Resultats de la cerca

Estudià piano a Barcelona amb Joan Baptista Pujol, i composició amb Gabriel Balart Posteriorment es traslladà a París, on estudià amb Reber, i més tard a Stuttgart, ciutat on estudià amb GJ Pfeiffer, i s’assegura que estigué en contacte amb Franz Liszt, de qui rebé consells S’establí una temporada a Madrid, i més tard es traslladà a Barcelona, on és coneguda la seva actuació en concerts de l’Exposició Universal del 1888 Exercí la docència com a professor de piano del Conservatori del Liceu Compongué diverses òperes, entre les quals destaquen Fior di mandorio i Inés de Castro , que fou…

Doctor en dret És autor de diversos treballs d’història regional La segunda Germanía del Reino de Valencia 1957, Historia de la villa de Muro 1959, Historia de la albufera de Valencia 1960 i Cien abogados ilustres del colegio de Valencia 1961 Dirigí l’edició de la Crónica de la Exposición Vicentina 1957

Féu els estudis religiosos a València, on obtingué un benefici en la catedral 1669 Es remarcà com a director de consciències i per la seva ascesi personal No deixà cap obra, però els seus biògrafs recolliren màximes seves d’espiritualitat El 1741 les seves restes foren traslladades a la catedral de València És tingut com a venerable

Ha collaborat a Ciudad , Levante i en altres periòdics i és autor dels llibres 13 cuentos en esquema 1960, En breve espacio, mucha primavera 1961, Retratos al minuto 1966 i Primeros pasos del maquinismo en Alcoy 1965

Doctor en ciències i llicenciat en farmàcia, ocupà una càtedra a la Universitat de València Militava al partit progressista de Peris i Valero, i començà a treballar al periòdic Los Dos Reinos , d’aquesta ideologia El 1872 fou elegit diputat a corts El 1875 entrà a dirigir el diari El Mercantil Valenciano , al qual donà una orientació política de caràcter republicà independent relativament enfrontada amb el blasquisme d' El Pueblo , i aconseguí de fer-ne la publicació de més tiratge i de més difusió al País Valencià

Augustinià, fou rector del Collegi de Sant Fulgenci de València i prior del convent de Castelló de la Plana Cronista de l’orde, escriví, entre altres obres sobre aquest, una Historia de la provincia de la Corona de Aragón de la orden de San Agustín 1704-12

Doctorat en dret, treballà al bufet de José Canalejas, que l’introduí a “El Heraldo de Madrid”, i fou corresponsal d’aquest diari a les Filipines durant la guerra independentista Després fou diputat, senador 1907-18, director del “Diario Universal” i fundador i director de la revista “El Mundo”, a Madrid

Deixeble de RPascual, amplià estudis a Madrid, on el 1885 fou nomenat professor d’harmonia del Conservatorio de María Cristina Pensionat a Roma 1888, tornà a Madrid, on ocupà la càtedra d’harmonia 1904 Dirigí orquestres de diversos teatres de Madrid i escriví diverses sarsueles, com Entre naranjos, La barraca del Turia i altres

Germà de Miquel Santonja i Cantó Iniciat a la seva ciutat, anà després a Madrid a estudiar amb Emili Sala Els seus contactes amb ell i amb el seu company Adolf Durà li facilitaren feines com portades i illustracions per a Blanco y Negro i Nuevo Mundo Cal esmentar, entre la seva no gaire extensa producció, els quadres El darrer bes, El primer amor —que figurà a l’exposició alacantina del 1894—, Sense tabac, El retorn del ramat i Estic bé així

D’infant passà, amb la seva família, a València, on ja era empadronat el 1853 Molt jove, ingressà a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles, on fou tutelat i iniciat en el dibuix pel catedràtic Plàcid Francès, cosí germà seu Acabà la carrera, amb un excellent expedient, el 1871 Després d’alguns premis locals, el mateix any obtingué segona medalla a l’Exposición Nacional amb Presó del Príncep de Viana És l’època de triomf de la pintura d’història i, malgrat que ell aviat desembocà en conceptes molt més amplis de l’art, també s’adscriví a la moda Guillem de Vinatea exigint d’Alfons IV la…