Resultats de la cerca
Es mostren 673 resultats
ammodítids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, de cos cilíndric, escates petites i línia lateral aparent i proveïda de porus mucosos, que inclou el sonso i el trencavits.
raïformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la classe dels condrictis, sèrie dels hipotremats, de cos aplanat dorsiventralment, tronc en forma d’escut o disc aplanat i cua més o menys llarga.
Els espiracles, grossos, són disposats dorsalment i darrere els ulls Les obertures branquials són ventrals i la boca, també ventral, presenta plaques dentàries característiques En quasi tots els raïformes l’aigua per a la respiració és aspirada pels espiracles i no per la boca, per tal d’evitar el perill d’absorbir el llim del fons Són marins i solen ésser carnívors i predadors de crustacis i molluscs Quasi tots són bentònics i reposen enterrant-se en el fons Comprèn unes 30 espècies, agrupades en 8 famílies
notacàntids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels notacantiformes, de cos llarg que s’aprima cap a la cua, tot revestit de petites escates cicloides fins i tot sota el cap.
gadiformes
Ictiologia
Ordre de peixos actinopterigis de cos allargat, escates cicloides i aletes de radis tous (tres de dorsals i dues d’anals, o bé dues de dorsals i una d’anal).
Sovint van proveïts de dos filaments que pengen de la mandíbula Inclou sobretot formes d’aigües profundes, d’alta mar i d’hàbits depredadors, agrupades en dues famílies i en vint-i-tres espècies d’una gran importància econòmica, entre les quals es destaquen el bacallà i el lluç
esquatínids
Ictiologia
Família de peixos intermèdia entre els taurons i les rajades, que tenen el cap deprimit, la boca armada de diverses fileres de dents, dues aletes dorsals i cap aleta anal.
ctenoide
Anatomia animal
Dit del tipus d’escata dels peixos ossis molt evolucionats, més o menys quadrangular i amb denticles molt fins al marge, que donen certa aspror o adherència a la pell.
truita

Truita comuna
Ictiologia
Nom donat a diversos peixos de la família dels salmònids que pertanyen al gènere Salmo, i en especial a les espècies S.trutta, la truita comuna, i S.gairdnerii, la truita irisada.
La truita comuna té uns 60-85 cm de llargada, segons les varietats, cos allargat, boca terminal amb dents ben desenvolupades i aleta dorsal en posició mitjana La seva coloració és molt variable, segons les varietats els exemplars mediterranis pertanyents a la varietat fario són de color de fons variable, però clapejats de negre i roig Viuen a les aigües dolces, fresques i oxigenades de gairebé tot Europa, però la varietat fario és generalment sedentària, mentre que les dels rius de l’Atlàntic i la mar del Nord emigren de la mar als rius per a fresar La varietat fario és comuna als cursos alts…
tim
Dibuix que mostra la situació d’un tim
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Glàndula de secreció interna dels vertebrats formada per acumulacions del teixit tou situat a la regió branquial en els peixos i a la de la gola en els altres vertebrats.
En els ocells i mamífers és generalment bilobulada, amb una massa a cada costat del coll Segons sembla, és un òrgan relacionat amb la producció de leucòcits En l’home té una posició retrosternal, en el mediastí anterior, que desapareix o esdevé rudimentària en l’adult La medulla conté unes estructures cellulars epitelials, anomenades corpuscles de Hassall , i nombrosos limfòcits, juntament amb cèllules del teixit connectiu, com macròfag, cèllules reticulars i fibroblasts El tim i la seva posició 1, lòbul dret del tim 2, pulmó dret 3, vena subclàvia dreta 4, artèria subclàvia dreta 5, tràquea…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina