Resultats de la cerca
Es mostren 1460 resultats
Santa Cecília

Aspecte de l’ermita de Santa Cecília
© CIC-Moià
Ermita
Ermita del municipi de Granera (Moianès).
Situada a l’entrada dels nuclis que formen Granera, al seu costat es va erigir el cementiri parroquial 1892 Aquesta capella conserva un magnífic absis romànic, amb decoració llombarda, i dintre seu té restes força esvaïdes d’unes pintures romàniques molt rústegues, fetes amb mangra i ocre, que representen el Crist Pantocràtor i quatre àngels entorn de la màndorla que l’envolta Fou construïda al segle XI en un alou donat a Santa Cecília de Montserrat el 971 La capella estigué en ruïnes i abandonada des del 1940, fins que es restaurà totalment i es retornà al culte el 5 de setembre…
geraniàcies

Pelargonium zonale
© Monique Pouzet - Fotolia.com
Botànica
Família de gruïnals formada per plantes herbàcies o sufruticoses de fulles simples més o menys lobulades o compostes de flors pentàmeres i de fruits esquizocàrpics.
Comprèn unes 650 espècies, pròpies de països temperats Geraniàcies destacades Nom científic Nom vulgar Erodium sp agulles , rellotges Erodium botrys agullots Erodium ciconium bec de cigonya Erodium cicutarium curripeus , forquilles Erodium mascradenum cargola Erodium moschatum almescat , herba del mesc Erodium rupestre cargola de Montserrat Geranium sp gerani , agulles, candeler Geranium molle, G rotundifolium suassana , forquilletes Geranium robertianum herba de sant Robert , gerani pudent Mansonia altissima beté Mansonia nymphaeifolia mansònia , beté Pelargonium sp gerani,…
Pèire Andrieu Pourret
Botànica
Cristianisme
Botànic i clergue occità.
Deixeble de Pech i de Seguier, herboritzà de jove per la Narbonesa, les Corberes, el Donasà, el Capcir i la Cerdanya i, posteriorment, recorregué Catalunya, estudià la vegetació de Montserrat i residí a Barcelona 1792-97 on classificà —i espolià— l’herbari Salvador, família de botànics sobre la qual escriví Noticia histórica sobre la familia Salvador 1796 Residí també a Madrid 1797-1804, on fou sotsdirector honorari del Real Jardín Botánico 1798-1801 Durant la invasió francesa fou perseguit i perdé bona part dels seus manuscrits i el seu herbari És autor també d’una monografia…
Josep Masferrer i Arquimbau
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Prevere de Vic, participà com els seus germans Francesc de Paula , també poeta, Francesc d’Assís, professor de filosofia, i Ramon , botànic en les activitats del Círcol Literari, almenys des del 1868, i en la fundació de l’Esbart de Vic Collaborà també en l’organització del Museu Episcopal i fou redactor en cap de La Veu del Montserrat , on publicà, així com en revistes com La Renaixença , estudis històrics i filosòfics, ressenyes literàries i poemes, dos dels quals foren inclosos a La garba muntanyesa Publicà, entre altres monografies, El monasterio de Ripoll Reseña histórica…
,
Maria Llimona i Benet
Escultura
Escultora.
Filla de Josep Llimona i germana de Rafael Llimona De vocació tardana 1937, fou deixebla de Rodolfo Castagnino a Chiviari Itàlia el 1938 Casada amb el pintor Domènec Carles , exposà sovint amb ell Se centrà en el nu femení, el retrat i l’estatuària religiosa, dins un concepte més proper al Noucentisme tardà que a l’estil del seu pare Féu el monument al Doctor Andreu al Tibidabo Barcelona, i el conjunt de Sirenes dels Jardins de Santa Clotilde de Lloret de Mar Té obra al Museu d’Art Modern de Barcelona, a la collecció Sala de Barcelona, actualment cedida al monestir de Montserrat…
Guillem Riera i Mesquida
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ingressà al monestir cistercenc de la Real el 1747, d’on fou prior 1769 i abat 1772-76 i 1780-84 fou vicari general de la Congregació Cistercenca de la Corona d’Aragó i de Navarra 1773 El 1780 fou reelegit abat A la Biblioteca de Montserrat es conserven dos volums manuscrits que contenen un comentari complet a la Regla de sant Benet, escrit en la major part en català, amb una certa voluntat literària Són anònims, però l’atribució a Riera que ha fet Josep Massot no n’ofereix dubtes També deixà manuscrits tres volums en castellà sobre les epístoles de sant Pau
,
Josep Raventós i Mestre
Educació
Pedagog musical.
Inicià la seva formació a l’escolania de Montserrat i a l’Escola Municipal de Música de Barcelona El 1913 emigrà a Mèxic, on es dedicà a la pedagogia musical El 1915 es traslladà a Cuba i, a la ciutat de Cárdenas província de Matanzas, hi fundà una acadèmia de música El 1932 fou nomenat professor de piano i més tard director del Conservatorio Enrique Peyrellade, de l’Havana La seva nodrida biblioteca musical més de 2000 volums fou donada a la Biblioteca Nacional José Martí Publicà una Teoría de la música i una Historia de la música 1951, així com estudis sobre problemes rítmics
Joan Baixas i Carreter

Joan Baixas i Carreter Paisatge (aquarel·la, 1924)
Pintura
Pintor.
Deixeble d’Antoni Caba a Barcelona, estudià també a París i a Madrid Treballà a Veneçuela 1889, i, novament a Barcelona 1891, fundà l’Acadèmia Baixas El 1919 fou creada, a iniciativa seva, l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya, de la qual fou primer president Pulcre i mesurat en les seves aquarelles se'n conserven als Museus Municipals d’Art de Barcelona, és encara més important per la seva tasca pedagògica en foren deixebles artistes com Joaquim Torres-Garcia, Iu Pascual, Rafael Estrany i Ignasi Mallol, així com els fills del pintor, Montserrat Barcelona 1900, Ignasi…
El Pessebre
Música
Oratori amb música de Pau Casals i text de Joan Alavedra.
Escrit a Prada Conflent en 1943-58, per a solistes, cor i orquestra, fou estrenat a Acapulco Mèxic l’any 1960 Des del 1962 ha estat interpretat a les principals ciutats de tots els continents com una crida a la pau i a la fraternitat entre els pobles Foren significatives les estrenes a la seu de les Nacions Unides el dia de l’ONU del 1963, la de Sant Miquel de Cuixà, en la proclamació de Pau i Treva de Déu, l’any 1966, la de Barcelona el 1967, i la presentació a Montserrat l’any 1971 És la partitura catalana més difosa mundialment Fou enregistrada en disc el 1974
Parsifal
Música
Drama musical de Richard Wagner (que l’anomenà festival sagrat) estrenat a Bayreuth el 1882.
Considerat la culminació de l’obra musical wagneriana, es basa en un text de Wagner mateix sobre la llegenda del Greal L’acció se situa als Pirineus, en un lloc imaginari anomenat Montsalvat hom no ha pogut establir si el nom deriva, com sembla, de Montserrat i narra el procés pel qual el cavaller Parcival o Parsifal arriba a trobar el Greal i a ésser coronat rei dels seus cavallers L’obra fou reservada trenta anys per a ús exclusiu de Bayreuth si bé en algunes ciutats fou violat aquest privilegi Barcelona fou la primera ciutat on s’estrenà legalment Parsifal , al Liceu, el 31…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina