Resultats de la cerca
Es mostren 147 resultats
Christian Otto Mohr
Enginyer alemany.
Fou professor al politècnic de Stuttgart Féu estudis importants sobre la tècnica de la construcció i l’estàtica gràfica i és especialment conegut pel seu mètode de representació gràfica de les tensions en un punt d’un sistema material, anomenat cercle de Mohr
Januarius Zick
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor alemany.
Estudià a París i a Roma, on fou deixeble de RMengs El 1762 s’installà a Ehrebreitstein Especialitzat en retrats i temes de gènere Escena en un hostal Staatsgalerie, Stuttgart, féu també nombroses pintures murals, entre les quals es destaquen les de l’abadia de Wiblingen 1778-80
Benediktus Gotthelf Teubner
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor i tipògraf.
Obrí una editorial a Leipzig 1824, i, entre altres publicacions científiques, edità una collecció de texts grecs i llatins Bibliotheca Scriptorum Graecorum et Romanorum, a partir del 1849 i el Thesaurus Linguae Latinae a partir del 1900 L’editorial, dirigida per Martin Giesecke, és encara florent a Stuttgart des del 1953
Heinrich Schickhardt
Arquitectura
Arquitecte alemany.
Protegit pels ducs Frederic VI i Joan Frederic VI, anà a Itàlia i a França Treballà sobretot per a construccions militars, esglésies i palaus, i són les seves obres principals el Neuer Bau de Stuttgart 1600-09 i la Freudenstadt 1600, ciutat de la Selva Negra construïda, seguint un esquema geomètric, per a acollir els refugiats protestants d’Àustria
Heinrich Finck
Música
Compositor alemany.
Residí molts anys a Polònia, i passà més tard a la capella de Stuttgart 1510-14 i a la de l’emperador Maximilià I Més tard fou mestre de capella de Ferran I d’Àustria És autor de misses, de motets i d’himnes llatins a quatre veus Deixà també cançons profanes a quatre i cinc veus sobre texts alemanys
Niccolò Jommelli
Música
Compositor italià.
Esdevingué famós amb Demofoonte 1743 El duc Carles Eugeni de Württemberg el féu kapellmeister de la seva cort de Stuttgart 1753-69 Hi estrenà òperes, com Fetonte 1753, Enea nel Lazio 1755, L’Olimpiade 1761, etc, en les quals reuní la qualitat orquestral germànica amb el lirisme vocal italià Escriví també oratoris, com Isacco 1742, cantates, misses, motets, simfonies i sonates
Pietro Nardini
Música
Compositor i violinista italià.
Deixeble de GTartini, anà a Alemanya i fou primer violinista de l’orquestra de la cort de Württemberg, a Stuttgart 1763-65 més tard fou mestre de la capella gran-ducal de Florència Figurà entre els primers violinistes del seu temps Mozart restà admirat en sentir-lo i escriví diversos concerts i sonates per a violí, música de cambra i obres per a flauta
Barthlomäus Zeitblom
Pintura
Pintor alemany.
Fou deixeble de FHerlin a la seva ciutat nadiua L’any 1482 s’establí a Ulm, on treballà un quant temps juntament amb l’escultor Syrlin el Jove i el pintor Bernhard Strigel De la seva obra destaca la producció de retaules Retaule d’Eschach, Staats Galerie, Stuttgart Retaule del monestir de Blaubeuren , executats amb una gran perfecció i una gran rigidesa, però de formes estereotipades
Deutscher Werkbund
Art
Institució fundada el 1907 per l’arquitecte Hermann Muthesius que unia els representants més destacats de l’art i l’artesania, la indústria i el comerç, per tal d’assegurar el nivell de producció industrial.
S’inspirà en l’ Arts and Crafts , bé que integrà el maquinisme Destacaren les exposicions a Colònia 1914 i a Stuttgart 1927, on totes les possibilitats de la nova arquitectura eren ja apuntades Entre els collaboradors cal esmentar Karl Schmidt, Theodor Fischer, Hans Poelzig, Joseph Hoffmann, Henry van de Velde, Mies van der Rohe i Peter Behrens Dissolt el 1934, fou refundat el 1947
Nikolaj Jegorovič Žukovskij
Física
Matemàtiques
Físic i matemàtic rus.
Professor a Moscou, féu estudis sobre mecànica teòrica, i a partir del 1900 s’especialitzà en aeronàutica i aerodinàmica, camps en els quals treballà extensament Entre els seus resultats cal destacar el teorema que establí l’any 1905 sobre moviment dels fluids, teorema que el 1902 havia donat a conèixer independentment el físic alemany Martin Wilhelm Kutta Pittschen, 1867 - Stuttgart, 1944, anomenat teorema de Kutta-Žukovskij
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina