Resultats de la cerca
Es mostren 2642 resultats
batalla de Villaviciosa
Militar
Acció militar de la guerra de Successió a les corones d’Espanya que tingué lloc a Villaviciosa de Tajuña, a l’Alcarria (Castella), el 10 de desembre de 1710.
Fou favorable a Felip V i determinà l’ocupació d’Aragó i l’ofensiva d’aquest vers Catalunya La victòria filipista tingué lloc l’endemà de la victòria en la batalla de Brihuega , malgrat l’arribada de l’ajuda austriacista de Starhemberg
dret d’almirallat
Transports
Dret marítim
Dret introduït al s XVIII a Espanya per Felip V, cobrat a les duanes i ports sobre les embarcacions que entraven o sortien i sobre les mercaderies que duien.
Era designat amb els noms d'ancoratge, neteja de port i llanterna, i destinat a dotar la paga dels almiralls Ferran VI incorporà aquest drets al fisc Quan l’any 1807 fou creat almirall Manuel Godoy, fou restablert el dret d’almirallat a favor seu Fou suprimit amb la unificació dels aranzels de duanes
batalla de Blenheim
Militar
Acció militar de la guerra de Successió a les corones d’Espanya que tingué lloc el 13 d’agost de 1704 entre les poblacions de Blindheim i Höchstädt (Baviera).
Les tropes franceses i bavareses foren derrotades per les tropes angleses i austríaques comandades pel príncep Eugeni de Savoia i per John Churchill, duc de Marlborough, que fou recompensat amb el castell Woodstock, Oxfordshire, que rebé el nom de Blenheim , forma anglesa de Blindheim La batalla és coneguda també com a segona batalla de Höchstadt
comtat de la Vallesa de Mandor
Història
Títol concedit amb grandesa d’Espanya, el 1921, a Enric Trénor i Montesinos, comte consort de Montornès, per raó de la seva tasca política i agrícola al País Valencià.
Continua en la mateixa família
tractat de Valençay
Història
Acord signat entre França i Espanya, el 10 de desembre de 1813, a la localitat francesa de Valençay (departament d’Indre) que posà fi a la guerra contra Napoleó
.
Ferran VII recuperà la corona, es comprometé a respectar els càrrecs dels afrancesats i retornar a França les places frontereres franceses ocupades pels britànics Les Corts de Cadis es negaren a ratificar l’acord fins que Ferran VII no hagués jurat la constitució
Trienni Constitucional
Història
Període de la història d’Espanya (març del 1820 — setembre del 1823), durant el regnat de Ferran VII, en què estigué vigent la Constitució del 1812 o de Cadis.
La proclamà Rafael del Riego a Cabezas de San Juan Andalusia occidental l’1 de gener 1820, però el seu triomf no fou general fins que es produïren tot d’aixecaments de caràcter netament federalista la Corunya, Barcelona, Saragossa, Pamplona El 9 de març 1820 Ferran VII hagué de jurar la Constitució i es formà el gabinet Pérez de Castro - Argüelles Les corts es reuniren pel juliol 1820 i aviat s’hi destriaren dos partits el dels moderats, format en gran part pels “presidiaris”, o sia els empresonats per ordre del rei des de l’any 14, i els exaltats , sorgits de l’extensió de les classes…
mercedària
Cristianisme
Religiosa de l’orde de la Mercè o d’un dels diferents instituts creats modernament amb aquest nom.
La branca femenina de l’orde fou fundada, a Barcelona, el 1261, per Maria de Cervelló Entre els s XVI i XVIII foren molt nombroses a Espanya i a Amèrica les monges de clausura Actualment tenen una vintena de convents a l’Estat espanyol units en federació, i es dediquen a la contemplació i a la docència
estat de setge
Política
Dret polític
Estat de crisi previst en l’ordenament espanyol que permet l’alteració transitòria del règim constitucional ordinari.
Declarat per la majoria absoluta del Congrés dels Diputats, a proposta del govern, per fer front a insurreccions o actes de força contra la sobirania o la independència d’Espanya, la seva integritat territorial o l’ordenament constitucional, permet la suspensió de determinats drets i llibertats dels ciutadans i possibilita un especial protagonisme de l’autoritat militar
Jean Baptiste Martignac
Història
Política
Polític francès.
Secretari de Sièyes, durant la segona restauració borbònica féu costat al ministeri del reaccionari Villèle Diputat el 1821, prengué part com a comissari civil en la intervenció a Espanya dels Cent Mil Fills de Sant Lluís 1823 Ministre de l’interior 1828, féu el darrer intent per atreure la burgesia liberal cap a la monarquia borbònica
James Russell Lowell
Literatura
Escriptor nord-americà.
Humanista, liberal i abolicionista, escriví poemes romàntics Més tard esdevingué un humorista notable i un crític de la seva època A més d’altres poemes, posteriorment publicà Biglow Papers, Vision of Sir Launfal i Fable for Critics 1848, i també assaigs crítics i erudits Fou professor a Harvard i ambaixador a Espanya i a la Gran Bretanya
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina