Resultats de la cerca
Es mostren 3721 resultats
Salvador Fontanet
Història
Polític.
Fou regent del Consell d’Aragó a Madrid El comte duc d’Olivares l’envià a Barcelona 1625 a proposar als catalans el seu projecte de la Unió d’Armes Fracassada la gestió, assistí a les corts catalanes del 1626 i, quan Felip IV les abandonà, fou encarregat de mantenir-les, sense èxit Malgrat la seva actitud proreial, desaconsellà vivament la separació del Principat dels comtats de Rosselló i de Cerdanya que Felip IV considerava com a mitjà per a debilitar els catalans
Enric I de França
Història
Rei de França (1031-60).
Fill de Robert II i associat amb ell en el tron des del 1027, el succeí malgrat l’oposició de la seva mare i dels nobles, dirigits per Eudes de Blois Lliurà el ducat de Borgonya 1032 al seu germà Robert, que havia estat proposat com a hereu de la corona Ajudà el futur Guillem d’Anglaterra en les lluites contra els barons de Normandia, però més tard s’enemistà amb ell i fou vençut a Mortemer 1054 i Vareville 1058
Desideri
Història
Darrer rei longobard (756-774); succeí Astolf.
Aprofitant la política pacifista de l’imperi Carolingi en relació amb els longobards a partir del 768, ocupà els territoris del papa Adrià I, el qual demanà l’ajuda de Carlemany Aquest, després de repudiar la seva muller, filla de Desideri, assetjà Pavia, capital dels longobards, els vencé 773 i s’endugué Desideri presoner a França, on morí 774 La mort de Desideri significà, malgrat els esforços del seu fill, la fi del regne longobard, del qual Carlemany es féu proclamar titular
Jaume Arnau
Educació
Gramàtica
Mestre de gramàtica.
Jueu convers, era doctor en arts i teologia Ensenyà gramàtica a Llucmajor 1504-05, i, malgrat la seva condició, des del 1508 regí una escola de gramàtica, retòrica i oratòria a Palma, però sense sou oficial, fins que l’any 1534 el consell li assignà un sou anual Comentà la popular gramàtica de Joan Pastrana Thesaurum pauperum 1533 i la dedicà a Nicolau de Montanyans Deixeble seu fou el llatinista Baltasar Salvà, el qual li dedicà una epístola llarga i erudita
Mayotte
Illa
Territori no independent
Illa de l’oceà Índic, a l’arxipèlag de les Comores.
La capital és Mamoudzou, 53022 h 2007, tot i que l’aeroport principal es troba a Dzaoudzi capital fins al 1962 Base naval francesa Fins al març del 2011 constituí una collectivitat territorial de França, malgrat l’oposició de l’ONU i l’OUA El 1976, mitjançant un referèndum, refusà la independència que havia acceptat la resta de l’arxipèlag de les Comores un altre referèndum celebrat el 2009 convertí el territori en un departament d’ultramar de França, el 31 de març de 2011
Cassino
Ciutat
Ciutat de la província de Frosinone, al Laci, Itàlia, situada al peu del turó on s’aixeca el monestir de Montecassino.
Ciutat d’origen volsc, el 312 aC fou conquerida pels romans, que hi establiren una colònia Durant les invasions bàrbares fou molt destruïda, i, des del segle IX, fou fortificada El 1799 les tropes franceses la saquejaren Fins el 1871 tingué el nom de San Germano A la Segona Guerra Mundial els alemanys en feren un dels punts clau per a impedir l’avanç de les tropes aliades sobre Roma 1943, malgrat tot, el 1944, forces poloneses i britàniques prengueren la ciutat que restà totalment destruïda
mantofasmatoïdeus
Entomologia
Ordre d’insectes que reben el nom comú de gladiadors.
Malgrat que des del 1914 es considerava que existien 30 ordres d’insectes, el 2001 se'n descriví un de nou a partir de restes fossilitzades, que se situaria entre l’ordre mantoïdeus dels pregadeus i l’ordre fasmatoïdeus dels insectes bastó Els individus d’aquest ordre es caracteritzen per ésser carnívors i estar recoberts d’una cuirassa en l’estat de nimfa El 2003 es trobaren al desert de Namíbia els primers exemplars vius d’aquest ordre, que pertanyien a quatre espècies diferents
ritus de rebel·lió
Antropologia
Inversió temporal dels rols que els actors socials duen a terme, de manera que aquells que abans ocupaven una posició subalterna, mitjançant la pràctica dels ritus de rebel·lió passen a ocupar els llocs d’autoritat.
A partir dels estudis de l’antropòleg Max Gluckman en diverses societats del sud de l’Àfrica, publicats a la primeria dels anys seixanta, duts a terme sobretot dins societats organitzades d’acord amb grups d’edat, hom constata que malgrat l’aparent capgirament de l’ordre social que s’hi pressuposa, els ritus de rebellió apareixen com un mitjà per renovar-lo Aquest concepte ha estat aplicat, així mateix, per explicar i descriure les pràctiques del carnaval a Europa en termes de rebellió social cíclica anual
iberomesornis
Paleontologia
Au fòssil, de la subclasse dels arqueornítids, del Cretaci inferior trobada al jaciment de Las Hoyas, a Conca.
Evolutivament, l’iberomesornis se situa entre el primer gènere d’au conegut, l’arqueòpterix, del Juràssic superior, i les aus d’aspecte modern del Cretaci superior com Hesperornis i Ichthyornis Malgrat conservar alguns dels caràcters reptilians que són presents a l’arqueòpterix, l’iberomesornis mostra ja una marcada especialització cap al vol actiu, com ho demostren els dits de les ales, molt reduïts, i la presència d’un veritable pigostil o os caudal, en lloc de les prop de vint vèrtebres lliures de l’arqueòpterix
transport actiu
Biologia
Mecanisme de transferència d’una substància des d’una regió en què es troba en feble concentració a una altra en la qual és més alta, travessant una membrana que les separa.
Per a fer que aquest trànsit sigui termodinàmicament possible, cal desprendre energia, que en la cèllula procedeix del metabolisme en forma d’ATP Probablement és un procés a l’abast de totes les cèllules Malgrat que s’han proposat molts models per a explicar aquest fenomen, tots tenen en comú el postulat d’un transportador entre la capa externa i la interna de la membrana, que pot consistir en una proteïna estereospecífica amb molta afinitat pel substrat, sempre condicionada a una suficient disponibilitat d’ATP
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina