Resultats de la cerca
Es mostren 359 resultats
Benejússer
L’església de Benejússer
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, sobre el Segura, aigua avall d’Oriola.
El sector septentrional del terme, format per terrenys sedimentaris i travessat pel riu, és pla Cap al sud s’eleva en una sèrie de turons La major part del territori és ocupat per pinedes, garrigues i brolles Les terres de conreu ocupen 342 ha, 77 de les quals són de secà 62 ha de cereals, 11 d’ametllers, garrofers i oliveres El regadiu, base de l’economia local, ocupa 269 ha, les quals reben l’aigua del Segura a través de la séquia de l’Alquibla, a la dreta del riu, i de la séquia vella d’Almoradí, a l’esquerra Els conreus principals són les hortalisses i els cítrics Hi ha granges avícoles…
Benferri

Municipi
Municipi del Baix Segura, dins la zona de parla castellana del País Valencià, situat a l’horta d’Oriola, en un terreny pla drenat per la rambla de Favanella.
L’economia és basada en l’agricultura hom conrea el 75% de la superfície total amb predomini del secà 756 ha sobre el regadiu 164 ha, que aprofita aigua derivada del canal d’Albatera Els conreus més estesos són els de cereals, d’oliveres i d’horta, seguits del d’ametllers i la vinya, destinada a la producció de raïm de taula La propietat de la terra és bastant repartida, i predomina el règim d’explotació directa La població, que experimentà un creixement entre el 1930 i el 1950 1 041 h, ha minvat en un 16% fins el 1965 El poble 1 152 h 2006 52 m alt, entre la rambla de Favanella i la…
cartoixa de Viaceli
Cartoixa
Monestir cartoixà, fundat inicialment amb monjos de Portaceli a la capella de Sant Cristòfol, dins el terme d’Oriola (Baix Segura), el 1640.
L’any següent es traslladaren a l’antic monestir mercedari de Sant Genís d’Oriola, on adoptaren el nom de Via Coeli El 1654 es traslladaren de nou, a la torre de Masquefa, i prengueren el nom de Viaceli i de Sant Josep però abans de deu anys ja tornaven a trobar-se a Sant Genís, on, per falta de rendes, es dissolgué la fundació el 1681
Teodomir
Història
Personatge visigot, probablement comte o duc, senyor de la regió de Múrcia i Oriola, que després d’algunes campanyes victorioses pactà amb el general àrab ‘Abd al-‘Azīz, cap al 713.
Li fou permès de romandre com a senyor de la cora o zona dita després de Tudmir , amb capital a Oriola, mitjançant promesa de vassallatge i el lliurament d’un tribut anual Sembla que Teodomir fou succeït pel seu probable fill, Atanagild, vers el 743
la Murada
Caseria
Caseria del municipi d’Oriola (Baix Segura), que centra la gran partida del camp de la Murada, al sector N del terme, al S de Barba-roja, entre el terme de Favanella (Múrcia), a l’W, els del Fondó dels Frares i d’Albatera, a l’E, i els de Benferri i de Coix, al S.
La parròquia de Sant Josep, fundada el 1788 com a sufragània de la del Salvador d’Oriola, s’independitzà el 1952
Joan Josep Martí
Literatura catalana
Dret
Escriptor.
Doctor en drets per València 1598 Conseller de València el 1598 El 1594 ingressà a l’Acadèmia dels Nocturns, on prengué el nom d’ Atrevimiento , i hi llegí set poesies en castellà Fou, molt probablement, l’autor de la Segunda parte de la vida del pícaro Guzmán de Alfarache Barcelona 1602, dirigida a Gaspar Mercader, amb el pseudònim de Mateo Luján de Sayavedra , abans que Mateo Alemán publiqués la seva segona part 1604 Martí intercalà a la trama novellesca dues narracions extenses, ambdues esdevingudes a València, una disquisició sobre l’origen i el fonament de la noblesa biscaïna i una…
,
Francisco Santa Cruz Pacheco
Història
Polític.
Liberal, el 1820 formà part de la milícia nacional Després de la insurrecció del 1840, fou cap polític de la junta de govern de Terol fins el 1843 El 1851 fou diputat per Albarrasí, i durant el govern d’Espartero fou ministre de governació 1854 El 1856 ocupà el ministeri de finances, i el 1858 fou de nou elegit diputat per Albarrasí Es mostrà partidari d’O'Donnell i fou nomenat president del Tribunal de Cuentas 1858 i més tard governador del Banco de España El 1869 tornà al congrés, on defensà la unitat religiosa i es mostrà partidari d’Amadeu de Savoia Durant la Restauració encapçalà el grup…
Trinitario Ruiz Capdepón
Història
Polític.
Doctor en dret 1859 A València fou secretari de la Unió Liberal, formà part de la junta revolucionària de 1868, fou cap i fundador del partit liberal de Sagasta, inspirà els periòdics El Diario de Valencia i El Constitucional i fou governador civil 1881 A Madrid, fou governador del Banc d’Espanya i diputat Fou ministre d’ultramar 1888, gràcia i justícia i governació Figurà en el senat 1903-11 El seu fill, Trinitario Ruiz Vallarino — Madrid 1945, polític liberal, fou diversos cops ministre de gràcia i justícia, diputat i senador fins a l’adveniment de Primo de Rivera
Ernesto Gisbert Ballesteros
Política
Història del dret
Advocat i escriptor.
Fou president de l’audiència territorial de Granada Amb dades aplegades pel seu pare, Agustín Gisbert Columbo, escriví una extensa Historia de Orihuela 1901 Fou autor d’estudis sobre dret
Just Garcia i Soriano
Història
Erudit.
Estudià dret i filosofia a Madrid i des del 1924 fou arxiver de diverses institucions Escriví Orihuela durante la Guerra de la Independencia 1908, Vocabulario del dialecto murciano 1932, La reconquista de Orihuela 1934, Anales de la imprenta en Murcia 1941 i El teatro universitario y humanístico en España 1945
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina