Resultats de la cerca

A Baiona tractà, sense èxit, d’assolir el retorn de FerranVII 1808 Capità general d’Aragó, legitimà el moviment popular antifrancès mitjançant la convocatòria de les corts aragoneses Assumí la defensa de Saragossa, que fou assetjada dues vegades pels francesos 1808-09 Deportat a Vincennes fins el 1813, tornà a la península Ibèrica amb FerranVII Dos cops senador per Saragossa, el 1836 en fou nomenat duc

Doctor en teologia, catedràtic a París, al collegi de Montaigu, on tingué com a deixeble Lluís Vives, i a Saragossa, on formà part del cercle de l’arquebisbe Joan d’Aragó Publicà obres de lògica sobre els termini , les obligationes i els insolubilia a París 1512-15 i a Saragossa 1521-32

Doctorat en teologia a la Universitat de Saragossa 1593, en fou vicerector 1600-01 Fou també familiar de l’arquebisbe Ferran d’Aragó, racioner de mensa de la seu de Saragossa 1589 i prior de la seva confraria 1595, abat de Santa Maria d’Alaó, a la Ribagorça 1610, i abat de Sant Joan de la Penya 1614-32, on és enterrat El 1617 fou visitador dels monestirs benedictins claustrals del regne d’Aragó i diputat prelat d’aquest regne Publicà Historia de la fundación y antigüedades de San Juan de la Peña y de los reyes de Sobrarbe, Aragón y Navarra 1620

Fou deixeble de Merclein i de Luzán, a Saragossa El 1757 ingressà a la cartoixa d’Auladei, on feu el noviciat Més endavant estigué en altres cartoixes per a les quals realitzà treballs de decoració L’acredità, això no obstant, com a mestre pintor l’encàrrec que rebé de decorar la sagristia de l’església de Sant Gil de Saragossa De 1793 daten les pintures del presbiteri de la catedral de Jaca i de poc després el cicle de la vida de sant Bru, per a la cartoixa de Las Fuentes Colegio Mayor de Santiago, d’Osca El seu estil es manté molt fidel a la tradició barroca

Aristòcrata de família aragonesa, nascuda a Catalunya quan el seu pare, Manuel de Azlor y de Urries-Gurrea de Aragón, era governador de Girona En la guerra contra Napoleó es distingí en els dos setges de Saragossa 1808 i 1809 assistint els combatents i els ferits Se n’anà més endavant a València i hagué de refugiar-se finalment a Cadis Retornà a Saragossa 1813, on fou rebuda com una heroïna, i el mateix Ferran VII acudí a visitar-la 1814

Llicenciat a Barcelona el 1946 i doctorat a Madrid el 1952, catedràtic de fisiologia de les universitats de Granada 1957 i Saragossa 1958, de la qual fou degà 1977-80 i on es retirà el 1991, treballà a Houston sobre temes de biofísica i pedagogia de la fisiologia És autor, entre altres, de Lecciones de Bioquímica, Lecciones de Fisiología i d’un text de química física Fou també el primer director del Collegi Universitari d'Osca 1973 i membre 1983 de la Reial Acadèmia de Medecina de Saragossa

Guanyà la càtedra d’anatomia de l’escola de veterinària de Còrdova 1859, exercí a Saragossa 1860 i a Lleó 1864 i retornà a Saragossa, on dirigí l’escola de veterinària 1901-08, i s’hi jubilà 1909 Destacà com a anatomista veterinari, disciplina de la qual publicà les obres següents Elementos de anatomía descriptiva en cuadros sinópticos 1867, Elementos de anatomía general 1870 i Tratado de anatomía descriptiva de los animales domésticos 1876, entre d’altres llibres bàsics d’estudi, emprats per diferents generacions de veterinaris de tot l’estat

Estudià a València i a Salamanca Fou canonge de la catedral de Jaca 1605-16 i de la de Saragossa 1616-25, qualificador del Sant Ofici a Aragó i regidor de l’hospital de Saragossa És autor d' Historias eclesiásticas y seculares de Aragón 1619-22, continuació dels Anales de Jerónimo Zurita fins el 1618, i interessant per la relació dels esdeveniments dels anys 1591-92, i d’una Historia de Pero Arbués 1624 Deixà inèdites una biografia d’Alfons d’Aragó, fill de Joan II de Catalunya-Aragó, i algunes poesies en llatí i en castellà

Fou catedràtic a les universitats de Salamanca, Saragossa i Madrid i director de la Fundación Lázaro Galdiano Pertangué a diverses acadèmies Com a historiador de l’art tractà aspectes molt diversos però sempre sota una perspectiva englobadora S'interessà per l’art espanyol del Renaixement, al qual dedicà diversos volums de la Summa Artis —en la direcció de la qual succeí Josep Pijoan— És també l’autor de monografies d’El Greco, Velázquez, Miquel Àngel, i pòstumament, Goya Altrament, és autor d’edicions de texts i de l’obra Picasso y el cubismo 1956 Escriví també poesia, novella i…

Abandonat arran de l’exclaustració 1835, fou cedit als jesuïtes 1877, que hi installaren el noviciat D’entre els edificis monàstics, perfectament conservats, es destaquen l’església segle XIII, de tres naus i girola, el claustre, gòtic, amb una galeria superior renaixentista, la sala capitular i el refetor El monestir acull un museu del vi