Resultats de la cerca

Es donà a conèixer com a assagista amb An End to Innocence 1955, on dóna una visió distinta d’obres clàssiques americanes També publicà altres assaigs com Love and Death in the American Novel 1960, Being Busted 1969, The Stranger in Shakespeare 1972, What Was Literatura 1982, Fiedler on the Roof 1991 i The Tyranny of the Normal 1996 La seva producció novellística és molt treballada, destaquen The Messengers will come no More 1974, In Dreams Awake 1975 i Freaks 1977

A París 1905-10 rebé la influència del fauvisme i del cubisme El 1913 participà en l’Armory Show La seva obra el situa com a principal representant de l’expressionisme dramàtic nord-americà Cal destacar-ne Lower Manhattan 1921 The Metropolitan Museum of Art, Nova York

Fill d’un actor i d’una pianista, del 1946 al 1956 formà parella amb Dean Martin , amb el qual actuà en teatres, clubs i a la televisió, coprotagonitzà setze pellícules i el programa de ràdio The Martin and Lewis Show 1949-53, entre d’altres, actuacions que li donaren una gran popularitat com a actor còmic en el gènere anomenat slapstick , amb una combinació molt personal d’hiperactivitat física, incontinència verbal i disbarat Posteriorment, interpretà tot sol i a les ordres de Frank Tashlin The Geisha Boy 1958,  Cinderfella 1960, Who's Minding the Store 1963 i The Disorderly Orderly 1964…

Fou professor de genètica a la Universitat de Wisconsin i a la de Stanford Juntament amb ND Zinder, descobrí la transducció bacteriana i féu experiències decisives sobre recombinació genètica, fent actuar ADN lliure sobre determinats virus i bacteris El 1958 rebé el premi Nobel de medicina pels seus treballs sobre genètica bacteriana Fou un dels capdavanters de la biologia espacial, i estudià les possibilitats de vida en altres planetes

Considerat un dels principals impulsors d’aquesta disciplina als EUA, el seu interès es projectà en camps tan diversos com el parentiu, el folklore, l’art, la lingüística o l’arqueologia En el terreny teòric, intentà de trobar regularitats en el desenvolupament de les cultures i elaborà la noció d’ àrea cultural De la seva obra, molt variada i extensa, es destaca Anthropology 1923, Cultural and Natural Areas of Native North America 1939, Configurations of Culture Growth 1945 i The Nature of Culture 1952

Sense abandonar les seves investigacions zoològiques a la Universitat d’Indiana, aprofità una beca de la Fundació Rockefeller per estudiar, a base d’amplíssimes enquestes més de deu mil persones consultades, el comportament sexual humà Juntament amb els seus collaboradors Pomeroy i Gebhard, donà el resultat d’aquesta anàlisi en Sexual Behavior in the Human Male 1948 i en Sexual Behavior in the Human Female 1953, que, conegudes com a informes Kinsey , han representat una fita científica i sociològica per a classificar la problemàtica complexa de la sexualitat manipulada per tabús…

Estudià a la Universitat de Cornell Ha dissenyat habitatges molt notables com una llarga sèrie de villes projectades els anys seixanta edificis industrials per a les firmes Olivetti, Renault i Siemens equipaments socials com el centre experimental Bronx 1970-77, el Seminari de Hartford 1978-81 i museus com el museu d’art de la Villa Strozzi 1973, el museu d’arts decoratives de Frankfurt 1979-84, el museu superior d’Atlanta 1980-83, etc En les seves realitzacions mostra un interès preferent pels efectes espacials, concedint molta importància als espais i a l’aprofitament de la llum natural…

Com a director dugué a terme una sèrie de produccions amb The Performance Group, que fundà el 1967 a Nova York, exponent de l’avantguarda nord-americana Entre les obres cal remarcar les seves versions de Mother Courage and her Children o Oedipus Professor a la Universitat Tisch School of the Arts, de Nova York, i editor del TDR Journal of Performance Studies Com a teòric, intentà realitzar un acostament entre el fet teatral i l’antropologia, considerant sempre el teatre com un autèntic ritu En aquest sentit s’interessà per la relació del públic i de l’actor amb un espai teatral…

De nen ja havia treballat en diverses obres teatrals i musicals Debutà al cinema amb un petit paper a Death Collector 1976 La seva intervenció a Raging Bull 1980, de MScorsese, reactivà la seva carrera en ésser nominat a l’Oscar Actuà a I'm Dancing as Fast Can 1981, Dear Mr Wonderful 1982, Once Upon a Time in America 1984, Man on Fire 1987 i Lethal Weapon 2 1989 Amb Good Fellas 1990, de Scorsese, guanyà l’Oscar Entre els seus films posteriors cal destacar Home Alone 1990, Lethal Weapon 3 1991, Home Alone 2 1992, A Bronx Tale 1993, Casino 1995, 8 Heads in a Duffel Bag 1997, Gone Fishin' 1997 i…

El seu treball es basa en l’apropiacionisme i utilitza la imatge i el llenguatge per a realitzar una crítica dels estereotips de la nostra cultura Amplia, retalla i combina fotografies, que manipula juxtaposant o bé superposant textos que remarquen fórmules típiques del llenguatge, clixés textuals