Resultats de la cerca
Es mostren 672 resultats
constel·lació
Astronomia
Cadascuna de les 88 zones en què hom divideix l’esfera celeste (planisferi celeste).
Procedeixen de les agrupacions d’estels que foren imaginades a l’antiguitat, bé que actualment la zonificació acceptada internacionalment és un conveni Les constellacions foren imaginades en l’antiguitat per tal d’aconseguir una orientació dins els nombrosos conjunts d’estels en el firmament i per tal d’identificar els diversos aspectes totals i parcials del cel, que permetien de conèixer amb exactitud les diverses èpoques de l’any temps de pluges, sembra, crescuda dels rius, etc Cadascuna d’aquestes agrupacions fou batejada amb un nom, i foren composts dibuixos on coincidia l’esquema de l’…
Publi Ovidi Nasó
Literatura
Poeta llatí.
De família de cavallers, pogué lliurar-se intensament als estudis i féu un llarg viatge a Grècia per perfeccionar-se en la carrera jurídica però aviat freqüentà la companyia d’Horaci, de Tibul i de Properci i, agilíssim observador i artista, esdevingué poeta mundà a la moda freqüentà la cort d’August El 8 dC fou relegat per ordre de l’emperador a Tomis actual Constanţa, Romania, entre els getes la llengua dels quals aprengué, fins a escriure-hi un panegíric en honor d’August, a la costa occidental de la mar Negra, on es mantingué durant deu anys en contacte amb Roma i implorà, endebades, l’…
macrúrids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels macruriformes, de tronc curt i cua molt allargada, al final de la qual conflueixen la segona aleta dorsal i l’anal, que inclou els titulots i els batxillers.
mòrids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels gadiformes que comprèn un centenar d’espècies d’aigua dolça de l’hemisferi nord, caracteritzades perquè presenten la bufeta natatòria en connexió amb la part posterior del crani.
pèrcids
Ictiologia
Família de peixos actinopterigis de l’ordre dels perciformes, que tenen dues aletes dorsals, l’anterior de les quals té 9 radis espinosos, els flancs argentats i la bufeta natatòria no comunicada amb el budell.
Habiten a les aigües dolces i salades de l’hemisferi nord
viver
Vivers d’ostres
© Fototeca.cat
Aqüicultura
Lloc on hom manté i cria, per a l’explotació o amb finalitats de repoblació, diversos animals aquàtics d’interès comercial, com ara mol·luscs (ostreïcultura, mitilicultura), peixos (piscicultura) i, darrerament, crustacis, sobretot llagostins i gambes.
Els primers vivers coneguts foren a l’antic Egipte, a la riba del Nil, on hom ja exercia, a gran escala, la piscicultura
mènids
Ictiologia
Família de peixos osteïctis de l’ordre dels perciformes, d’una constitució molt semblant a la dels espàrids, dels quals es diferencien pel fet de posseir una boca extraordinàriament protràctil i les mandíbules més febles.
Són hermafrodites proterògins Moltes espècies construeixen nius a la sorra del fons, vigilats i defensats pel mascle S'alimenten de crustacis i altres minerals planctònics, i habiten a la zona litoral de les mars temperades i càlides a la Mediterrània és molt corrent la xucla
truita
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels perciformes, de la família dels salmònids, molt semblants a la truita comuna, però amb un més gran nombre d’escates, boca més gran i vòmer mancat de dents.
D’uns 25-50 cm, tenen el dors blau-verdós clapejat de taques o llistes grogues Salvelinus alpinus habita a l’Europa Central i Anglaterra i l’Àsia Oriental Sfontinalis , la truita de rierol , originària dels EUA, és criada actualment en vivers als Països Catalans, i la seva carn és molt estimada
gambúsia
Ictiologia
Gènere de peixos actinopterigis de l’ordre dels ciprinodontiformes de la família dels pecílids, d’uns 3 cm de longitud el mascle i 7 cm la femella, originari dels rius de l’Amèrica del Nord.
Ha estat aclimatat per l’home a fi de combatre les plagues de mosquits També és apreciat com a peix d’aquari
acantopterigis
Ictiologia
Nom, actualment en desús, donat al grup format pels peixos que, com els llobarros, els serrans, els molls, els sards, etc, presenten veixiga, estan mancats de tubs pneumàtics i tenen radis espinosos a les aletes.