Resultats de la cerca

Tingué un precedent en un projecte de carretera semblant de l’any 1935, encomanat a l’enginyer Victorià Muñoz i Oms, que la Guerra Civil de 1936-39 impedí construir Construït en 1990-97, trenca amb la tradicional estructura radial de les comunicacions catalanes, tot passant per les comarques del Segrià, el Pla d’Urgell, l’Urgell, la Segarra, l’Anoia, el Bages, Osona, la Selva i el Gironès, i fou concebut com un instrument dinamitzador de la Catalunya interior, facilitant-ne la mobilitat i els intercanvis, i d’equilibrament de la població de Catalunya Designat com a C-25 i construït…

Era presidit pel veguer i format pels paers i uns quants prohoms de la ciutat L’execució de les penes establertes anava a càrrec del mestre de sentències Equivalia al juí de prohoms de Barcelona

Òrgan de la Unió de Ferroviaris i a partir del maig del 1930 també de la Federació Nacional de Treballadors Portuaris d’Espanya, fou portaveu oficiós del Partit Comunista Català El seu principal redactor era Joan Farré

És la continuació de la séquia del Cap  i discorre propera al sector N del barri de les Basses d’Alpicat i després propera a la caseria de les Torres de Sanui, a la qual envolta Tot seguit gira en direcció W i NW i circula a prop del sector S del barri de les Basses d’Alpicat A continuació discorre soterrada sota l’autovia A2 i, en sortir a la superfície un altre cop, continua amb el nom de reguer del Cap  

Interessat per la metapsicologia, presentà al congrés internacional d’aquesta ciència celebrat a Lieja 1922 una ponència sobre la immortalitat Publicà treballs sobre educació sexual i tractament de la sífilis i dirigí Informació Mèdica de Lleida Collaborà activament a La Terra , Lleida , L’Opinió i La Humanitat Fou alcalde de Lleida, on portà a terme una gran modernització de la vida municipal Membre d’Esquerra Republicana de Catalunya, fou diputat a les corts constituents 1931 i al Parlament de Catalunya per Lleida, on formà part de…

Situat a llevant del carrer de Cavallers, antic call medieval, bastit damunt unes adoberies d’època romana descobertes el 1949, de les quals prengué el nom la indústria adobera, a la qual es podien dedicar els jueus lleidatans per privilegi reial del 1248, mantingué el seu prestigi fins al s XVIII Havia estat emmurallat Important al s XIII, amb l’avalot del 1391 el call sofrí una gran disminució el 1410 hi restaven només 28 famílies jueves Després de l’expulsió dels jueus no convertits 1492, la població romangué reduïda a uns 12 focs Resta encara un grup de les antigues cases, algunes de les…