Resultats de la cerca
Es mostren 6639 resultats
Eugène Dabit
Literatura francesa
Novel·lista francès.
La seva novella Hôtel du Nord 1929 el situà en el corrent populista del s XX La simpatia que sentí pels treballadors dels suburbis es reflecteix a les novelles Petit-Louis 1930 i Faubourg de Paris 1933 i al Journal intime 1928-36, obra pòstuma 1939, sincera i conscient Conreà també la pintura
Jean-François Coche
Disseny i arts gràfiques
Llibreter i catalanòfil francès.
Estudià agronomia i aprengué català per correspondència L’any 1977 obrí a París la llibreria Pam de Nas, especialitzada en literatura catalana i occitana i en llibres de temàtica relacionada La llibreria hagué de tancar l’any 2011 per dificultats econòmiques i manca de suport institucional L’any 2006 rebé la Creu de Sant Jordi
Jaume Pérez-Jorba
Literatura catalana
Escriptor.
Fill de l’escriptor i director del Banc de Catalunya a París Joan Pérez i Jorba Fou director de la brigada econòmica de la policia francesa Dedicat, en francès, a la novella policíaca amb el pseudònim de Julien Clay , el 1966 guanyà el Grand Prix du Quai des Orfèvres amb el seu llibre Du sang sur le grand livre
Jacques-Fromental Halévy
Música
Nom amb el qual és conegut el compositor francès d’origen jueu Jacques-Fromental-Élie Lévy.
Estudià amb Cherubini a París Influït per Gluck i per Spontini, rivalitzà amb Meyerbeer com a autor d’òperes de gran espectacle, com La Juive 1835 estrenada a Barcelona el 1859, Charles VI 1843, etc També escriví òperes còmiques, com Le val d’Andorre 1848, Le nabab 1853, etc Fou mestre de Gounod, de V Massé i de Bizet
Maurice Martenot
Educació
Enginyer i pedagog francès.
Preocupat per la música electrònica, el 1928 creà un nou instrument musical, conegut com a ones Martenot , que ensenyà a manejar al Conservatori de París 1947-70 i que suscità un gran interès entre els compositors d’avantguarda, com Messiaen, Jolivet i altres També establí un mètode d’ensenyament basat en la pràctica del cant i del joc mètode Martenot , 1952
Albéric Magnard
Música
Compositor francès.
Estudià amb Dubois, Massenet i Vd’Indy Fou professor de la Schola Cantorum de París i mestre de Dde Séverac Autor d’obres simfòniques denses i austeres, com la Suite en style ancien i quatre simfonies, i d’òperes, com Yolande 1893, Guercoeur 1900 i Bérénice 1911 El 1914 oferí resistència als invasors alemanys des de casa seva, i hi fou cremat viu
François Villon
Literatura francesa
Nom amb què és conegut François de Montcorbier, poeta francès.
D’origen humil, adoptà el cognom del seu protector, gràcies al qual fou llicenciat en arts 1452 Fugí de París 1455 després d’haver assassinat un home, i un altre cop l’any següent, a causa d’un robatori, i vagarejà per distintes regions de França A Blois ~1458 participà en unes justes poètiques de Carles d’Orleans Empresonat 1461 a Meung-sur-Loire, l’any següent fou detingut a París, i al cap de sis fou condemnat a la forca, bé que li fou commutada la pena per deu anys de desterrament A partir d’aleshores el seu rastre es perd per sempre, i sens dubte ja era mort…
Henry Baulig
Geografia
Geògraf francès.
Estudià a París i als EUA, especialitzat en geografia física Fou professor a Rennes i a Estrasburg Publicà la tesi Le Plateau Central de la France et sa bordure mediterranéenne Étude morphologique , el 1923, i entre les seves obres destaquen L’Amérique Septentrionale , a la Géographie universelle de Pau Vidal de la Blache 1935-36, i un Vocabulaire franco-anglo-allemand de géomorphologie , publicat el 1956
Leslie Caron
Cinematografia
Actriu cinematogràfica francesa.
Descoberta per Gene Kelly debutà en An American in Paris 1951 de V Minnelli, el qual la tornà a dirigir en un altre film clau de la seva carrera Gigi 1958 Altres films en què ha intervingut són Lilli 1953 de Ch Walters, Daddy long legs 1955 de J Negulesco, Fanny 1961 de J Logan i L’homme qui aimait les femmes 1977 de F Truffaut
Paul Meyer
Lingüística i sociolingüística
Filòleg francès.
Fou professor al Collège de France des del 1876 i director de l’École des Chartes des del 1882 L’any 1872 fundà, amb Gaston Paris, la revista Romania , on publicà, al costat de texts medievals francesos i occitans, alguns texts catalans És autor de Les derniers troubadours de la Provence 1872, entre altres obres importants Fou membre de l’Académie des Inscriptions et Belles Lettres 1884
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina
