestre de capella a Las Descalzas Reales, de Madrid 1691-1705, i des del 1706, a la catedral de Toledo Compongué música d’església, Tonos i Solos humanos , i publicà un escrit sobre la Prevención de la ligadura 1694

Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles i passà després a Roma, on fou influït per Marià Fortuny Pintà retrats, quadres d’història, paisatges, sobretot de l’horta de València, i obres de costums És representat al Museu d’Art Modern de Barcelona i al Museu de Belles Arts de València

La geografia Cap de comarca, Oriola Fisiogràficament, la comarca enclou el terme de Guardamar de Segura, el qual, però, des del punt de vista lingüístic pertany al Baix Vinalopó Forma part de l’orla costanera valenciana eixamplada amb els considerables aportaments alluvials La continuació de l’horta murciana és un autèntic delta, en part interior, que omple la fossa tectònica del Segura, zona inestable de característica activitat sísmica terratrèmol del 1829 al costat seu emergeixen les aïllades serres penibètiques de La Muela i de Callosa, de relleu descarnat Per la vora dreta,…

Doctor en dret, fou cronista d’Elx i collaborà a diversos periòdics Publicà Descripción emotiva del Misterio de Elche 1951, Desventura y misterio de la Dama de la Alcudia 1948, FrNicolás de Busi 1945, i altres obres de tema local

Professor de retòrica i de literatura clàssica a Veruela Saragossa, collaborà a Monumenta Historia Societatis Iesu, on preparà els volums I-II de Monumenta Borgiana Madrid 1894-1904 i el volum VI del Chronicon Polanci Madrid 1897-898

Fill del poeta  Francesc Crespí de Valldaura i de Borja  i germà de  Cristòfor  i  Francesc Crespí de Valldaura i Brizuela Es doctorà en teologia a València 1629, obtingué una pabordia a la catedral i fou ordenat 1631 Anà dues vegades a Roma 1633 i 1640 en defensa dels pabordes, i el 1642 fou nomenat ardiaca de Morvedre Fundà a València la primera casa dels Països Catalans de l’Oratori de Sant Felip Neri 1645, del qual fou un dels primers membres i prepòsit Bisbe d’Oriola, introduí a la diòcesi el res del rosari i propugnà la devoció a l’Eucaristia Traslladat a Plasència, hi feu…

És situat a l’esquerra del Segura, al peu de la serra d’Oriola, vora la ratlla de Castella Dins el seu terme hi ha vestigis d’antigues explotacions mineres Aquest sector de l’horta pertanyia a la parròquia oriolana de Santiago

La seva església la Mare de Déu de Montserrat, dependent fins aleshores de la catedral d’Oriola, fou declarada ajuda de la parròquia del Salvador al començament del s XVIII, i erigida en parròquia el 1786

Entre altres caseries, comprèn les de Sietecasas, Los Ruices, Los Mateos, Los Marcos i Los Cutillas L’església parroquial fou fundada al s XVIII com a ajuda el Remei de la parròquia del Salvador d’Oriola