Resultats de la cerca

Fill de Roger de Planella i de Beatriu de Torrelles Urgellista com els seus germans Marc i Ramon de Planella, el 1437 era senyor de Castellnou de Moià El 1440 combaté al costat d’Alfons el Magnànim a Itàlia Durant la guerra contra Joan II participà, en l’exèrcit del comte de Pallars, al setge de Girona i fou un dels qui entraren furtivament a l’església de Sant Feliu, on fou pres després d’una heroica defensa Alliberat, fou nomenat capità del castell d’Amposta El 1465 resistí durant més de vuit mesos el setge de les tropes reialistes i dels hospitalers, propietaris del castell…

Membre dels Banū Qasī durant l’enfrontament de la família amb Muḥammad I de Còrdova, s’alià amb aquest i derrotà el seu oncle Ismā'īl ibn Mus Conquerí Saragossa vers el 882 però, en no poder afrontar les envestides tugibites, vengué la plaça a l’emir vers el 885, del qual fet el seu cunyat Ramon, comte de Pallars, fou l’intermediari Noves baralles familiars i un acord del nou emir ‘Abd Allāh el convertiren en senyor de Lleida, plaça que s’hagué de disputar amb Muḥammad al-Tawīl i que cedí a Llop ibn Muḥammad ibn Llop Pel seu compte s’emparà de Toledo 897 i intentà de recuperar…

A Barcelona prengué part en els preparatius de la revolta catalana contra Joan II suggerí la necessitat de constituir l’exèrcit que després capitanejà el comte de Pallars Al començament del juny de 1462, la generalitat catalana l’envià a la regió de Lleida per tal de contribuir a la seva defensa, davant l’amenaça de les tropes de Joan II Quan, des de Tàrrega i al capdavant de 500 homes, es dirigia a socórrer Lleida, quedà encerclat a Castelldans, i es reté amb la seva host fou processat i executat Considerat traïdor i acusat d’haver mantingut tractes amb el comte de Prades, la…

Fill de Guillem II d’Erill El 1277 es rebellà, amb el comte de Foix i altres nobles, contra Pere II de Catalunya-Aragó Vençut pel rei a Balaguer 1280 fou empresonat a Lleida i indultat el 1281, en canvi de lliurar en garantia les seves possessions al rei Des d’aleshores esdevingué un fidel servidor de la monarquia El 1282 participà en l’expedició reial a Barbaria i a Sicília i fou un dels quaranta nobles que garantiren els pactes de Pere el Gran amb Carles d’Anjou a propòsit del desafiament de Bordeus El 1297 lluità al Pallars contra la invasió d’Arnau d’Espanha i del comte de…

El seu treball de recerca es caracteritza per la recuperació del folklore català en la seva línia més ètnica El 1976 creà el festival de música popular Trobada d’Acordionistes del Pirineu , a Arsèguel Alt Urgell A la dècada dels vuitanta edità els elapés Canten els vells del Pirineu 1982, Trobada amb els acordionistes del Pirineu 1987 i Rosa vermella, rosa galant 1989 El 1999 edità el primer volum de la collecció de llibres ‘A peu pels camins del cançoner’, que recollí el repertori folklòric musical de les valls d’Àneu, al Pallars Sobirà El 1994 rebé el Premi Nacional de…

Passà als Ponts de Mendoza, marquesos de Vilanant, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i als Silva, ducs de Lécera Comprenia els actuals termes de Rupit, Susqueda i Pruit llevat de Sant Llorenç Dosmunts La baronia de Rupit formà part inicialment del terme del castell de Fàbregues , dividit al s XI en els de Rupit que comprenia les parròquies de Sant Joan de Fàbregues, la de Pruit i la de Sant Miquel de Rupit i el de Fornils amb Sacalm, Susqueda i el Far reunificats els dos termes al s XIV, s’anomenaren de Rupit i Fornils El domini del lloc passà dels Cardona antics vescomtes d’Osona als…

Filla del comte Bernat VIII de Comenge El 1335 es casà amb el comte Jaume I d’Urgell, fill d’Alfons III de Catalunya-Aragó Hereva del comtat de Comenge per mort del seu germà Joan I 1339, els seus drets foren usurpats, però, pel seu oncle Pere Ramon I de Comenge, davant la passivitat del seu cunyat Pere III de Catalunya-Aragó, que no volgué enfrontar-se amb una guerra No aconseguí tampoc de fer valer els seus drets sobre el comtat de Pallars 1343 Vídua 1347, governà amb eficàcia el comtat d’Urgell durant la minoria d’edat del seu fill Pere II, i aconseguí de liquidar els deutes…

Fill d’Alfons I d’Erill-Orcau-Anglesola i d’Aragó-Gurrea Heretà de la seva mare les baronies de Rubinat i de Sant Antolí Hagué d’obligar al seu germà Francesc la baronia d’Orcau 1584 i vendre-li la d’Anglesola 1597 Fou gentilhome de Felip II i de Felip III, reis de Castella, actuà com a lloctinent del governador de Catalunya en la persecució de bandolers i en la lluita contra els francesos al Rosselló Obtingué el títol de comte d’Erill 1599 i ingressà a l’orde de Calatrava 1607 Fou batlle general de Catalunya i lloctinent de capità general Fortificà el Pallars i l’Urgell Nomenat…

Més estreta i no tan encaixada dins els esquists axials com la vall principal, és limitada al nord per una carena fronterera amb Occitània, clivellada de llacs, i partió hidrogràfica amb les valls altes afluents de la Garona La conca de recepció és dominada, a ponent, pel Mont-roig 2 864 m i a llevant pels cims de Sotllo 3 075 i 3 115 m, prop de la pica d’Estats 3 143 m A l’oest, la serra de Campirme 2 633 m davalla pel coll del mateix nom fins al Montcaubo 2 290 m i la serra d’Aurati 2 024 m i la separa de la Noguera Pallaresa A l’est, les crestes de la serra de Costuix 2 334 m, el…

Pot estar constituït per un pou o diversos pous enllaçats entre si Quan la cavitat està formada per pous i galeries s’anomena cova-avenc El 1889 Edouard Alfred Martel, l’iniciador de l’ espeleologia , consagrà a França com a terme geogràfic el mot avenc procedent de l’occità aven Als Països Catalans els avencs són designats popularment per molts d’altres termes segons les comarques bòfia, canya, caricau, forat, grallera, cigalera, pou, bavorell, bufador, etc La davallada a l’avenc exigeix una tècnica especial i material adient, que ha evolucionat molt Hom pot distingir tres grans tipus d’…