Resultats de la cerca
Es mostren 3730 resultats
Jordi Porta i Ribalta

Jordi Porta i Ribalta
Literatura
Filosofia
Filòsof i activista cultural.
Es llicencià en filosofia a la Universitat de Barcelona Posteriorment amplià els estudis a París, on era quan esclataren els fets de Maig Fou professor ajudant a la Universitat de Barcelona 1970-71 i director de la Fundació Jaume Bofill 1972-2001, i en el període 2000-09 fou nomenat síndic de greuges de la Universitat Autònoma de Barcelona Fou president d’Opinió Catalana, a més de membre del consell consultiu del Patronat Català pro Europa , de la junta de govern del Centre UNESCO de Catalunya UNESCOCAT i del patronat de la Fundació Consell de la Informació de Catalunya Cristià crític amb…
Albert Porta i Muñoz
Art
Artista plàstic, conegut des de l’inici de la seva carrera com a Zush i a partir del 2001 com a Evru.
De formació autodidàctica, exposà individualment per primera vegada l’any 1968 El mateix any creà el seu propi estat, una concepció alternativa de la realitat —anomenat Evrugo—, amb els seus elements corresponents i un alfabet d’invenció pròpia El 1975 fou becat per la Fundació Juan March i JW Fulbright al MIT Massachusetts Institute of Technology i s’inicià en la utilització de noves tecnologies, com la manipulació d’imatges mitjançant diversos processos digitals El 1989 edità el disc Zush-Tres amb l’himne nacional del seu estat i el CD-ROM interactiu Psicomanualdigital , que rebé diversos…
sa Porta de Mar
Barri
Barri de Llucmajor (Mallorca), a llevant de la ciutat, que fou entre el 1920 i el 1930 el primer barri industrial.
judici a porta closa
Dret processal
Acte de judici oral en el qual les sessions no són públiques, per raons de moralitat, d’ordre públic o de respecte a l’acusat o a la persona ofesa, o en virtut de llei, de pacte o d’acord diplomàtic.
Antoni Porta i Pallissé
Periodisme
Periodista i científic.
Doctor en ciències i matemàtiques, fou catedràtic a Sòria i a Reus Fundà i dirigí el setmanari Reus Moderno 1889-91 i la revista humorística Miss Pimentón 1895 i fou redactor de Lo Somatent De la Lliga Regionalista, fou regidor de Reus del 1913 al 1917 Tingué una tasca destacada en la divulgació científica des de diverses revistes, conferències i obres publicades, com L’ensenyança tècnica a Reus 1903, El nacionalisme i les ciències naturals 1916, El problema de l’aviació i moltes d’altres
Enric Porta i Mestre
Pintura
Pintor.
Exposà el 1922 a Barcelona i anà a París a ampliar estudis Concorregué després a diversos salons i exposà individualment a la galeria Syra de Barcelona Dedicat sobretot a pintura infantil i natura morta, emprà abundants empastaments dins un concepte tradicional
Eduard Porta i Ferrés
Museologia
Químic i museòleg.
Llicenciat a Barcelona 1964, amplià estudis a Madrid Fou tècnic dels Museus d’Art de Barcelona 1969-74 Vinculat als Museus de la Diputació de Barcelona, n'ha estat cap 1983-85 i n'és cap dels laboratoris des del 1970 i conservador 1984 Professor de Tècniques i Conservació de Béns Culturals i de Museologia a la UAB, ha dirigit cursos especialitzats Així mateix, des del 1979 és consultor de la UNESCO en Museologia i Conservació, essent coordinador del programa dels museus egipcis des del 1983 i coordinador del grup de treball d’Art Rupestre de l’ICOM Té diverses publicacions
fra Bartolomeo della Porta
Pintura
Pintor italià, deixeble de Cosimo Rosselli.
El 1494 muntà el seu obrador conjuntament amb Mariotto Albertinelli Influït per Savonarola, que ell retratà, entrà a l’orde dominicà 1500, i retirat, com Fra Angelico, a San Marco de Florència, posà la seva obra al servei absolut de la religió El seu art adoptà una forma clàssica, influïda bàsicament pel sfumato de Leonardo da Vinci i l’harmonia de Rafael
Josep Riera i Porta
Agronomia
Agricultor i sindicalista.
Treballador en l’explotació agrària de la seva família, des del final de la dècada dels cinquanta formà part de diverses associacions antifranquistes de la comarca del Maresme Pertanyé al Front Obrer de Catalunya i el 1965 participà en la fundació de Comissions Obreres de Mataró, per la qual cosa fou empresonat l’any 1967 Membre de l’Assemblea de Catalunya, el 1974 entrà al sindicat agrari Unió de Pagesos i en fou nomenat coordinador general el 1977, càrrec que ocupà fins l’any 2000
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina