Resultats de la cerca

Inventà un aparell anomenat balança algebraica , per a obtenir les arrels de les equacions algebraiques o transcendents amb una incògnita És autor de diversos treballs a l’Acadèmia de Ciències

Les monedes fortes corresponen, normalment, a països que gaudeixen d’una estabilitat de preus o una menor taxa d’inflació que la resta i també d’excedents en llur balança de pagaments En general, les monedes fortes són les declarades convertibles

Molt utilitzada després de la crisi de 1929-32, tant per a protegir la indústria nacional com per a equilibrar la balança de pagaments, de fet provoca una distorsió dels corrents naturals del comerç internacional, l’elevació dels preus interiors, i afavoreix la formació de monopolis

Estudià farmàcia a les universitats de Berlín i Bonn i fou professor a la Universitat de Bonn 1867-79 Féu importants treballs d’anàlisi volumètrica, introduí l’ús de l’àcid oxàlic en alcalimetria i ideà la balança de Mohr per a determinar pesos específics de líquids i sòlids

El 1895, amb una balança de torsió, dissenyada per ell mateix, determinà la massa de la Terra en 6 x 10 2 4 kg experiència semblant a la de Cavendish El 1890 inventà un radiomicròmetre amb què mesurà la temperatura de la superfície de la lluna i la dels planetes

A nivell d’empresa, correspon a cadascun dels components elementals de l’actiu i passiu del balanç o de l’estat de resultats En termes operatius, correspon generalment a un compte A nivell macroeconòmic, correspon als diferents conceptes o apartats que formen la balança de pagaments, o els comptes de la comptabilitat nacional

Es relacionà amb físics famosos, com Marsenne, Fermat, Pascal, etc Ideà un tipus de balança que duu el seu nom i estudià l’atracció entre partícules de matèria Determinà l’àrea de la cicloide i desenvolupà una teoria, que anomenà dels indivisibles , per a calcular àrees i volums, la qual exposà a l’obra Traité des indivisibles 1634

Inventà, segons afirmacions del seu amic Henry Cavendish, la balança de torsió, utilitzada per aquest en la determinació de la densitat de la Terra És autor d’un tractat dels imants artificials 1750, que representa l’aportació científica més important sobre el magnetisme després de les intuïcions de Gilbert i poc abans de la teoria d’Aepinus